Enganxada al ple entre Bacardit i Aloy pel polígon del Pont Nou de Manresa

Junts afirma que la urbanització ja podia estar feta i l’alcalde respon que va caldre desactivar un conveni molt deficient

Ramon Bacardit, president de Junts, i Marc Aloy, alcalde de Manresa

Ramon Bacardit, president de Junts, i Marc Aloy, alcalde de Manresa / Arxiu/Oscar Bayona

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Enganxada al darrer ple municipal entre el president del grup de Junts, Ramon Bacardit, i l’alcalde republicà Marc Aloy per la urbanització pendent del polígon industrial del Pont Nou de Manresa.

El detonant va ser l’afirmació de Ramon Bacardit que «la inversió que estem fent al Pont Nou ens l’hauríem pogut estalviar si el regidor d’Urbanisme i ara alcalde no hagués desfet el conveni que teníem l’any 2016 signat amb l’Incasòl».

Segons Bacardit, es tractava d’un conveni en el qual l’Incasòl «era administració actuant i nosaltres pagàvem els diners de la part de propietat a través de permuta de sostre».

I va afegir que «si no s’hagués pres aquella decisió equivocada probablement avui tindríem el polígon fet, amb menys costos d’urbanització».

Amb posterioritat l’alcalde va intervenir per donar una versió totalment oposada dels fets. «No vull deixar que passin de llarg unes afirmacions que s’han fet sobre un conveni que es va resoldre l’any 2021 i que es va signar l’any 2006», va dir.

Aloy va explicar que es tractava d’un conveni que «probablement es va fer amb la millor de les intencions en un moment en què hi havia dificultats econòmiques, però que aportava unes dificultats enormes per no dir que tenia elements que eren clarament il·legals o que no es podien dur a terme».

Despatrimonialitzar la ciutat

En primer lloc, va explicar l’alcalde, perquè aquell conveni atribuïa a l’Incasòl la condició d’administració actuant quan en el planejament urbanístic a la ciutat de Manresa l’única administració actuant és l’Ajuntament. I no hi pot haver en un sector de planejament dues administracions actuants.

En segon lloc, perquè l’Ajuntament de Manresa és propietari de sòl i s’estava repartint aquesta propietat amb l’Incasòl que no era propietari originari. I va afegir que el 10% de l’aprofitament mitjà, aquell percentatge que l’Ajuntament rep gratuïtament del que poden edificar els privats també es repartia entre l’Incasòl i l’Ajuntament de Manresa, «amb la qual cosa ens estàvem despatrimonialitzant amb un 10% que no es pot compartir i que ha d’anar a parar a l’administració actuant».

Per altra banda l’Ajuntament «perdia el control i la sobirania per al desenvolupament d’un polígon estratègic per a la ciutat, perquè no tenim sòl industrial». Per tant, «necessitàvem de l’acord de l’Incasòl per tirar endavant un polígon i sabíem que l’Incasòl no tenia cap prioritat sobre aquest polígon a Manresa».

Finalment, l’alcalde va assegurar que representava una pèrdua patrimonial molt important per a l’Ajuntament «perquè si deixàvem de rebre els beneficis de la venda de tot aquest patrimoni que l’estàvem cedint a l’Incasòl estàvem despatrimonialitzant».

«Enormement perjudicial»

Per tot plegat, l’alcalde va afirmar que es tractava d’un conveni que «perjudicava enormement els interessos de l’Ajuntament de Manresa i, per tant, l’any 2021 vam acordar conjuntament l’Ajuntament i Incasòl resoldre un conveni que no es podia dur a terme».

Va dir que de no haver estat així «ara, probablement, tindríem enormes dificultats per tirar endavant un polígon que és estratègic i, afortunadament, no estem en les circumstàncies d’aquells anys de dificultats. L’Ajuntament té una economia sanejada i pot emprendre la urbanització d’un polígon que és absolutament estratègic sense cap condicionant».

Subscriu-te per seguir llegint