Entrevista | Océane Serieye Estudiant de Fisioteràpia d'UManresa de França

"Vaig visitar vàries universitats i la que més em va agradar va ser la de Manresa"

Va triar Fisioteràpia a UManresa perquè fan avaluació continua i per les simulacions

Océan Serieye airma que Manresa és una ciutat divertida i agradable

Océan Serieye airma que Manresa és una ciutat divertida i agradable / ARXIU PARTICULAR

Jordi Morros

Jordi Morros

«Estic molt bé a Manresa. És una ciutat divertida i agradable, amb molta animació els caps de setmana. A més a més s’hi poden practicar molts esports diferents i està molt ben situada. És a prop de la natura i això et permet poder fer senderisme i excursions. La FUB-UManresa també és una bona universitat. Tenim professors especialistes i sempre estan disponibles». És un breu resum de l’estada a Manresa de la francesa Océane Serieye, de 21 anys. Fa quart de Fisioteràpia, el darrer curs. És de Rodez, una ciutat d’uns 25.000 habitants, a dues hores de Tolosa i Montpeller. Viu a Manresa en un pis compartit.

Explica que abans de triar UManresa va visitar diverses universitats a les jornades de portes obertes, i «la que més em va agradar va ser la de Manresa. Té edificis actuals i a més a més és l’única que proposava exàmens en avaluació continua, no parcials. És un mètode que a mi em va més bé perquè t’obliga a treballar de forma continuada».

Destaca, així mateix, que també és de les poques universitats que fa simulacions cada semestre. «Ens plantegen situacions concretes amb actors per preparar-nos al màxim davant el que serà la pràctica real, i per aplicar el que aprenem en la teoria».

Serieye recorda que l’adaptació va ser difícil el 2020, a causa de la pandèmia. Les classes presencials es van interrompre i la majoria d’estudiants van marxar a casa seva. Quan tot es va normalitzar «em vaig adaptar».

Comenta que està molt a gust a la ciutat. «M’agrada molt estudiar aquí. De petita volia viure a Espanya i no me’n penedeixo d’haver-ho fet». Explica que una de les coses que li va cridar l’atenció quan va arribar va ser «la mentalitat de la gent. Cada cop que tenia un problema m’ajudava i es prenia el temps necessari per explicar-me les coses si tenia algun problema per entendre algunes paraules».