Manresa i Vic celebren els 10 anys de treball en comú a la UVic-UCC

Ara fa 10 anys les relacions entre Manresa i Vic van fer un gir inesperat. Una i altra es miraven de reüll malgrat l’eix Transversal que a més a més s’havia acabat de desdoblar amb dos carrils per cada sentit. El 30 de gener del 2014 la Fundació Universitària del Bages i la Fundació Universitària Balmes de Vic van signar un acord federatiu que va permetre crear la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Hi ha qui va arrufar el nas, i hi ha qui hi va veure una oportunitat. Aquests darrers han guanyat l’aposta.

Manresa va passar de tenir uns estudis universitaris adscrits a la UAB, a tenir universitat pròpia. Vic va consolidar la seva. Des de llavors s’ha passat de 7.000 a més de 10.000 alumnes de titulacions oficials; de 800 professors a 1.600, el doble; o de 200 membres de grups de recerca a prop de 550; i de 700.000 euros obtinguts en convocatòria competitiva a prop de 7 milions.

Aquest dimarts els directors generals de les dues fundacions, Antoni Llobet per part de la FUBages, i Jordi Baiget per part de la FUBalmes, han fet una parada i fonda a la seva activitat per fer balanç d’aquests 10 anys. Ha fet una mirada enrere per veure l'eina feta. «Més de la que molta gent es va imaginar fa 10 anys», segons Llobet. I també per assenyalar el camí a seguir a partir d’ara que bàsicament implica estrènyer encara més els lligams «pensant que treballem en una universitat», ha dit Baiget.

La història oficial

La història més oficial diu que el 25 d’abril del 2013 es va signar al Palau Robert de Barcelona la voluntat de crear una estructura federada. Van rubricar el document els alcaldes de Manresa i Vic, Valentí Junyent i Josep Maria Vila d’Abadal. Va fer de testinoni el secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà. L’altre data clau va ser el 30 de gener del 2014, quan es va signar al Parlament el contracte de la nova estructura federada davant el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

La història no tan oficial és la que diu que dos anys abans van començar les converses entre la FUBalmes i la FUBages per explorar un acostament.

Aquest dimarts no s’ha parlat dels recels que això va generar a les dues ciutats, sinó de la «valentia i determinació de la gent que ho veia clar», ha assegurat Llobet. Ha afirmat que es va buscar un acord per convicció «i no per necessitat perquè no era estrictament necessari i, en canvi, es va fer» perquè es va veure clar que segons quins objectius no es podien aconseguir. Com per exemple que la Catalunya central disposés d’una universitat fora de l’àmbit de Barcelona. «Va ser una decisió estratègicament molt important».

Baiget, per la seva part ha destacat el creixement quantitatiu que ha experimentat la UVic-UCC des de l’acord federatiu que l’ha igualat, en dimensió, a altres universitats territorials de Catalunya. Però també el qualitatiu com per exemple haver incorporat un «grau de rellevància» com Medicina, que es cursa a Manresa i a Vic, o l’aportació que la universitat ha fet al territori i a la seva gent com la retenció i la captació de talent. També l’impuls que ha permès fer en recerca com la creació del centre d'investigació en salut de la Catalunya central, IRIS.

Noves fundacions

Llobet i Baiget han expressat el seu optimisme de cara al futur, i han assegurat que la generositat de les dues fundacions ha permès beneficiar el territori. A les dues federacions inicials, la Bages i la Balmes, s’hi han afegit al llarg d’aquests anys la Fundació d'Estudis Superiors en Ciències de la Salut, titular dels estudis de Medicina i ara també d’Odontologia i Audiologia; i la Fundació de l’escola de disseny Elisava.