La pionera cooperativa funerària del Bages neix amb 6.000 beneficiaris

La cooperativa d’enterraments Recer, un projecte pioner a Catalunya que dona servei a Manresa i comarca, però està obert a tot el país, ja té més de 6.000 beneficiaris, 2.000 dels quals són socis. Aquest dissabte organitza una festa de benvinguda al teatre Conservatori. «El missatge que volem transmetre és que estem caminant, que estem donant servei i que volem que arribi al màxim de gent possible», explica Toni Leal, president del consell rector de Recer. Des de l’1 de gener passat, quan va entrar en funcionament, Recer ha pagat nou enterraments.

El gruix dels més de 6.000 beneficiaris prové de les vocalies d’enterraments de set associacions de veïns de Manresa que van celebrar assemblea i van decidir fer el salt a Recer. Una decisió que també van prendre la germandat de Cabrianes i dues entitats veïnals més de Balsareny i de Sallent. Nou entitats veïnals de Manresa on també hi ha vocalia d’enterraments han preferit, per ara, quedar-se com estan.

Quan Recer es va presentar en públic, el maig de l’any passat, va parlar d’una massa potencial de 17.000 persones i una de pràcticament garantida de més de 8.000. De moment, ja són més de 6.000, i és una xifra que va a més. Leal assegura que estan fent socis nous «cada setmana», entre els quals, persones que formen part d’una associació de veïns, però que no estaven a la vocalia d’enterraments. A banda, avança, «al llarg d’aquest any, i més endavant, continuarem fent campanyes per seguir explicant el projecte a les associacions de veïns de Manresa i de la comarca» que no s’hi han afegit amb la idea d’atraure’n més. Picar pedra, vaja.

Constituïda oficialment l’agost passat amb el nom de Recer, cooperativa d’acompanyament veïnal, i un cop celebrades les assemblees on els socis de les vocalies van decidir si passaven a Recer o no, Genoveva Gorchs, que també forma part del consell rector, explica que la feina s’ha centrat a recollir les dades dels beneficiaris, que ha estat una tasca extremadament laboriosa.

L’estructura de les vocalies es manté a la cooperativa, en el sentit que pot ser que d’una família hi hagi una persona que sigui sòcia de la qual pengin tres persones més que són beneficiàries, però que no són sòcies. És una pràctica que, a la llarga, els agradaria canviar, de manera que tots els beneficiaris siguin també socis. Sobre això, Leal diu que, «quan entra una persona nova, li recomanem que ja entri com a sòcia perquè, a l’hora de prendre decisions, un soci és un vot i, si ets beneficiari, pots donar la teva opinió, per descomptat, però, a l’hora de votar, no pots. La intenció és que, pel que fa als socis que tenim ara dels quals pengen 4.000 beneficiaris, es vagi reduint el tema beneficiaris i vagi augmentant el socis».

Garantir la continuïtat

Gorchs insisteix que «l’objectiu final de tot aquest canvi i moguda és assegurar que el servei d’enterraments que les vocalies han fet durant 40 anys molt bé es puguin continuar realitzant d’aquí a 50 anys i més». En definitiva, garantir-ne la continuïtat. Sobre això, comenta que «les vocalies que vam veure clar que no hi ha relleu i que cada vegada hi havia menys gent jove, o sigui, que a curt o a mitjà termini acabaríem tenint un problema, com penso que passarà amb la gran majoria, hem estat més atrevits o valents i n’hi ha altres que necessiten un altre ritme». A la Mion, «aquests dies que venien els socis grans del barri a signar els papers era emocionant perquè la sensació és que tots ho havien creat. Em deien: ‘Fes-ho bé perquè jo vaig ser dels primers’. Aquesta és la missió, que sigui un projecte que no s’acabi i que es pugui mantenir en el temps d’una manera no professional, però amb una estructura que ho pugui sostenir perquè, al final, a les vocalies tot són voluntaris i persones de bona fe, que avui hi ets i demà no hi ets perquè et passen coses a la vida o simplement en vols fer altres».

Persones de bona fe, s’ha de dir, llevat d’algun cas puntual on hi ha hagut qui ha ficat mà a la caixa. Recordem les dues sostraccions de diners a la secció d’enterraments del Passeig i Rodalies per part de Manel Orgaz, que el 2019 i 2020 va deixar de pagar els enterraments a les funeràries, diners que va acabar tornant; i el 2013 per part de Ramon Coll, que va quedar a deure 25.000 euros a les funeràries, uns diners dels quals no se n’ha sabut res més.

El tema legal

Al marge del tema del relleu, Ramon Roura, que també forma part del consell rector i de la comissió de comunicació de Recer, n’exposa un altre que «és important. A mi em va fer decidir molt a posar-me a Recer i a impulsar-ho el tema legal. En el seu moment, els que hi havia [la gènesi de la cooperativa es troba en la junta de la federació de barris que liderava Antoni Erro] van demanar legalment què es podia fer i hi ha un informe d’un gabinet de Manresa que posava un interrogant en el tema de les vocalies. Ni eres legal ni eres il·legal. No està regulat».

Leal insisteix que en aquest aspecte no es vol crear polèmica, referint-se a l’escrit que va fer Enric Martí, expresident de la federació de barris i de l’Associació de Veïns de Cal Gravat, de la qual encara forma part, on defensava la feina de les vocalies i la seva continuïtat. «Aquest és un tema, el legal, on tothom agafa el que li interessa. Nosaltres el que tenim clar és que, amb el que hem constituït, ja no es presta a confusió». Reitera el «respecte absolut per tota la gent que està encara a les vocalies». Com s’ha dit, a Manresa en queden nou que no han entrat a Recer. Gorchs destaca que, «durant el procés, algunes han col·laborat. N’hi ha que han fet assemblea i d’altres que no. En el cas de la Mion, entre la junta hi havia les polèmiques i pors absolutament normals, però, al final, els que van decidir van ser els veïns en l’assemblea que es va fer». Leal posa en relleu que «hem procurat que el procés de transició a Recer fos exactament igual per a tothom. Vam fer un protocol de migració i l’hem seguit fil per randa. Els socis són els que han tingut l’última paraula en tot moment. No hem obligat a ningú».

Les persones que amb 83 anys tinguin l’enterrament pagat deixaran d’abonar la quota estàndard i només els quedarà la solidària i la d’estructura, ambdues mensuals i simbòliques (0,25 i 1 euros, respectivament). Això es podrà fer perquè el sistema de Recer permet que cada soci i beneficiari tingui un moneder individual on va a parar la part estàndard de la quota. Quan el programa informàtic detecti que ha abonat entre 2.500 i 3.000 euros, que és el preu en el qual es mou un enterrament, que inclou tot el servei (tanatori, inhumació o incineració, les flors, la música...), farà una alerta, de manera que el proper mes ja només pagui els 1,25 euros.

Gorchs posa l’accent en un aspecte vital: quanta més gent hi hagi, més capacitat tindran per negociar amb les funeràries, «de manera que el preu sigui el màxim d’ètic possible i amb la màxima qualitat». Roura explica que, segons un estudi financer fet per la cooperativa, amb cada mil socis poden pagar vint enterraments. Per a ell, el més vital és que tenir resolt aquest tema «és un descans per a la família i això és el que la gent ha d’entendre».

En una propera fase, la cooperativa també preveu tractar altres temes al voltant de la mort i del negoci de la mort, que donen per a molt.

Subscriu-te per seguir llegint