Fiscalia no veu delicte d’odi en la baralla per l’estelada a Manresa

El judici per la baralla que va tenir lloc el 30 de juliol del 2018, a la plaça Onze de Setembre, entre un grup d'independentistes que es van reunir per tornar a penjar l'estelada i quatre homes que la volien arrencar i substituir-la per l'espanyola ha quedat vist per sentència. El fiscal ha mantingut les seves acusacions als quatre homes i a sis dels independentistes per delictes de lesions lleus i ha considerat que no hi va haver delicte d'odi.

Contràriament, la defensa del grup independentista creu que els quatre acusats van actuar "amb odi contra un col·lectiu concret", mentre que l'advocat de l'altra part lamenta que s'ha "criminalitzat" els seus clients per motius ideològics. Durant el judici no ha quedat clar qui va començar la baralla, ja que les dues parts s'acusen mútuament i els agents dels Mossos que han declarat van arribar una vegada ja havia començat la batussa.

Durant la segona sessió del judici, el fiscal ha assenyalat que en casos com aquest "és difícil demostrar el delicte d'odi" i ha argumentat que "la baralla va ser recíproca entre les dues parts". En aquest sentit, ha mantingut la seva acusació als quatre homes que duien la bandera espanyola i a sis dels independentistes per un delicte de lesions lleus. Per als deu acusats, demana una pena de 3 mesos de multa (a raó de 12 euros diaris) per a cada un dels delictes de lesions lleus que els imputa. Així mateix, demana diverses indemnitzacions a pagar a cada una de les víctimes, que van dels 70 euros a 945 euros a un noi que va haver de ser operat del genoll.

En les seves conclusions, les defenses del grup independentista han argumentat que els quatre homes que van acudir a la plaça Onze de Setembre per penjar la bandera espanyola "pretenien boicotejar l'acte que havia organitzat el col·lectiu independentista i anaven a fer mal", ha dit l'advocat Clemente Ramírez. En la mateixa línia, l'altre lletrat que representa aquesta part, Abel Pié, ha subratllat que els informes mèdics que aporten com a prova demostren "la seva actitud violenta". "El cop al genoll que va patir el noi que posteriorment ha hagut de ser operat del menisc es va fer amb tota la intenció de lesionar i això ha de ser castigat", ha demanat l'advocat recordant les seqüeles i el perjudici moral que li ha causat la lesió a l'afectat.

Els advocats d'aquesta part acusen els quatre homes d'un delicte de lesions i d'odi perquè consideren que van actuar "contra" els seus representats. L'advocada de l'Ajuntament, que també s'afegeix a aquesta petició com a acusació popular, ha posat en relleu el fet que els quatre acusats "van acudir expressament a la plaça on sabien que hi havia un grup antagònic a la seva ideologia i van mostrar una actitud intimidant amb crits de visca Espanya i insults denigrants contra els independentistes que van acabar amb cops". Per aquest motiu, considera que "es donen tots els elements per considerar els fets constitutius d'un delicte d'odi".

Per la seva part, el lletrat que defensa els quatre homes que duien la bandera espanyola també acusa els independentistes per un delicte de lesions i d'odi. En la seva intervenció, ha lamentat que els fets "s'han magnificat" i "s'ha criminalitzat" els seus clients sense una sentència prèvia. També ha acusat els independentistes de "mentir" en les seves declaracions, ja que "en cap moment van actuar amb una actitud pacífica". "Quan van arribar a la plaça per penjar la bandera espanyola, membres dels CDR se'ls van tirar a sobre per impedir-los avançar", ha assegurat recordant que en un dels vídeos que s'han presentat com a prova es veia una independentista amb un pal de ferro a les mans.

Una testimoni aportada per la seva part ha refermat la seva versió en explicar que "ells van anar a la plaça tranquils, sense pensar que hi havia algú esperant-los, només volien penjar la bandera espanyola i anar-se'n". En la seva declaració ha dit que ella aquella nit els acompanyava i que quan van anar cap al pal de la plaça per despenjar l'estelada va veure "com sortien un grup de persones encaputxades que els van començar a increpar".

La segona sessió del judici ha servit per posar en evidència els dos relats totalment oposats sobre els fets. Abans de donar el judici vist per sentència, els acusats han tingut dret a l'última paraula. Un dels independentistes ha dit que el fet que van "actuar amb odi contra nosaltres" ha quedat provat en aquest judici i que li ha sorprès "que no hi hagi hagut cap mostra de penediment per la seva banda". Un dels acusats de l'altra part ha aprofitat per aclarir que la samarreta que portava el dia dels fets, a la qual s'ha fet referència durant el judici com un element amb simbologia feixista, "era una samarreta sobre la sèrie Comando G emesa a TV3 als anys noranta i ambientada en l'espai exterior".