«Si té una pantalla, una criatura ja no fa res del que podria fer»

La pedagoga Anna Ramis és la impulsora de #de0a3PantallesRES, una campanya per sensibilitzar la societat i prevenir l’addicció precoç a les pantalles. El dimarts 19 de març, a 2/4 de 7 de la tarda, organitzada per la regidoria d’Educació de Manresa, oferirà a l’escola Bages la xerrada Com estalviar conflictes i maldecaps amb les pantalles dels fills i filles. Ramis, especialitzada en l’assessorament a centres i famílies, creu que prohibir els mòbils a escoles i instituts no acaba amb el problema. Aposta per oferir al·licients als nanos i per la lectura i les biblioteques escolars com a antídot. L’estudi d’unes pediatres canadenques que demostra els efectes nocius de l’ús de pantalles en els infants de 0 a 5 anys, i l’alerta de les autores a difondre-ho, la va portar a mobilitzar-se.

Què li pot comportar a un infant que s’acostumi a tenir un mòbil a les mans des de ben petit?

Un mòbil, una tauleta o un Smart TV, diguem-ho tot, comporta, primer, que no pot fer el que necessita per desenvolupar-se sanament, que és bellugar-se i interaccionar amb l’entorn i a nivell lingüístic. Si té una pantalla, una criatura ja no fa res del que podria fer. Sobretot, quan és molt petit, tot el que perd és molt important perquè aprenem a ser persones relacionant-nos amb persones. Si hi ha abús o mal ús de dispositius digitals durant els 5, 6,7, 8, 10 primers anys, pot produir tres tipus de dany, a nivell cerebral, a nivell físic i a nivell relacional o emocional. En el darrer, hi ha menys possibilitat de desenvolupar el llenguatge perquè, com que no s’està interaccionant amb altres, no els escoltes, no tens inputs i no tens diàleg, el llenguatge va quedant més empobrit i la teva intenció comunicativa, més limitada; i, a nivell relacional, quan les criatures s’enfaden, fan una rebequeria o estan frustrades pel que sigui, moltes famílies fan servir el xumet digital, que vol dir posar-li uns dibuixets o un joc, i això impedeix als nens fer-se càrrec del seu disgust, de la seva petita frustració, i saber-ho gestionar i solucionar al costat d’un adult.

I a nivell físic?

Serien tots els danys relacionats amb estar quiet. Problemes musculoesquelètics i de desenvolupament psicomotor, i problemes de visió. Les pantalles durant massa hores en nens i nenes que no tenen acabada de desenvolupar tota la visió per veure de lluny, fa que es retregui i tinguin només visió de prop. Per tant, tens més nens i nenes miops dels que tenies abans.

I de salut mental?

Dues coses. Una, que la majoria de produccions que veuen a les pantalles són fílmiques, en què la velocitat és molt ràpida i, quan atures la pantalla, el cervell va revolucionat i la realitat mai no és tan ràpida com les pantalles, de manera que tenim nens i nenes que, després, són intolerants a la realitat quotidiana perquè van hiperexitats. Necessiten estímuls constants, sinó, s’avorreixen. Això és un hàndicap per orientar-te a la vida i perquè hi ha moltes funcions que hem de fer com a adults que necessiten paciència, tenacitat, resistència, i si les pantalles no ho faciliten sinó que ho dificulten, podem tenir un problema. I un altre és que la immensa majoria dels productes que consumim a través de les pantalles són summament addictius. Fan que la criatura quedi enganxada, que hi hagi una producció dopamínica de plaer i, quan la treus, la criatura protesta. Això també ens passa als adults, però, en un cervell infantil que és més immadur, la possibilitat d’enganxar-lo és més gran.

Hi ha alguna projecció feta de quins adults seran de grans?

Tots plegats, com a societat, i no només degut a les pantalles, som hedonistes, molt més immediatistes, perquè ens han inculcat des del segle XX que rendir és anar de pressa i que perdre el temps és dolent. Tot això ja ho tenim, però, les pantalles, en lloc de combatre-ho, ho acaben d’enredar.

Quina part de culpa en tenen els pares?

Jo no parlo mai de culpa perquè les famílies que estan criant nens i nenes de 2 anys o de 12 no tenen cap referent anterior. Això és molt gros i ens ha sorprès en relativament pocs anys. Fa cinc anys no hi era, tan exagerat. Per tant, parlo de responsabilitat per fer una bona criança, però han de tenir informació. Molts pares i mares no saben el que t’he explicat. Per tant, apel·lem a les famílies i també a tot l’entorn social, polític, comercial... Els drets humans diuen que, en cas de conflicte, preval el dret del menor, per tant, tots ens hem de fer càrrec que no s’hi val comerciar amb qualsevol cosa. No perquè es digui YouTube Kids o no sé què infantil hem de permetre que es distribueixi qualsevol deixalla digital amb cognom infantil al darrere. Hauríem de tenir tots una vigilància i una militància més activa a favor dels drets dels infants i de protegir la seva infància.

Subscriu-te per seguir llegint