La plataforma no vol "excuses" perquè la macroresidència de Manresa se salti la limitació de places

Després que la regidora de Drets Socials, Mariona Homs, afirmés que l’Ajuntament no es pot oposar a que la Generalitat concerti places amb la multinacional Orpea a la macroresidència que fa 2 anys que està enllestida i tancada al sector nord de Manresa, la plataforma de gent gran ha demanat que no se salti la limitació vigent de 120 places amb «excuses».

La Plataforma de Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran alerta que «cal complir amb els requisits i normatives vigents a Catalunya, i a la nostra ciutat».

I que permetre que Orpea obri 75 places més, fins a arribar a les 195 totals, amb modalitats mixtes de llar residencia, salut mental, discapacitats, residència d’estudiants o hotel serien «excuses d’etiquetatge» que situaria l’acció massa a prop de la dita «feta la llei, feta la trampa».

La Plataforma ha recordat que tant la regidora de Drets Socials com el Secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Lluís Torrens, com el conseller, Carles Campuzano, els han transmès que la limitació de places seria molt millor per sota de les 120 i que el model a seguir sigui el d’unitats de convivència. «Tenint en compte que decidir el model o models a implementar depèn de la seva voluntat política, estaria bé que després de tant de temps al davant del departament ja sabéssim a quin o quins models atenir-nos. La manca de concreció, a més de ranci té gust de no assumir responsabilitats».

 Afegeix que tant el Departament com la regidora són conscients que l’oferta econòmica per plaça concertada no supera els 1.740 euros mentre que el cost real d’una plaça residencial pública supera els tres mil, de manera que «quan, molt cofois, ens diuen que aquest diferencial els permet afirmar que estan pagant per sota del preu de mercat, parlant clar volen dir que són conscients que amb la quantitat que ofereixen per plaça concertada és impossible complir amb el mínim estàndard de qualitat». 

Vulnerables i silenciades

Segons la Plataforma, «en podem dir eficàcia econòmica, però mancada de cap ètica, quasi immoral i qui sap si una subtil forma de prevaricació, doncs aquest estalvi es tradueix en uns serveis molt millorables, en detriment dels interessos de persones vulnerables i silenciades».

La plataforma defensa que informar i filar prim en com s’inverteixen els diners públics no és prevaricar, «sobretot, i com és el cas de la regidora de Drets Socials, quan no té competències per decidir sobre l’afer. Al contrari, protegir els interessos de la ciutadania, davant de possibles abusos, entenem que és èticament i moralment un deure».

Encoratja tant la Generalitat com l’Ajuntament de Manresa a avançar amb urgència cap a uns models de residència, que tinguin un fort contingut públic -tant en la construcció com en la gestió- basats en unitats de convivència i places reduïdes que facilitin una atenció acurada. «En definitiva, deixar enrere, l’horror i les conseqüències dels models existents i que l’experiència de la pandèmia no sigui en va».

Reitera que demanar a les administracions que tinguin especial cura amb qui concerten places geriàtriques «no és demanar cometre il·legalitats, al contrari, és demanar que siguin responsables de protegir l’interès públic per sobre de interès privat quan aquest és cobdiciós».