La Torre de Santa Caterina retreu al consistori que els ignora i menysté

L’Associació de Veïns del barri de la Torre de Santa Caterina ha denunciat, a través de la seva presidenta, Maria Teresa Martínez, el tracte que rep per part de l’Ajuntament de Manresa. Considera que ignora les seves necessitats pel que fa a la millora de la mobilitat al barri i al seu entorn, i que els menysté en temes com el de la posada en valor de la torre de defensa que dona nom al barri. Recorda que hi ha pendent la instal·lació d’enllumenat, una actuació aprovada al pressupost del 2022 que encara no s’ha fet.

Pel que fa a l’adequació i restauració de la torre de Santa Caterina per part de l’Ajuntament, inaugurada recentment, l’entitat veïnal, que va presentar en el pressupost participatiu municipal corresponent als anys 2017 i 2018 una proposta d’ordenació en la qual ja estava treballant feia temps, recorda que «l’Ajuntament ens van adreçar cap a un feixuc procés d’elaboració i presentació d’un projecte tècnic que va durar anys. Ara fa un temps, sense solta ni volta, ens expliquen un sorprenent projecte que s’han tret de la màniga, sense ni convidar-nos a la inauguració, ni tenir en compte cap de les nostres propostes. El fet més greu és la feina, l’esforç, les hores i la il·lusió que hem dedicat a aquest projecte i que l’administració ha llençat a les escombraries, quan tenia l’oportunitat de prioritzar els ciutadans, tenir en compte les seves necessitats i fer un espai més amable per a tothom», manifesta.

El setembre del 2019, l’associació de veïns va posar en marxa, coincidint amb la festa major del barri, una campanya de mecenatge per recollir diners per poder dur a terme la seva proposta de millora de l’espai que, van explicar aleshores, «gira entorn a la materialització de tres zones o espais amb tres usos bàsics diferents, que són: la zona d’accés de vehicles rodats amb un espai per poder-hi aparcar, una zona on poder realitzar activitats i contemplar les múltiples vistes que ofereix aquest indret i, finalment, una zona de lleure i de descans al voltant de la torre». L’objectiu era «donar resposta a l’actual abandonament de l’esplanada de la torre, i de la mateixa torre, per dotar-la d’uns espais i d’unes condicions que permetin el seu ús d’espai verd i de lleure a tots els habitants de Manresa».

Tot-u escampat «a pic i pala»

Pel que fa a la mobilitat, l’ens veïnal lamenta l’estat de l’únic camí per accedir al barri que, comenta, amb les pluges de dissabte, s’ha descalçat més del que ja ho estava, atès que un camió que treballava en les obres a la torre va ensorrar un tram del vial, on l’Ajuntament va posar unes tanques. Hi afegeix l’estat, en general, de «camins en què l’aportació municipal passa, bàsicament, per subministrar tot-u reciclat, que hem d’escampar a pic i pala; el perillós canvi de rasant de la C-37z i els altíssims vorals que no permeten travessar amb seguretat a banda i banda de la parada de bus». També esmenta que «no hi ha cap pas de vianants des de el pont de Sant Francesc fins al barri del Xup, l’accés al barri de Tres Creus, camí de les Pedreres i camí del Corrons».

El tercer tema que assenyala l’associació de veïns per boca de la seva presidenta té a veure amb l’enllumenat pendent al barri. Recorda que, el pressupost aprovat el 2022 pel consell de districte de ponent, incloïa la instal·lació de deu pals i punts de llum amb un cost estimat de 26.465 euros. «Amb la resta del pressupost vam decidir que es faria una petita actuació a la Mion, que tampoc no sabem si es va realitzar. Des del el 2 de desembre 2022 no hem tingut cap mes contacte», constata.

Recorda que, d’ençà que es va fundar, «la primera de les nostres aproximacions a l’administració local va ser de mà estesa, i així hem continuat fins ara, perquè creiem que, si treballem plegats, podem millorar moltes coses, però, després d’aquests 15 anys, podem reduir les millores al nostre barri a tres: quatre punts de llum nous, una millorada parada de bus i quatre rètols». Destaca que, «si bé és cert que cada nou mandat municipal enceta la legislatura amb entusiasme i determinació, s’esvaeix en pocs mesos. Nosaltres continuem amb la voluntat de cooperació, però disculpeu si ara ja no som badocs, ara sabem que la preuada voluntat de servei públic dels nostres polítics desapareix misteriosament després d’ocupar el càrrec i es transforma en una burocràcia autoritària que ens fa invisibles als seus ulls i no tenim cap més remei que esperar la seva benvolent atenció. Correus, trucades, propostes, suggeriments. Tant se val, sembla que el costos-beneficis en el nostre cas no són prou sucosos per esgarrapar quatre vots electorals».

Subscriu-te per seguir llegint