"La lectura no només ha de ser útil sinó que també ha de ser un plaer"

Com pot competir un llibre amb un mòbil, avui en dia?

És difícil. S’han de trobar espais, racons, moments i estratègies per donar una alternativa a aquest món de la pantalla, i de la immediatesa. La lectura és lenta, s’ha d’assaborir, de gaudir. No és arribar i moldre. No és efímera, sinó tot el contrari.

Viure en un món atrafegat no ajuda, doncs...

Els nens estan excessivament estressats, i van massa atapeïts de feina. Tot és sempre córrer, córrer i córrer. I la lectura és el contrari. Seu, respira, tranquil·litzat, pren la teva estona, somnia, tanca els ulls, imagina i llegeix. Ajuda a trobar aquest equilibri en aquest món atrafegat en el qual vivim. També pot ajudar a pares i mestres.

Els primers que s’haurien de calmar haurien de ser els pares?

Exacte. Els pares també ha de trobar aquest moment. S’ha de predicar amb l’exemple. No és cert que tots els pares que llegeixen tinguin fills que llegeixen, però sí que ajuda. Has de predicar amb l’exemple, i no pots vendre una fórmula si tu no la proves o no n’ets partidari. Això també val pels professors.

La comprensió lectora és la base de tot aprenentatge?

La descodificació dels signes i la seva interpretació és la lluita contra l’analfabetisme. Si tu no ets capaç de descodificar missatges i entendre’ls, ets un analfabet. I existeixen moltes formes d’analfabetisme funcional, de nens i nenes que llegeixen, però no entenen el que llegeixen. Poden llegir com lloros amb veu alta, però no saben què estan llegint. Per això és tan important que la lectura s’assimili i no només sigui útil, sinó també un plaer.

Pot recomanar estratègies perquè els infants i joves llegeixin i, sobretot, agafin l’hàbit de llegir?

Jo sempre recomano el mateix: fer delir amb els llibres. Vol dir parlar-ne, ensenyar-los, tocar-los i donar pistes del que trobaran a dins. Llegir-ne un fragment, parlar d’un personatge i encetar la història. Tots estem preparats per l’oralitat i per la narrativa. És la base de la nostra civilització. Totes les cultures estan fonamentades amb mites, i els mites són relats i històries. Tots sentim una gran curiositat per les històries. La diferència és com estan narrades. La dificultat d’un llibre és que s’ha de llegir, i això a vegades frena als lectors, però la curiositat per les històries és universal. Per tant, si comences una història oralment, llegeixes un fragment i fas que continuï l’infant o el jove i l’ajudes, tot serà més fàcil. Jo recomano fer-ho sempre una estona a la nit.

I als mestres i professors, què els hi diria?

Doncs que hi hagi un bon espai. Si cal, asseure’s a terra, que el llibre sigui un amic i que no hi hagi presses. Es tracta de crear expectatives i il·lusió per allò que vindrà després.