Fem Manresa vol destinar a habitatge públic i a construir un alberg social els 3,5 milions de romanent del 2023

Presentarà al ple de dijous una moció on reclama recuperar pisos buits dels 1.769 construïts des del 2000

Considera que fa anys que ni Ajuntament ni Forum no han fet res per resoldre l'emergència habitacional

Jordi Trapé, Roser alegre i Gemma Boix, els tres regidors de Fem Manresa, en roda de premsa, aquest dijous

Jordi Trapé, Roser alegre i Gemma Boix, els tres regidors de Fem Manresa, en roda de premsa, aquest dijous / G.C.

Gemma Camps

Gemma Camps

Fem Manresa considera que la millor inversió que pot fer l'Ajuntament de Manresa amb els 3,5 milions d'euros de romanent del tancament de pressupost del 2023 és dedicar-los a la "creació d'habitatge social i assequible" mitjançant unes polítiques que no tenen res a veure amb les previstes pel govern de Manresa en el protocol presentat en el ple del mes passat per recuperar habitatge buit i, alhora, resoldre ocupacions conflictives, contra el qual va votar desfavorablement la candidatura.

En la moció que presentarà al ple de dijous de la setmana vinent, Fem demana que els diners "es destinin, en gran part, a augmentar el parc d'habitatge municipal", amb l'"adquisició de pisos per part de l'Ajuntament per augmentar el parc públic d'habitatge i intentar influir en el mercat".

A banda, demana que "destini esforços econòmics i personals a dinamitzar els 1.769 pisos construïts a partir de l'any 2000 amb acords amb els propietaris d'habitatges buits; que l'Ajuntament es faci càrrec de les despeses d'adequació i que es recuperin aquests diners mitjançant el lloguer social que es cobrarà a les persones que hi vagin a viure". Recuperada la inversió, proposa que el propietari mantingui el pis en condició de lloguer social. Considera que, per apostar per totes aquestes mesures, cal "valentia política" i destinar-hi "molts recursos" per evitar que sigui un problema que "es cronifiqui" .

Un servei "totalment necessari"

Una altra actuació que posa damunt la taula és augmentar el pressupost destinat a masoveria urbana i, finalment, "la construcció d'un alberg social a Manresa, que és un servei que actualment no existeix a la nostra ciutat i que és totalment necessari". Un equipament públic que es pugui destinar "com una alternativa provisional per a les famílies en situació de vulnerabilitat, dones i la seva família que siguin víctimes de violència masclista que no vulgui presentar denúncia i no estiguin dins del circuit, persones que dormen al carrer i extutelats".

La presentació de la seva proposta l'han fet aquest dijous a la tarda els tres regidors de Fem Manresa, Roser Alegre, Gemma Boix i Jordi Trapé, després que l'Ajuntament presentés la setmana passada el segon superàvit més elevat de la seva història; un romanent de tresoreria en el tancament de caixa del 2023 de 7,2 milions, dels quals, 3,7 ja estan compromesos i els restants 3,5 s'haurà de decidir a on s'inverteixen.

Els pisos buits: una oportunitat perduda

Abans de concretar les accions a les quals voldrien destinar aquests diners, que ha detallat Boix, Alegre ha explicat que, si demanen destinar-los a polítiques d'habitatge és perquè "considerem que Manresa té greus problemes amb relació a l'habitatge. No només per les dificultats en l'accés, sinó també per pal·liar situacions d'emergència". Ha parlat d'una situació actual que "reflecteix desigualtats estructurals profundes que afecten, sobretot, les comunitats més vulnerables", la qual cosa "evidencia una necessitat urgent d'actuació per part de les institucions públiques". També ha dit que la gran quantitat de pisos buits que hi ha a Manresa "representa una oportunitat perduda" i "contribueix a l'especulació immobiliària i a l'increment dels preus". Per contra, ha destacat els avantatges de l'habitatge social assequible.

Trapé ha recalcat que "les polítiques en matèria d'habitatge dutes a terme tant per l'Ajuntament de Manresa com per Forum han estat inexistents durant molts anys, amb governs de tots els colors, i actualment no són suficients per pal·liar l'emergència habitacional que hi ha a la ciutat". Alhora, ha comentat que "les ajudes en matèria d'habitatge considerem que són gairebé nul·les; els microcrèdits estan congelats fa molts anys en els 50.000 euros i, a més, no s'acaben gastant; les ajudes a la rehabilitació són també gairebé inexistents, i en les poques ocasions que es posen en marxa, moltes acaben quedant desertes, la qual cosa significa que són ineficients i moltes vegades pensades de cara a la galeria". Ha lamentat que es va "molt tard" per solucionar el problema i que "no es pot deixar que els privats facin tota la feina".