L'emoció marca la presentació a Manresa del llibre de sor Lucía sobre Ucraïna

Una immersió en la guerra d'Ucraïna. És el que van experimentar el centenar de persones que, dimarts al vespre, van assistir a la presentació del llibre de sor Lucía Caram Invitados a reconstruir. Ucrania, la guerra y la compasión (Plataforma Editorial) a la nau gòtica del convent de Santa Clara de Manresa.

La guerra mostrada amb la seva crueltat incommensurable. L'increment de les tombes als cementiris d'un viatge a un altre, dels infants orfes, dels joves mutilats, de les fotografies dels desapareguts penjades als murs. El soldat convalescent que explica a Caram que no té xicota perquè "la seva xicota és la guerra" i que, al final, abans d'acomiadar-se li diu que, tot i això, a ell "li agradaria casar-se amb la pau". La mare que va veure com mataven el seu fill i violaven la seva filla, i que va haver de conviure una setmana amb els violadors; els infants que han perdut el somriure i que, quan tenen 15 anys, comencen a rebre instrucció per fer anar una arma.

Portar 250 infants de vacances: el proper objectiu

Portar de vacances a Catalunya, el maig vinent, 250 infants que han perdut els pares o que no saben on són, és el proper projecte que s'ha posat entre cella i cella Caram.

Enmig d'aquest panorama desolador, on fins i tot les màfies aprofiten la vulnerabilitat de la població per fer l'agost amb el tràfic d'infants i l'explotació sexual de les dones. Enmig de tot això, la compassió de què parla el títol del llibre ha estat triada per la monja argentina establerta a Manresa com el camí per intentar ajudar un país on la pau no va desaparèixer el febrer del 2022 sinó deu anys abans, amb la guerra al Donbàs, expliquen els ucraïnesos a qui els intenta ajudar.

La presentació va tenir com a conductor Gabriel Prat, president de la Fundació del Convent de Santa Clara, que dirigeix Caram; i la presentació del llibre va anar a càrrec de Jordi Vilaseca, president de la Fundació Joviat i estret col·laborador de Caram. També van intervenir a l'acte el Henry, que ha acompanyat sor Lucía en la majoria dels viatges a Ucraïna, i la Irina, una ucraïnesa acollida al convent.

Prat va recordar que la fundació fa deu anys que va ajudar les primeres famílies ucraïneses i va explicar com van començar els viatges a partir del 2022, amb la invasió de Rússia. El primer, amb una furgoneta i un trajecte per carretera de 3.000 quilòmetres i, a partir d'aquí, braç a braç amb la fundació de voluntaris de CaixaBank, amb autocars i obrint un corredor humanitari. Entre els assistents, hi havia voluntaris de la fundació, de CaixaBank i algunes de les famílies acollides a Manresa que van fugir de la guerra.

"Mou i commou"

Referint-se al llibre que es presentava, Prat va dir que és de lectura obligada "per entendre què està passant al país". Vilaseca hi va afegir que "no és un llibre de lectura fàcil" i que "mou i commou". També s'hi va referir com "una eina perquè la guerra Ucraïna no caigui en l'oblit". Va apel·lar a l'empatia i va fer l'exercici d'imaginar què hauria passat si la guerra que va esclatar el 24 de febrer del 2022 a Ucraïna ho hagués fet a Manresa, a Catalunya, a Espanya. Va citar la presentació del llibre de Caram a Barcelona, on "hi havia 300 persones i la majoria va acabar plorant" quan la ministra de Defensa, Margarita Robles, que hi va assistir, va agafar la mà a sor Lucía en un moment donat de l'acte i va recordar que a Ucraïna "ens estan defensant a nosaltres".

Abans de passar la paraula a sor Lucía, Vilaseca va recordar una frase de la monja que sol repetir sovint: "la meva vida val menys que les meves causes". Va parlar dels herois i heroïnes de la guerra per mitjà de la cançó Heroes de David Bowie i va acabar amb la definició de l'obra de Caram com "quelcom extraordinari sobre una realitat molt dura".

"Els nens d'allà no somriuen"

Entre d'altres, Caram que, com els seus predecessors, va lamentar que el conflicte a Ucraïna "va per llarg", va explicar que el jove que surt a la foto de portada del llibre, que va poder recuperar la pràctica totalitat de la mobilitat d'un braç gràcies a l'operació que li van fer en un hospital de Barcelona, torna a ser al front.

Va confessar que el darrer viatge a Ucraïna, que va fer fa poc, havia estat el més complicat de tots. Va tornar a un centre amb infants on ja havien estat, 173 dels quals són orfes i la resta tenen els pares desapareguts. "Els nens d'allà no somriuen". Va parlar de carrers amb cadàvers torturats, de la dona que va veure com mataven el seu fill de 16 anys i violaven la seva filla. "Això és la guerra", va repetir en més d'una ocasió. "És tanta la tristesa que no hi ha lloc per a la por", va afirmar.

La monja, el negre i la 'pija'

D'ençà que va iniciar la seva tasca humanitària al país, hi han portat 77 ambulàncies, més de 100 vehicles i un hospital de campanya, i estan a punt de portar-n'hi un altre.

Durant la presentació, sor Lucía també va parlar de la fe del poble ucraïnès, i del Papa, que li dona rosaris per portar-los allà. També hi va haver espai per a l'humor. Va explicar que en molts viatges l'acompanya el Henry, que és negre, i que en un també hi va anar la Judit, "una amiga molt pija que tinc". En una de les ocasions que van haver de baixar a un búnquer, ell li va demanar com els reconeixerien si s'enfondrava. Caram li va respondre: "Molt fàcil. Buscaran un grup on hi ha una monja, un negre i una pija".

En la seva intervenció, Henry, molt emocionat, va admetre que li faltaven paraules per descriure la duresa de veure una guerra en viu i en directe. Irina, la ucraïnesa acollida al convent, que va arribar a Catalunya per rebre tractament per un càncer, va donar les gràcies i es va fondre en una abraçada amb Caram, Prat i Vilaseca.

La vetllada va acabar amb els assistents compartint un beure i amb sor Lucía signant llibres, que es van poder comprar in situ i els beneficis dels quals es destinaran a la seva causa humanitària a Ucraïna.

També es van vendre uns paquets de galetes fets per voluntàries de la fundació a El Taller. En aquest cas, els diners recollits serviran per comprar llet, ara que la UE ha tancat l'aixeta de l'enviament d'aliments per a les plataformes d'aliments com la de la fundació a Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint