L’economia del bé comú fa forat a Manresa

Manresa té una de les 27 Comunalitats urbanes que hi ha a Catalunya, fruit d’un programa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat per potenciar les economies comunitàries i de suport mutu, una aposta antagonista del capitalisme encara molt desconeguda. Persegueix crear projectes econòmics locals que responguin a necessitats col·lectives mitjançant l’autoorganització del veïnat. La Comunalitat de Manresa es va posar en marxa el febrer del 2022 amb una durada de dos anys i s’allargarà dos anys més. S’ha fet la petició i ha estat acceptada.

La Comunalitat de Manresa actua en vuit barris o sectors on viuen més de 30.000 persones: Balconada, Sant Pau, Centre Històric, Pare Ignasi Puig, Farreres-Suanya-Comtals-Santa Caterina-L’Oller, Valldaura, Plaça Catalunya-Saldes i Mion-Puigberenguer. La porten cinc entitats d’economia social: L’Arada Creativitat Social, La Clara Comunicació, Sudergintza, L’Era i Senders Vius. És bianual i finançada amb 349.000 euros per la Direcció General d’Economia Social i Solidària de la Generalitat, un 75% dels quals es destinen a despesa laboral. Bernat Marquilles, de L’Arada, admet que els agradaria poder destinar més diners a finançar la compra d’infraestructures i de recursos materials.

En dos anys, s’han organitzat 161 activitats, en les quals han participat 1.953 persones i s’han impulsat o reforçat nou iniciatives comunitàries de suport mutu i d’intercooperació als barris. 

Un programa «innovador»

Marquilles destaca que és un programa «innovador» perquè se centra «en projectes que resolen necessitats des de l’ajuda mútua». Recorda que la idea d’aquest model sorgeix de les xarxes de suport nascudes en el context de la covid i que la intenció és «posar en el mapa les economies comunitàries i de suport mutu». Com? «Acompanyem els veïns i veïnes en projectes que surten de necessitats veïnals perquè s’organitzin de manera assembleària i els continuïn». Com els arriben, els projectes? «Ens enxarxem amb moltes entitats i hem fet diagnosis».  

Entre les iniciatives impulsades hi ha una xarxa d’horts socials i comunitaris, una Associació Manresana de Confecció, tallers d’autoreparació de petits electrodomèstics a la Balconada i el Xup (La Repara), i un col·lectiu que recupera feixes abandonades de vinyes, oliveres i ametllers dels voltants de la ciutat per tornar-les a fer productives (Entre Feixes). 

A banda, «estem impulsant un banc d’eines i de recursos agraris, un grup d’acompanyament de treballadores de la llar, una xarxa de salut comunitària per ajudar col·lectius vulnerables, una campanya per posar en valor el treball de cures, una xarxa de suport en temes d’ocupació i de formació ocupacional, i un menjador comunitari amb altres entitats». Aquests dos anys també han fet trobades, tallers, tertúlies, debats...

A finals d'any tornaran a fer el congrés d'economies comunitàries de Manresa.

Entre feixes i l'Associació Manresana de Confecció

A Entre Freixes hi ha quatre persones fixes i busquen més gent que s’hi afegeixi. A la Comunalitat els van donar la idea i els van ajudar a materialitzar-la, explica Laura Parera i Valenzuela, una de les seves integrants. Comenta que la idea és ampliar el camp d’acció i treballar de forma col·laborativa amb altres entitats. 

Carla Garcia forma part de l’Associació Manresana de Confecció. Valora que «el tèxtil sempre havia estat un pilar important a Manresa i, d’uns anys ençà, dissenyadors i persones d’aquest sector trobaven a faltar tallers de confecció. Albert Tulleuda es traspassava el que tenia al carrer Nou de Valldaura, davant de la Fedac, i l’hem agafat. De moment, ja hem cosit coses per a Cotó Roig, Killing Weekend , Núria Malé... De cara al setembre obrirem cursos perquè la gent aprengui a cosir i a autogestionar-se la roba, i n’hi haurà un que serà d’arranjaments», avança. 

Subscriu-te per seguir llegint