Respecte al gas natural, aquest combustible sembla que s’ha d’erigir en la panacea ecològica del transport marítim. Una de les solucions aportades davant la possible escassetat de gas natural a Europa, entre la pandèmia i la guerra a Ucraïna, és el transport de gas natural liquat amb vaixells metaners des dels EUA.

Amb referència al gas diòxid de carboni, d’entrada hem d’indicar que no és un gas dolent, el que passa és que n’hi ha un excés a l’atmosfera i és un dels principals gasos que provoquen el canvi climàtic.

El gas natural

La formació del gas natural prové de la descomposició de plantes i animals que van existir fa milions d’anys. Aquesta acció bacteriana sota terra és la responsable de l’acumulació d’aquests hidrocarburs gasosos. És un gas olorós desprès en zones pantanoses, els abocadors de deixalles, l’agricultura (especialment el cultiu de l’arròs), la digestió de remugants i les deixalles de bestiar, també les mines de carbó i els conductes de gas natural. 

Encara que no deixa de ser un combustible fòssil, al gas natural liquat se li atribueixen beneficis com una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com la reducció d’un 30% de diòxid de carboni (CO2) , el 85% de les emissions de diòxid de nitrogen (NOx) i un 100% de sofre i partícules en suspensió de mida petita.

La composició principal del gas natural és el metà en un 85% (CH4), i completen la composició restant, continguts d’età en el 10% fins al butà que no arriba a l’1%.

El metà té un poder d’escalfament global del clima 28 vegades superior al CO2. En altres paraules, l’emissió d’una tona de CH4 és equivalent a l’emissió de 28 tones de CO2. 

El transport del gas natural liquat

Europa depèn cada cop més de les importacions del Gas Natural Liquat (GNL) a mesura que la producció nacional ha disminuït, per la pandèmia i per la guerra de Rússia i Ucraïna. Actualment, el GNL ja representa pràcticament el 50% de tot el gas comercialitzat. Encara que no s’ha decidit en l’àmbit europeu l’embargament total del gas rus, sí que s’ha diversificat les fonts de subministrament: EUA, Algèria i Qatar han augmentat les vendes als països europeus i se’n compra menys a Rússia. 

A causa de la guerra d’Ucraïna, la UE es veu en la necessitat d’acordar amb els EUA l’enviament per vaixell a Europa de 37.000 milions de metres cúbics de gas natural liquat abans d’aquest final d’any 2022.

Un problema afegit és com els EUA obté aquest gas a partir de la tècnica del fracking (una tecnologia d’extracció consistent a fracturar roques que tenen petroli i gas atrapats al seu interior), malgrat els perills que suposa i el rebuig social i científic que genera.

Es necessita construir grans pous i injectar-hi milions de litres d’aigua carregats d’una barreja química (estimada en uns 200 productes químics diferents, molts d’ells de certa toxicitat per arribar a extreure el gas). La perforació dels pous de gas (fracking) té un impacte negatiu en la qualitat de l’aigua potable i també en la salut infantil. Comporta, a més, conseqüències ambientals, com la contaminació de les aigües subterrànies, contaminació atmosfèrica, emissió de gasos d’efecte d’hivernacle (metà), moviments sísmics, contaminació acústica i impactes paisatgístics.

Estudis sobre els vaixells eco que són propulsats amb GNL indiquen que són els responsables d’una greu emissió «invisible a simple vista» de metà no cremat, que es filtra i acaba a l’atmosfera i contribueix a l’escalfament del planeta. Segons els experts, part del gas liquat que es crema als motors dels vaixells genera més problemes ambientals que els motors tradicionals que utilitzen fuel, que precisament era la proposta a substituir per millorar el canvi climàtic.

A Europa, el fracking és una tècnica prohibida a la majoria dels països, entre ells a Espanya. En l’àmbit mundial, els països que més aposten pel fracking són Canadà, Estats Units, Mèxic, la Xina i Argentina.

Procés d’atordiment d’animals exposant-los al CO2 abans de sacrificar-los Esmateria

El gas diòxid de carboni (CO2)

Un estudi dirigit per la científica Lourdes Vega del centre de I+D MATGAS (consorci d’investigació entre el CSIC, la UAB de Barcelona i l’empresa Carburs Metàl·lics) mostra les aplicacions industrials menys conegudes del diòxid de carboni (CO2), però no per això les menys importants. El treball va ser premiat amb el guardó Innovació i Tecnologia de la Reial Societat Espanyola de Física de l’any 2013.  

Pràcticament a tot arreu, el gas CO2 (compost per molècules d’oxigen i carboni) es presenta com un gas dolent, problemàtic pels seus efectes ambientals. No obstant això, té una multitud d’aplicacions, com veurem tot seguit. Segons l’Associació Espanyola d’Operadors Petrolífers (AOP), hi ha més de 40 productes derivats del CO2 i més de 70 possibles camins per a la seva obtenció.

  • Produir cervesa: l’aigua carbonatada, denominada soda o aigua amb gas, no és més que aigua amb CO2. També es troba en la cervesa i en altres begudes alcohòliques. Pot venir de la fermentació o bé afegir-s’hi de manera artificial per refredar la beguda i mantenir el gas necessari perquè surti a pressió pel tirador. 
  • Conservar la llet: Les principals marques lleteres injecten CO2 a la llet crua perquè, en refrigerar-la, aguanti més temps oberta i conservi així totes les seves propietats. 
  • Fabricar aspirines: l’àcid acetilsalicílic, necessari per sintetitzar aspirines, s’obté fent reaccionar fenoxi sòdic amb CO2 a una temperatura de 125º C i molt alta pressió.
  • Conservar amanides: El CO2 ens ajuda a menjar més sa, possibilita que les amanides vinguin netes i preparades per posar-les al plat, es tracta de l’envasat en atmosfera protectora modificada. Es recomana un mínim de 20% de CO2 per controlar el desenvolupament de bacteris i fongs i així poder triplicar la vida útil, comparada amb l’envasat tradicional en aire. 
  • Netejar d’insectes els aliments: Un dels problemes sanitaris que afecten la indústria alimentària són la presència d’insectes i àcars, com també l’ús de plaguicides: arnes, corcs, escarabats i polls. Antigament s’utilitzaven els plaguicides que contenien bromur de metil. Avui dia per combatre’ls s’utilitza CO2, ja que aquest gas estimula l’obertura dels orificis respiratoris dels insectes, i els produeix la seva dessecació i posterior mort. 
  • Atordir animals abans de sacrificar-los: Els porcs o les aus, per evitar un sofriment innecessari, són atordits abans de sacrificar-los. Pot ser un atordiment elèctric (descàrrega elèctrica en el cervell) o l’exposició al CO2. La inhalació d’aquest gas deixa insensibles els animals abans de la seva mort, sense deixar cap tipus de rastre de residus en la carn. L’avantatge és que no cal subjectar cada animal que ha de ser sacrificat i permet l’atordiment en grup. 
  • Fabricar combustible, cultivar algues com a font d’energia renovable, produir ciment o apagar incendis, són altres de les moltes aplicacions del diòxid de carboni. 

Amb tot l’explicat, i respecte al gas natural, davant l’eventualitat de trobar zones per explotar el fracking, a Espanya els recursos energètics que es disposa en abundància i cal potenciar són les energies renovables, on estudis ambientals demostren que podem aconseguir un sistema energètic majoritàriament basat en aquestes energies. Respecte al diòxid de carboni, si ve són certs els efectes negatius que provoca sobre el canvi climàtic, també cal tenir en compte les múltiples i reeixides possibilitats d’aplicació d’aquest gas, sovint ignorades.