Arriba el Niño: alerta en el clima

Els fenòmens del Niñoi la Niñaescalfen i refreden, respectivament, les aigües del pacífic, però també afecten la resta del planeta. Tot indica que enguany vindrà el Niño

Els científics temen que el nou episodi del Niño accentuï enguany els esdeveniments extrems del clima, amb més sequeres i inundacions | SHUTTERSTOCK

Els científics temen que el nou episodi del Niño accentuï enguany els esdeveniments extrems del clima, amb més sequeres i inundacions | SHUTTERSTOCK / Verónica Pavés

Verónica Pavés

Totes les alarmes s’han disparat pel que pot passar enguany amb el clima mundial. La més que probable arribada d’un episodi del Niño podria elevar les temperatures a tot el planeta de forma mai vista. La Terra podria augmentar la seva temperatura fins al llindar crític (1,5 graus per sobre del nivell preindustrial) aquest mateix estiu.

arriba el nIÑO:

Anomalia de la temperatura superficial del mar al Pacífic equatorial / Verónica Pavés

El clar afebliment de la Niña (que ha refredat els termòmetres del planeta dels últims tres anys), i les probabilitats cada vegada més altes (ja gairibé del 60%) que el Pacífic estigui dominat pel Niño a partir de l’estiu, han posat en alerta els meteoròlegs. Els experts vigilen el cicle natural del Niño-Oscil·lació del Sud (ENOS) davant un possible augment de la temperatura global, per damunt fins i tot del que es va registrar l’any passat.

arriba el nIÑO:

Aquests dos mapes globals centrats en l’Oceà Pacífic mostren els patrons de temperatura superficial durant els episodis del Niño i La Niña. Els colors al llarg de l’equador mostren les àrees més càlides o fredes respecte a la mitjana / Verónica Pavés

La Niña fa tres anys consecutius que condiciona el clima del planeta. «El primer esdeveniment va aparèixer el 2020 i després es va enllaçar amb dos més que han estat modulant el clima fins al moment actual», explica el meteoròleg i divulgador científic José Miguel Viñas. Ara la Niña mostra clars signes d’afebliment i no es descarta que el Niño, com que troba el terreny lliure, li agafar el relleu i torni a adquirir força.

La Niña i el Niño són fenòmens que modulen el clima terrestre des de l’oceà Pacífic. La Niña tendeix a refredar aquestes aigües i, consegüentment, la resta del planeta, mentre que la tendència del Niño és fer el contrari, escalfa les aigües. El fenomen es repeteix de manera cíclica, i es va intercalant amb moments de condicions neutres. Cadascun pot durar entre 2 i 7 anys.

Aquest 2023 té tots els números per convertir-se en un any de transició des de la Niña al Niño, passant per una fase neutra. Els grans centres internacionals de monitoratge del cicle ENOS ja han fet les seves prediccions. En principi, el trimestre febrer-març-abril té almenys el 80% de probabilitats de tornar a tenir condicions neutrals de temperatura al Pacífic. El que és menys clar és què passarà a partir d’estiu.

Els 1,5 °C ja són aquí?

Els models probabilístics pronostiquen el retorn del Niño amb una probabilitat superior al 50% a partir de la segona meitat del 2023, quan el normal és que aquest percentatge se situï entre el 25% i el 50%. I encara que de moment aquests models hagin d’agafar-se amb pinces, els experts ja adverteixen que, si té lloc, és probable que s’assoleixin temperatures globals d’1,5 °C per sobre del període preindustrial.

Els 1,5 °C és el nivell que l’Acord de París va establir com a llindar crític de temperatura en un context de canvi climàtic. També és la temperatura que els països es van comprometre a no depassar a final de segle. No obstant això, els signants també eren conscients que hi podria haver anys puntuals en què se superés el llindar. «L’important d’aquest acord és que advocava per estabilitzar la temperatura en els 1,5 °C abans del 2030», recalca Viñas. Malgrat això, no deixa de ser notori que la Terra pugui arribar aquest límit vuit anys abans de la data establerta.

El que més ha cridat l’atenció dels científics és que, en un període en què el fred hauria d’haver-se deixat notar, el que ha destacat en la majoria del planeta és la calor sufocant. L’any passat es van batre rècords de temperatura de punta a punta del planeta. Com recull l’informe «Clima Global 2022» del Servei de Canvi Climàtic Copernicus, durant l’any la temperatura mitjana es va situar 0,3°C per sobre de la del període comprès entre 1991-2020 i 1,2°C per sobre de la que es va registrar durant el període preindustrial (1850-1900).

D’aquesta manera, el 2022 es va convertir en el vuitè any consecutiu amb temperatures més d’un grau centígrad per sobre de les del nivell preindustrial, amb termòmetres que es van situar més de 2 °C per sobre de la mitjana del període 1991-2020 en zones del nord de Sibèria central i al llarg de la península Antàrtica.

«Si no hi hagués hagut la Niña, probablement estaríem parlant d’un increment de temperatures globals que ja superaria els 1,4 °C en lloc dels 1,2 °C actuals», explica Viñas en al·lusió a aquest efecte de refredament que comporta aquest fenomen.

És cert que aquest increment de temperatura no ha estat uniforme a tot el món. La Niña va provocar un descens de temperatures a l’oceà Pacífic, i això va comportar que tant Austràlia com Amèrica del Sud fossin més fredes que la mitjana de l’any 2022.

Onades de calor sense precedents

Quines conseqüències pot tenir l’arribada del Niño? Les anomalies tèrmiques seran probablement més altes del que ho han estat en els últims anys, i això pot suposar un augment d’onades de calor i un impacte més alt de les tempestes i ciclons tropicals. Per tant, el planeta es podria enfrontar a unes temperatures sense precedents durant aquest any. Això sí, de moment, «tot són prediccions» i cal continuar vigilant per entendre millor el fenomen global, insisteixen els experts.

Però, a més, un estudi científic acaba d’alertar que el Niño podria causar un desglaç «irreversible» de les plataformes i les plaques de gel a l’Antàrtida. La investigació de l’agència científica del Govern d’Austràlia (CSIRO, sigla en anglès) va concloure, després d’analitzar 31 models, que els creixents canvis en el Niño es traduirien en una reducció de la temperatura de les aigües superficials, però en una puja de la temperatura de les submarines. «Aquesta nova investigació mostra que un Niño més intens pot accelerar l’escalfament de les aigües profundes de la plataforma antàrtica, i fer que les plataformes i les capes de gel es fonguin més ràpid», va explicar Wenju Cai, autor principal d’aquesta investigació.

La comunitat científica, en definitiva, està en alerta davant el que pugui passar els pròxims mesos, encara que tot apunta que el 2023 podria tornar a donar titulars bastant cridaners pel que fa al clima.