Orenetes, avions i falciots tornen a Espanya després de passar l’hivern a l’Àfrica

Tornen els refilets amb la primavera. Entre les espècies migratòries que arriben a Espanya amb la pujada de les temperatures en figuren tres que estan ja començant a deixar-se veure a la península Ibèrica: l’orenetacomuna (Hirundo rustica), l’avió comú (Delichon urbicum) i el falciot comú (Apus apus). Gràcies als diferents programes de seguiment d’aquestes aus que desenvolupa SEO/BirdLife és possible conèixer-ne amb detall els moviments i les rutes migratòries al llarg de l’any.

Tant l’oreneta comuna com l’avió comú ja són presents en àmplies zones d’Espanya, tot i que també n’hi ha una petita població permanent a l’hivern, que es concentra al sud-oest peninsular i a les zones més càlides de la costa mediterrània.

Els programes de seguiment indiquen que el flux migratori va penetrant des de l’Àfrica per la zona de l’estret de Gibraltar, la costa andalusa atlàntica i la costa mediterrània. «Les valls fluvials són les autopistes que sovint utilitzen durant els seus desplaçaments per arribar a les àrees de cria», assenyala SEO/BirdLife.

Les zones de més altitud i de clima més fred i continental són sempre les últimes en les quals es detecta la seva presència, mentre que, per contra, en aquests moments a les zones més càlides ja estan iniciant la reproducció.

Anàlisis recentment elaborades amb el programa Aus i Clima de SEO/BirdLife mostren un fre en l’avanç de l’oreneta comuna en les últimes dècades: no es percep un avanç en l’arribada de l’espècie com el registrat en les últimes dècades del segle passat.

La importància del vent

La importància del ventEl falciot comú sí que mostra una arribada més tardana, i tot i que també n’hi ha observacions esporàdiques a l’hivern, és en aquest moment de l’any quan comença a fer acte de presència en zones meridionals i d’ambient més mediterrani, mentre que a l’abril ‘inunda’ moltes zones urbanes peninsulars.

Aquesta espècie té una capacitat extraordinària per desplaçar-se d’unes zones a les altres i per moure’s ràpidament a grans distàncies. Les poblacions de falciot comú estan caient, una circumstància que els entesos atribueixen, principalment, a la falta d’insectes.

SEO/BirdLife explica que en els avanços i retards de les arribades d’aquestes espècies a la península Ibèrica hi ha un factor meteorològic que hi juga un paper important: el vent.

«Cal tenir en compte que els vents que bufen en tota l’àrea de l’Estret serveixen de clau que tanca i obre les portes de l’arribada al continent europeu de moltes espècies que utilitzen el nostre territori durant la reproducció», explica l’ONG.

«És un fet que som en un nou escenari de condicions ambientals. Els canvis en el clima estan modelant la migració de les aus», assenyala Blas Molina, coordinador del programa Aus i Clima de SEO/BirdLife.

«Però no només ens trobem davant un escenari en què estan canviant els valors que canvien el clima, com la temperatura, les precipitacions, la humitat o la insolació, sinó que l’efecte de l’acció humana és el factor que hi pren més rellevància. Per això, és convenient parlar de canvi global», afegeix.

Aquestes tres espècies es traslladen després de l’estiu fins a zones tan allunyades com Sud-àfrica, però tornen a Espanya a la primavera per reproduir-se, tot i que també ocupen àmplies zones del Sahel. «Aquesta zona al sud del Sàhara és clau per a la conservació de moltes de les nostres aus», afegeix SEO/BirdLife.

Incendis i cremes

Incendis i cremesLes zones d’hivernada d’aquestes tres espècies i les seves rutes migratòries no estan exemptes d’amenaces per a la seva supervivència, alerta el col·lectiu conservacionista. «Moltes zones dels països africans on passen l’hivern es veuen afectades per la dessecació d’aiguamolls, ja sigui per la sobreexplotació dels aqüífers o pel canvi climàtic. Un cas molt clar és el llac Txad», remarca.

A més, a la pèrdua d’hàbitat cal sumar-hi els incendis i cremes de vegetació d’alguns llocs que serveixen a aquestes aus com a zones de concentració de milers d’exemplars, com és el cas de les orenetes, que es reuneixen en grans dormidors per passar la nit.

La progressiva falta d’aliment per la disminució a escala mundial dels insectes és una altra de les grans amenaces, ja que provoca que aquestes aus, que són insectívores, tinguin menys recursos per realitzar aquests llargs viatges.

Aquestes tres espècies, al costat de moltes altres que poblen el cel de pobles i ciutats com els xoriguers, i molts ratpenats, utilitzen com a hàbitat de refugi i nidificació edificacions i infraestructures.

Una de les amenaces més importants per a totes aquestes aus és la pèrdua d’aquests enclavaments vitals a causa d’obres de rehabilitació, reforma o demolició d’immobles i per la falta de buits i cavitats adequats als edificis de nova construcció.