Crisi alimentària per la sequera i la calor

La crisi mundial de l’aigua ja no pot ser ignorada». «Sense una transformació de l’economia i una reestructuració de la governança de l’aigua, cap persona, lloc, economia o ecosistema se salvarà». «Les inundacions, sequeres i altres esdeveniments extrems d’aigua sense precedents de l’any passat no són episodis estranys, sinó una evidència d’una crisi sistèmica, resultat de dècades de mala gestió humana de l’aigua». Aquests són alguns dels advertiments de l’informe Canviant la marea: una crida a l’acció col·lectiva, publicat per la Comissió Global sobre l’Economia de l’Aigua, que llança un sever advertiment: «El món està en una cruïlla i ha de reaccionar de seguida». A conseqüència de tot això, Espanya serà un dels països més afectats en el subministrament d’aliments.

L’informe avisa de la creixent crisi de l’aigua, entrellaçada amb l’escalfament global i la pèrdua de biodiversitat, de tal manera que tots tres es reforcen. Però el document també recull les accions que han de prendre’s de manera urgent i col·lectiva per detenir aquesta crisi.

Les activitats humanes en tenen la culpa: estan canviant els patrons de pluja, la font de tota l’aigua dolça del planeta, la qual cosa porta a un canvi en el subministrament a tot el món i a la modificació del cicle hidrològic global. Cada grau més de temperatura agrega un 7% d’humitat al cicle de l’aigua, la qual cosa el sobrecarrega i l’intensifica, fet que provoca cada vegada més esdeveniments climàtics extrems.

L’estudi destaca que més de 2.000 milions de persones no tenen accés a aigua gestionada de manera segura, que 4.000 milions experimenten escassetat durant almenys un mes l’any, i que cada 80 segons mor un nen menor de 5 anys per malalties provocades per aigua contaminada. D’aquí la crida dels autors de l’informe a desenvolupar una nova economia de l’aigua.

Espanya no apareix citada explícitament en l’informe, però sí que queden reflectits el seu present i el seu futur hídric a diversos mapes. Un d’ells revela que Espanya serà un dels països que registrarà un percentatge més alt de reducció en el subministrament d’aliments el 2050 a causa de l’estrès hídric i de la calor.

La disminució a la Península serà entre el 12,4% i el 14,9%, la qual cosa ens situarà com un dels països més afectats d’Europa per aquesta reducció d’aliments. Només superaran aquest percentatge els països del sud d’Àsia situats en la franja que va de l’Afganistan a la Xina, exceptuant tots els de la península de la Indoxina, excepte Birmània.

Un problema supranacional

Però el de l’aigua és un problema supranacional, global. La ciència ha demostrat que les comunitats i les nacions estan entrellaçades hidrològicament, no sols pels rius i l’aigua superficial, sinó també pels fluxos d’humitat atmosfèrica (els ‘rius atmosfèrics’, com els defineixen els científics). Conseqüència: les pràctiques que es facin en qualsevol regió suposen impactes en les precipitacions registrades en unes altres.

«Si no es controla, la crisi mundial de l’aigua posarà en perill tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i els farà pràcticament impossibles d’aconseguir. Posarà en perill la seguretat alimentària i sanitària, exacerbarà la pobresa i la pau dins i entre les nacions», alerta la Comissió.

Tot això «afectarà de manera desproporcionada les dones, els grups vulnerables i marginats de les comunitats indígenes, els joves, els agricultors, els treballadors i les petites i mitjanes empreses», afegeix.

Països sencers ja s’han vist empesos a una greu inseguretat alimentària. I les inundacions, les sequeres, les onades de calor i els incendis forestals estan causant «costos humans, econòmics i ecològics sense precedents en pràcticament totes les regions del món», apunta.

«El creixement mundial de la població i els ingressos i els canvis en el consum per capita d’aliments, pinsos, fibra, fusta i energia han provocat taxes sense precedents d’ús de la terra i l’aigua dolça en l’agricultura», recull el text.

Les extraccions d’aigua blava (de rius, aqüífers, llacs i dipòsits d’aigua) han augmentat des dels 500 quilòmetres cúbics de 1900 a més de 4.000 el 2022. Això ha contribuït a l’esgotament global de les aigües subterrànies i a la degradació dels entorns riberencs.

Els autors de l’informe sostenen que per sortir d’aquest atzucac fan falta «accions col·lectives i urgents, audaces i integrades», que s’han d’aplicar abans del 2030. Accions que han de ser tant locals com regionals, nacionals i globals. Els autors resumeixen la seva proposta per aconseguir un futur hídric sostenible i just en set punts:

1. Gestionar el cicle de l’aigua com un bé comú global, que ha de ser protegit col·lectivament i en interès de tots. Significa reconèixer que l’aigua està cada vegada més entrellaçada amb el canvi climàtic i l’esgotament del capital natural del planeta; que és fonamental per a la seguretat alimentària, i que només serà sostenible amb justícia i equitat en tots els racons del món.

2. Garantir que es compleixi el dret a l’aigua per a tothom. Adoptar un enfocament de l’aigua centrat en els resultats i impulsat per una missió que abasti tots els rols clau que exerceix en el benestar humà. Ha de complir-se el dret humà a l’aigua potable per a ús domèstic; cal utilitzar la innovació i l’estratègia industrial per solucionar problemes concrets; i han d’augmentar les inversions en aigua a través d’aliances publicoprivades.

3. Deixar d’infravalorar l’aigua. La fixació de preus adequada, al costat del suport a les persones necessitades, permetrà que l’aigua s’usi de manera més eficient, de manera més equitativa i més sostenible. També cal tenir en compte el valor no econòmic de l’aigua en la presa de decisions per assegurar la protecció de la naturalesa, de la qual depèn el planeta i la vida.

4. Reduir subvencions a l’agricultura i a l’aigua. Eliminar gradualment fins a 1.000 milions de dòlars (930 milions d’euros) de subsidis per a agricultura i aigua cada any, que sovint generen excessiu consum i pràctiques perjudicials per al medi ambient. Han de reduir-se dràsticament les fugues d’aigua, que costen milers de milions l’any, i exigir la divulgació de les petjades hídriques per orientar el capital i les preferències dels consumidors a favor de pràctiques sostenibles.

5. Afavorir la inversió privada. Establir associacions per a l’aigua justa per permetre inversions en accés a l’aigua en països de baixos i mitjans ingressos. Atreure com a inversors empreses privades, bancs, institucions i diners filantròpics. Els rendiments econòmics d’aquestes inversions superaran àmpliament els seus costos.

6. Enfortir els sistemes d’emmagatzematge d’aigua dolça, especialment els actius naturals, com els aiguamolls i les aigües subterrànies, que s’estan esgotant perillosament. És necessari desenvolupar l’economia urbana circular de l’aigua mitjançant el reciclatge d’aigües residuals industrials i urbanes, i canviar l’agricultura a reg de precisió i a cultius que requereixen menys aigua. És una de les vies per a una agricultura no destructiva.

7. Remodelar la governança multilateral de l’aigua, actualment fragmentada. La política comercial ha d’utilitzar-se com a eina per a un ús més sostenible de l’aigua, mitjançant la incorporació d’estàndards de conservació en els acords comercials. És necessari empoderar agricultors, dones, joves, pobles indígenes i comunitats locals, i els consumidors que són a primera línia de la conservació de l’aigua.