L’estafa de l’«eco»: Europa diu prou

Frases com «envasos fabricats amb un 30% de plàstic reciclat» o «protecció solar respectuosa amb els oceans» són exemples freqüents en l’etiquetatge d’articles que comprem en el dia a dia. Amb aquests missatges, les marques intenten demostrar que tenen un compromís amb el medi ambient i que el producte que comercialitzen és ecofriendly, de manera que els consumidors als quals es dirigeixen es decantin per la seva oferta en detriment d’altres que no exhibeixen aquests avals ecològics.

Però la realitat és que aquestes etiquetes, gairebé sempre ostentosament acolorides de verd, amb dibuixos de plantes a l’embolcall i amb termes impresos com a «bio», «eco», «natural» o «orgànic», només són afirmacions gratuïtes o massa poc fonamentades per ser fiables i creïbles.

De fet, un estudi encarregat per la Comissió Europea el 2020 va concloure que el 53,3% de les afirmacions recollides en aquestes etiquetes ecològiques eren «vagues, enganyoses o infundades» i un 40% no tenien suport científic.

És el que es coneix com ecopostureig o greenwashing en anglès, una estratègia que té com a objectiu el blanqueig de productes i serveis a través d’eslògans mediambientals que no aporten cap prova.

El concepte greenwashing és relativament jove (ara fa 40 anys que va ser encunyat per l’investigador estatunidenc Jay Westerveld) i actualment és al centre de la principals denúncies no només de les associacions ecologistes i de l’activisme mediambiental, sinó de les organitzacions defensores dels drets dels consumidors. Aquestes reivindicacions han aconseguit fer-se sentir a les institucions i els organismes reguladors.

A Espanya, és més que simbòlic que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) hagi advertit públicament que en la seva estratègia fins al 2024 tindrà un paper important el control de la informació que les empreses financeres ofereixen als seus potencials consumidors quant a la seva relació amb el medi ambient.

I a Europa, l’última mesura de la Comissió Europea per frenar aquestes formes de desinformació es basa en una proposta de directiva (la Directive on Green Claims) que pretén regular aquestes declaracions ambientals.

Així, les empreses que decideixin incloure aquestes declaracions ecològiques al seu etiquetatge hauran de complir unes normes mínimes per argumentar i explicar aquestes afirmacions mitjançant proves científiques reconegudes.

«Els estats membres seran responsables d’establir processos de verificació i execució, dels quals s’encarregaran verificadors independents i acreditats», assenyala la Comissió. Abans d’aprovar-se definitivament, aquesta directiva haurà de rebre el vistiplau del Parlament i el Consell Europeu.

«Tot el que és la publicitat enganyosa, com fer una magdalena industrial i dir que és artesanal i bio... aquest món està fet d’afirmacions no contrastades, que no tenen un etiquetatge que el garanteixi. Tot això ja està estigmatitzat socialment i perseguit per un reglament, després de dècades d’afirmacions per part dels fabricants que ha generat una cultura de l’engany verd», destaca Miguel Ángel Soto, responsable de campanyes de Greenpeace.

Gas i nuclear, verds?

Malgrat la mà dura que la Unió Europea està mostrant davant aquestes pràctiques publicitàries enganyoses, la veritat és que organitzacions ecologistes com Greenpeace, WWF, Amics de la Terra a Alemanya i Transport&Environment han obert un front judicial contra la Comissió Europea, a la qual acusen precisament de greenwashing.

Aquesta paradoxa es dona perquè la institució europea va acceptar com a «sostenibles» l’energia procedent de plantes nuclears amb permís de construcció abans del 2045 i les plantes de gas que emetin menys de 270 grams de CO₂ per quilowatt/hora fins al 2031 o menys de 100 grams en el conjunt de la seva vida útil.

La Comissió Europea les va definir així en la seva «taxonomia verda», que és una guia que va entrar en vigor l’1 de gener d’enguany per classificar els projectes, inversions i activitats econòmiques que són respectuosos amb el medi ambient davant els quals no ho són.

A causa de la inclusió del gas i la nuclear (de manera transitòria segons la UE), les organitzacions ecologistes critiquen que la Comissió Europea exerceix un acte de greenwashing, i així ho defensaran davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Per a aquestes entitats, la taxonomia verda va en contra de la Llei del Clima de la UE i dels objectius de l’Acord de París per a renar el canvi climàtic.

Segons va informar Efe, s’espera que la vista davant el tribunal se celebri la segona meitat del 2024, per la qual cosa la sentència no es coneixerà fins al 2025. «És just el que la Comissió Europea vol evitar, les falses declaracions verdes. La transició ecològica no pot dir que invertir en infraestructures de gas o d’energia nuclear siguin verdes, perquè és el mateix que quan diem als ciutadans que no podem dir natural o reciclable a coses que no ho són», apunta Soto, que lamenta que hi a una «institucionalització greenwashing». El problema és que les energies incloses en aquesta llista són les susceptibles de rebre més finançament públic.

«Això és tremendament preocupant, perquè, si es finança la indústria del gas, ens trobem davant un incompliment gravíssim de l’Acord de París», afegeix.

La divisió per la inclusió d’aquestes dues fonts d’energia a la guia europea de les finances sostenibles es remunta fins i tot a la Cimera de Glasgow del 2021, la COP26, en la qual es va fer patent una mena de guerra entre les diferents posicions dels països membres sobre aquest tema, amb França i Alemanya al centre. En el cas francès, el 70% de l’energia que produeix és nuclear, mentre que Alemanya té una gran dependència del gas.

Per part del Govern espanyol, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha manifestat una clara posició en contra que la nuclear i la generació per gas natural s’incloguin en la taxonomia verda, que considera un instrument «clau» en la descarbonització de l’economia. «No té sentit i envia senyals erronis per a la transició energètica al conjunt de la UE», va assegurar durant el procés de tramitació.

De fet, l’Observatori contra el Rentat Verd (Observatory Against Greenwashing, en anglès), un projecte independent configurat per entitats ecologistes com WWF, Ecologistes en Acció, BirdLife i Ecos, ha creat la seva pròpia taxonomia verda davant el que considera un «fracàs» de les institucions europees, ja que ni el Parlament ni el Consell Europeu es van oposar a la inclusió del gas i l’energia nuclear.

«La iniciativa té com a objectiu oferir claredat als inversors, després que la Unió Europea hagi catalogat l’energia de gas, l’energia nuclear, la crema d’arbres, la tala intensiva i altres activitats nocives com a ‘sostenibles’ a la Taxonomia de la Unió Europea, la nova guia per a la inversió ‘verda’ europea», indiquen fonts de WWF. Amb aquesta taxonomia alternativa, «bancs, inversors i asseguradores podran comprovar si les seves inversions són realment verdes i estan alineades amb la ciència».

Aquesta classificació es pot consultar a la pàgina web www.greenwashed.net.