L’energia solar domèstica es dispara

Les plaques solars són cada cop més barates i també es poden instal·lar en edificis de pisos, així que es pot reduir de manera dràstica el rebut de la llum o suprimir-lo completament

L’autoconsum domèstic s’ha disparat a Espanya  l’últim any.

L’autoconsum domèstic s’ha disparat a Espanya l’últim any.

Dulcinea Campayo

L’any 2022 va marcar un rècord en la instal·lació de plaques solars en habitatges i negocis particulars a Espanya. Els alts preus a què va arribar la llum (després moderats per l’anomenada excepció ibèrica) van impulsar molts consumidors a passar-se a aquesta font neta i barata.

Cada vegada hi ha més usuaris que decideixen fer una inversió a casa seva per obtenir una notable reducció en la factura de la llum. A partir de diversos panells fotovoltaics instal·lats a les teulades dels habitatges unifamiliars o d’edificis, els particulars aconsegueixen generar la seva pròpia energia i consumir menys de la xarxa elèctrica, o fins i tot gens.

A Espanya, el 2022 l’autoconsum d’energia solar va augmentar ni més ni menys que un 108% en comparació de l’any anterior, segons un informe de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF). Això va permetre que es generessin, aproximadament, uns 2.500 MW en autoconsum. En total, més de 298.000 habitatges i més de 54.000 empreses van generar des de les seves teulades l’equivalent a l’1,8% de la demanda elèctrica nacional, segons l’informe anual de l’Autoconsum Fotovoltaic de l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables.

Tal com s’estableix en l’Agenda 2030, el Govern té com a objectiu arribar als 9 GW instal·lats d’autoconsum d’aquí a set anys.

A l’hora d’instal·lar les plaques solars en un habitatge unifamiliar, l’únic requisit que cal i que els enginyers tenen en compte és l’estructura sobre la qual es farà el projecte. «El més important és revisar la coberta, perquè en funció de com és la construcció, es pot fer o no la instal·lació», explica Mario Gómez, enginyer de la cooperativa Ecooo, que impulsa comunitats solars, sobretot a l’àrea de Madrid.

Es tendeix a pensar que aquestes instal·lacions han d’estar situades en un lloc on tinguin la radiació directa del sol, «però en realitat això és igual», ja que en l’única cosa que afectaria una menor incidència solar seria «en el rendiment de la instal·lació». En aquests casos, s’hauria d’invertir una mica més amb l’objectiu de «tenir la mateixa instal·lació o, almenys, produir la mateixa energia que generaria una persona en una zona amb més radiació».

En el cas d’un edifici de veïns, l’autoconsum a través de panells solars es fa amb una sola instal·lació que comparteixen diversos usuaris i que es regula a través de «un acord de repartiments». És a dir, els veïns han de pactar com es repartirà l’energia i quina serà la inversió de cadascun. Per aquest motiu, «ho poden repartir a parts iguals o poden repartir-ho pel consum o per l’energia generada» per cadascun dels usuaris, aclareix Gómez. A més, cal tenir en compte que la instal·lació d’un edifici pot distribuir energia fins i tot als veïns que visquin en un radi de dos quilòmetres i vulguin participar en aquesta inversió.

El problema de l’autoconsum col·lectiu no és la instal·lació, que «és senzilla», afirma aquest tècnic de la cooperativa Ecooo, sinó la tramitació dels expedients, que han de ser aprovats per les distribuïdores. «Quan nosaltres acabem una instal·lació i la posem en marxa, el consumidor no pot beneficiar-se de l’autoconsum fins que la distribuïdora tramiti l’expedient». Poden arribar a passar «vuit mesos o un any» des que s’instal·la fins que els veïns poden viure de l’autoconsum, cosa que sobrepassa el temps màxim establert. Malgrat això, no hi ha una «sanció o conseqüència sobre aquests retards», lamenta. Tanmateix, això només passa en els autoconsums col·lectius. En el cas dels habitatges unifamiliars, en el moment en què es fa la instal·lació, l’usuari ja comença a utilitzar l’energia.

Els hàbits també hi influeixen

El funcionament d’aquest sistema depèn de les hores de llum, per la qual cosa, tret que l’usuari tingui una bateria que acumuli els watts generats, haurà de consumir l’energia en les hores que es genera per poder obtenir un estalvi. Fora d’aquestes hores de llum, els consumidors estaran utilitzant l’energia de la xarxa elèctrica a la qual estiguin connectats.

El benefici de viure amb autoconsum fotovoltaic es tradueix en un estalvi en la factura de llum, aclareix Gómez, però tenint en compte que «si jo consumeixo en les hores en què jo produeixo l’energia, tindré més estalvi que una persona que consumeix quan ja no està produint energia, és a dir, a la nit».

Per tal de controlar l’energia que generen les plaques solars, en el cas d’un habitatge unifamiliar, els usuaris disposen d’una aplicació que els indica els moments en què generen energia i la quantitat que en produeixen. «A l’hora d’engegar la rentadora, assecadora o rentavaixelles, estem pendents de les hores de llum», explica un usuari d’aquesta mena d’autoconsum. «Intentem fer les tasques que comporten més despesa d’energia en les hores de sol, però coses com cuinar, sobretot, l’esmorzar i el sopar, no podem evitar fer-les fora d’aquestes hores», afegeix, cosa que implica consumir energia de la xarxa elèctrica.

Encara així, la instal·lació de plaques solars és rendible, i tant si s’hi afegeix bateria com si no. En el cas d’una casa unifamiliar aïllada, per a una família de tres membres, la inversió necessària pot oscil·lar entre els 3.500 i els 6.000 euros, que s’amortitza als al cap de pocs anys.

Gómez aclareix que els usuaris d’aquesta mena de serveis poden arribar a tenir un estalvi «entorn del 50% o 70% de la factura», sempre que els seus hàbits s’adaptin a les hores de llum.