Els animals més verinosos del planeta

Serps, escorpins i meduses són, potser, els primers en què es pensaria a l’hora d’elaborar la llista dels animals més verinosos del món. Potser per això sorprendrà moltes persones saber que en aquesta llista també s’hi haurien d’incloure espècies de cargols, granotes, pops, peixos i fins i tot un mamífer i un ocell.

Alguns ni tan sols tenen dents o agullons i n’hi ha prou amb fregar-los per patir les conseqüències del seu verí. Aquests són alguns dels animals més verinosos del planeta:

Taipan ferotge (Oxyuranus microlepidotus) 

Una mossegada d’aquesta serp conté prou verí per matar 125 persones adultes i més de 250.000 ratolins. El seu verí (neurotoxines, hemotoxines i nefrotoxines) és 500 vegades més potent que el de la majoria de les serps de cascavell, provoca una parada cardiorespiratòria i és capaç de matar un humà adult en 45 minuts. Hi ha antídot. Viu a Austràlia i no sol atacar, ja que és un animal solitari que prefereix amagar-se abans que una confrontació.

Mamba negra (Dendroaspis polylepis)

Encara que hi ha espècies que són més verinoses, és considerada la serp més perillosa de tot el món, ja que provoca la mort al 100% de les persones que en queden afectades en menys de 20 minuts si no se’ls injecta l’antídot (el més efectiu es va descobrir el 2018). Injecta una quantitat de verí (neurotoxines i cardiotoxines) vuit vegades superior que la necessària per matar un humà adult. És ràpida (20 km/h) i molt agressiva. Viu en algunes zones d’Àfrica, normalment fa uns 2,5 metres, però pot arribar al doble.

Peix pedra (Synanceia horrida)

És el peix més verinós. Les seves pues es localitzen a les aletes dorsals, anals i pelvianes, cadascuna amb dues glàndules verinoses. No ataquen els humans, així que el perill és trepitjar-lo, ja que es mimetitza amb les roques. El seu verí (citotoxines i neurotoxines) és tan potent com el d’algunes de les serps més letals i provoca greus danys que desemboquen en parada cardiorespiratòria si l’afectat no és atès. Viu en aigües tropicals de l’Índic i el Pacífic, encara que ja s’ha registrat la seva presència al Mediterrani.

Granota de punta de fletxa daurada (Phyllobates terribilis)

Endèmica de la costa pacífica colombiana, és considerada per alguns investigadors com l’animal més tòxic del planeta. La seva pell està impregnada d’un alcaloide verinós (batracotoxina), que pot provocar la mort en només uns minuts per paràlisi dels músculs respiratoris o per fibril·lació dels músculs cardíacs. Cada exemplar té prou verí per matar 20 persones o 2 elefants. Agafen la toxina d’alguns dels animals dels quals s’alimenten (possiblement de formigues o paneroles).

Pop d’anelles blaves gros (Hapalochlaena)

N’hi ha quatre espècies. Encara que rares vegades arriben a fer 20 centímetres de longitud, és l’únic pop amb un verí (neurotoxina) que pot matar un ésser humà amb una dosi d’un mil·ligram. De fet, cada exemplar porta prou verí per matar 26 humans en només uns minuts. Causa paràlisi motora i respiratòria i no hi ha antídot, per això l’única manera de sobreviure a la mossegada és mantenir respiració artificial i massatge toràcic fins que el cos elimina el verí al cap de més de 24 hores.

Con de geografia (Conus geographus)

Injecten a les seves preses una poderosíssima toxina a través de dents amb forma d’arpó que poden projectar en qualsevol direcció. El seu verí «petrifica» la víctima fins induir-la a un estat de xoc hipoglucèmic. Malgrat les seves reduïdes dimensions (23 centímetres) una sola gota del seu verí és capaç de matar 20 persones. No hi ha antídot i el tractament es limita a mantenir amb vida a la víctima fins que expulsi la toxina del seu cos. Viu al mar Roig i els oceans Índic i part del Pacífic.

Aranya de tela d’embut de Sydney (Atrax robustus)

Viu a la costa aquest d’Austràlia, on va causar 13 morts (7 de nens) el segle passat. El seu verí conté una gran quantitat de toxines i, malgrat ser extremadament tòxic en primats, és innocu en espècies com gossos, gats o cavalls. Pot matar un nen petit en tot just 15 minuts i un adult fins a tres dies després de la mossegada. El primer auxili en cas d’infecció és aplicar un embenatge compressiu i immobilitzador del membre afectat. Hi ha antídot des del 1981.

Aranya dels bananers (Phoneutria fera)

Coneguda també com a errant brasilera, segons el Llibre Guinness és l’aranya més verinosa del món. La seva àrea de distribució s’estén per la zona septentrional d’Amèrica del Sud. És extremadament agressiva i provoca centenars d’accidents cada any. El seu verí (neurotoxines) causa pèrdua del control muscular i dificultat respiratòria, i provoca, en concentracions letals, paràlisi i asfíxia. Només sis micrograms del seu verí poden matar 20 ratolins. Hi ha casos documentats de morts humanes per la seva mossegada.

Escorpí de cua gruixuda (Androctonus australis)

És l’escorpí més perillós del món i un dels animals que més accidents mortals provoca. Extremadament agressiu, fa uns 10 centímetres i la seva àrea de distribució se situa al nord d’Àfrica i el sud i l’oest d’Àsia. Malgrat que hi ha antídot, després de la curació solen quedar seqüeles, com fatiga crònica i pèrdues de sensibilitat a les extremitats. El seu verí (neurotoxines) és potencialment letal, sobretot en persones amb problemes de salut. Provoca paràlisi i insuficiència respiratòria.

Vespa de mar (Chironex fleckeri)

Aquesta medusa, que pot arribar a tenir la mida d’una pilota de bàsquet, té 70 tentacles d’uns 3 metres de longitud, cadascun dels quals té 5.000 milions de cèl·lules urticants. El contacte amb els tentacles provoca un dolor intens i enrampades. El ritme cardíac es triplica i la tensió es duplica. Si el verí penetra al torrent sanguini, pot causar un xoc, una aturada cardíaca i la mort en només tres minuts. La primera mesura ha de ser aplicar vinagre a la zona afectada, i immediatament avisar Emergències.

Serp marina de bec (Enhydrina schistosa)

És extremadament verinosa, fins a deu vegades més que una cobra. Només li calen mil·ligrams del seu verí per quilo per liquidar la presa. Causa, entre altres símptomes, paràlisi respiratòria. No sol atacar tret que sigui provocada o se senti amenaçada i és més agressiva durant el zel. Causa més de la meitat de les mossegades causades per serps marines i protagonitza la majoria de les morts. El verí (neurotoxines i miotoxines) per mossegada suposa sis vegades la quantitat letal per a un humà adult.

Ornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus)

És un dels pocs mamífers verinosos. Els mascles tenen un esperó a les potes posteriors que allibera verí (proteïnes). No és letal per als humans, però provoca un dolor tan intens que, segons diversos estudis científics, ni tan sols pot ser calmat amb morfina. El dolor (hiperalgèsia) es pot allargar fins i tot durant mesos. És una espècie endèmica de la costa est d’Austràlia i l’illa de Tasmània. Segons algunes investigacions, el seu verí pot ajudar a combatre la diabetis tipus 2.

Pitouí encaputxat (Pitohui dichrous)

És una de les escassíssimes espècies d’ocells tòxics. Té el verí (neurotoxina) a les plomes i al pèl. Els investigadors sospiten que la seva toxicitat es deu a la dieta, que inclou un escarabat verinós, i afirmen que els més acolorits són els més verinosos. Aquesta espècie, endèmica de Nova Guinea, no és letal per a l’ésser humà, encara que tan sols de fregar-li les plomes provoca un dolor intens, entumiment i cremades.