L’informe fet públic per un panell internacional de científics (publicat a la revista mèdica The Lancet) no només revela que la mortalitat atribuïble a l’excés de calor augmentarà 4,7 vegades a mitjan aquest segle (amb especial incidència a Europa), sinó que també apunta als culpables d’aquesta situació. I entre ells hi figuren dos sectors: les grans empreses de petroli, gas i carbó, i, d’altra banda, els governs i bancs, que continuen finançant amb grans quantitats de diners els combustibles fòssils que provoquen l’escalfament global.

«El sector financer també contribueix a les amenaces sanitàries» derivades de l’escalfament global, «amb un préstec total de bancs privats a la indústria dels combustibles fòssils que va arribar als 572.000 milions de dòlars en el període 2017-2021», assenyala l’informe.

Els 40 bancs privats que més préstecs ofereixen a la indústria de combustibles fòssils van invertir, en conjunt, 489.000 milions de dòlars per any entre 2017 i 2021, i més de la meitat van incrementar els préstecs des del 2010-2016, «cosa que compromet encara més la transició energètica cap a la descarbonització», assenyala The Lancet.

Però les ajudes al petroli i el gas (autèntics enemics de la salut humana) no únicament provenen dels bancs. Els mateixos governs continuen finançant-los. Malgrat les evidències científiques sobre l’empitjorament climàtic causat per aquests combustibles fòssils, «el 2020, 69 dels 87 governs analitzats en aquest informe van subvencionar la indústria de combustibles fòssils, per un total net de 305.000 milions de dòlars». Curiosament, aquestes subvencions «van superar en un 10% la despesa sanitària nacional en 26 dels països i en un 50% en deu països».

L’autor material de l’escalfament global, és a dir, les grans empreses petrolieres i de gas, intensifiquen la seva producció, en comptes de reduir-la. En concret, els 20 gegants mundials de gas i petroli han incrementat les seves previsions de producció de combustibles fòssils en comparació amb l’any passat, el que provocarà que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle superin en un 173% els nivells compatibles amb un escalfament d’1,5 °C el 2040, enfront de l’augment del 112% que aquestes empreses havien anticipat en els seus plans del 2022.

D’aquesta manera, aquestes companyies «estarien encara més lluny de complir els seus compromisos de l’Acord de París».

A més, les grans petrolíferes i gasistes «han destinat tan sols un 4% de les seves inversions de capitals en energies renovables el 2022. Així, la possibilitat d’un futur saludable queda encara més lluny del nostre abast», afegeix l’informe.

A conseqüència de tot això, «el món està anant en la direcció equivocada» i els danys sobre la salut i la integritat física de milers de milions de persones a tot el món s’agreugen de manera creixent.

Cap als 2,7 °C

Encara que l’Acord de París fixava un escalfament màxim afegit respecte a l’era preindustrial d’1,5 °C per a final d’aquest segle, la veritat és que «en aquest moment, el planeta va pel camí d’assolir un escalfament de 2,7 °C l’any 2100», és a dir, no gaire lluny del doble del que es preveu en aquest acord. Les conseqüències d’això poden ser funestes. «Les vides de les generacions actuals i futures pengen d’un fil», assenyalen els autors.

El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha estat clar en explicar la situació actual: «La contínua expansió dels combustibles fòssils és una sentència mortal per a milions de persones. No hi ha excusa per a un retard persistent en l’acció climàtica. L’augment de temperatura ha de limitar-se als 1,5 °C si volem evitar el pitjor del canvi climàtic, salvar milions de vides i ajudar a protegir la salut de tots els que habitem la Terra».

Fins i tot amb l’actual escalfament global d’1,14 °C, la humanitat ja experimenta una mitjana de 86 dies l’any de temperatures extremes, amb tots els danys a la salut que això representa. De fet, la mortalitat associada a la calor en persones de més de 65 anys va augmentar un 85% entre el 2013 i el 2022, en comparació amb el període del 1991-2000. Aquest nombre està molt per sobre de l’augment del 38% que s’hauria registrat si no hi hagués canvi climàtic, assenyala el document, que ha estat elaborat amb 114 experts, líders de 52 institucions de recerca i organismes de l’ONU de tot el món.

I, no obstant això, l’informe de The Lancet també aporta algun raig d’esperança enmig d’un panorama tan desolador. El protagonista de la part positiva és el creixent desplegament de les energies netes.

«Les morts associades a la contaminació atmosfèrica derivada de combustibles fòssils han disminuït gairebé un 17% des del 2005, i el 80% d’aquesta disminució és el resultat dels esforços per reduir la contaminació derivada de la crema de carbó», que és el producte més contaminant de tots.

A més, la inversió mundial en energies netes va créixer un 15% el 2022, va arribar als 1,6 bilions de dòlars i va superar fins i tot la inversió en combustibles fòssils en un 61%. Així mateix, els préstecs a les energies netes van pujar a 498.000 milions de dòlars el 2021 i estan a punt de superar els dels combustibles fòssils. El resultat de tot això és que les renovables van representar el 90% del creixement en capacitat elèctrica del 2022.

COP28: nova oportunitat

La imminent 28è reunió anual de les Nacions Unides sobre el clima, coneguda com COP28 i que tindrà lloc a Dubai, se centrarà precisament en els efectes del canvi climàtic sobre la salut, per la qual cosa s’esperen mesures concretes sobre aquest tema. Però, què cal esperar d’aquesta nova cimera?

Molts dels acords adoptats fins ara en sessions anteriors no han estat portats a la pràctica, com és el cas de les ajudes econòmiques als països més pobres, i aquest és un dels principals reptes per a aquesta COP.

La COP28, per començar, ja neix embolicada en polèmica pel fet d’haver triat com a amfitrió un dels deu països productors de petroli del món. I no únicament per això. El president d’aquesta cimera serà ni més ni menys que el director executiu de la petroliera estatal d’Unió dels Emirats Àrabs, el sultà Al-Jaber.

Molts països, organitzacions i experts no entenen com el responsable d’una d’aquestes grans petrolieres pot dirigir una cimera per lluitar contra, precisament, els combustibles fòssils.

De fet, la companyia que dirigeix al-Jaber planeja ampliar la seva capacitat de producció els pròxims anys, la qual cosa sembla bastant allunyada d’un propòsit d’esmena. «És l’equivalent a nomenar el director executiu d’una companyia tabaquera per supervisar una conferència sobre cures per al càncer», va dir el grup 350.org, una de les entitats conservacionistes que han criticat aquesta situació.

Els reptes de la nova COP consisteixen a aconseguir un abandó accelerat dels combustibles fòssils i a ajudar, mitjançant les quantitats econòmiques acordades, els països pobres (que no han causat el canvi climàtic) a fer front als seus efectes.

La incògnita serà si les pressions de les grans companyies tornaran a tenir més pes que les desesperades crides de l’ONU per aturar el desastre climàtic.

L’urgent abandó del gas i el petroli

Segons els investigadors, per evitar el desastre climàtic (és a dir, que les temperatures s’elevin per sobre de l’1,5 °C respecte al període preindustrial), hauríem d’oblidar-nos d’explotar almenys el 60% del petroli i gas i fins al 90% del carbó que queda sense extreure al planeta fins al 2050.

Conscients del repte que això suposa, els experts insisteixen que cal establir des d’ara mateix mesures que permetin reduir la dependència del carbó i el petroli.

Si no es fa, als 0,3 °C que queden perquè les temperatures del planeta se situïn 1,5 °C per sobre del període industrial s’hi arribarà abans que la humanitat es pugui adaptar si més no a la nova dinàmica climàtica. Però és que el risc és fins i tot més alt, atès que els termòmetres mundials no es pararan aquí i continuaran augmentant fins a temperatures totalment inassumibles per a la vida.

Aconseguir-ho no és tasca fàcil, i així ho reflecteixen els mateixos investigadors d’un article recentment publicat a Nature. Tal com afirmen, hi ha països com els Estats Units o Rússia que tenen la meitat del carbó del món. Per aconseguir els objectius proposats, aquestes dues grans potències haurien de renunciar a extreure el 97% del seu carbó.

Per la seva banda, els estats productors de petroli (la majoria a l’Orient Mitjà) han d’evitar extreure fins al 2050 dos terços de les seves reserves. De la mateixa manera, la major part del petroli de sorra bituminosa del Canadà no hauria de cremar-se més. Tampoc hauria d’explotar-se més el combustible fòssil que dorm sota l’Àrtic.

Els investigadors són conscients que l’única manera de complir les seves estimacions és fent un canvi brusc de model econòmic a escala planetària. Una tasca que, sens dubte, trobarà obstacles pel camí, especialment en països altament dependents dels combustibles fòssils, com l’Iraq o Angola.

Per a aquests països es recomana que se’ls proporcioni ajuda externa per ajudar-los a fer una transició energètica justa i en la qual puguin diversificar la seva economia.

I és que està previst que el consum de petroli arribi al seu pic màxim aquesta mateixa dècada, però la ciència considera que cal parar immediatament.