La gran trobada per frenar les emissions de gasos amb efecte hivernacle (i dibuixar el final dels combustibles fòssils que acceleren el caos climàtic) tindrà lloc en un dels països que més petroli produeixen de tot el món:Els Emirats Àrabs. La cimera del clima d’aquest any se celebrarà a la ciutat de Dubai, metròpoli construïda al mig del desert en la qual, d’una banda, es respira un ambient de luxe i exuberància i, de l’altra, l’opulència se sustenta sobre uns fonaments de grans desigualtats socials. ¿Però per què la cimera del clima d’aquest any se celebra a Dubai? ¿Com s’ha triat aquesta seu i, sobretot, quins efectes pot tenir això en les negociacions d’aquest any?

L’elecció de la seu de la cimera del clima no és una cosa aleatòria. Respon, en realitat, a un procés polític i burocràtic. Fa gairebé 30 anys que els membres de les Nacions Unides van acordar un procediment per escollir el lloc on se celebren aquestes trobades anuals sobre política climàtica. Des d’un principi, l’objectiu era permetre que aquests esdeveniments (així com tots els debats que s’hi donen) poguessin desplaçar-se a diferents regions del globus i així incloure diverses perspectives. En les seves tres dècades d’història, de fet, la cimera ha viatjat des de Kyoto fins a Nova Delhi, passant per Mont-real, Nairobi, Bali, Marràqueix, París i Madrid.

Ubicació de la cimera

El primer criteri per escollir la seu d’aquesta trobada és la regió geogràfica. Segons la normativa vigent, la presidència d’aquesta cita ha d’anar rotant entre les cinc zones reconegudes per les Nacions Unides: Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina i el Carib, Europa de l’Est, Europa Occidental i Altres Grups. L’any passat, per exemple, era el torn de l’Àfrica i, entre totes les candidatures presentades, finalment va ser Egipte qui va ser escollit per allotjar l’esdeveniment a Sharm al-Sheikh.

Aquest any tocava portar l’esdeveniment a Àsia i és allà on els Emirats Àrabs va poder presentar la seva candidatura per acollir aquesta cita. Així doncs, seguint aquest criteri, l’any que ve tot apunta que la cimera se celebrarà a la regió d’Amèrica Llatina i el Carib. 

Més enllà del criteri geogràfic, l’elecció de la seu de les cimeres del clima també respon a un altre tipus de factors com, per exemple, les infraestructures per allotjar l’esdeveniment. Sobretot pel que fa a la capacitat hotelera i d’allotjament (per acollir les desenes de milers d’assistents que es desplacen per a aquest tipus d’esdeveniments) així com el transport i les connexions aèries (per garantir que els participants puguin arribar des de qualsevol racó del món). Un altre dels requisits indispensables és la capacitat de garantir un entorn segur, per això el 2019 la cimera de Xile va haver de ressituar-se a l’últim moment a Madrid després de l’esclat de revoltes socials al país. 

L’elecció de la seu es basa en un criteri rotatiu i té en compte factors com la logística, l’hostalatge i el transport

Paper de la presidència

El país amfitrió de la cimera del clima no només s’encarrega d’acollir l’esdeveniment sinó que, a més, té un rol essencial a guiar les negociacions i mediar entre les diferents parts. Per això, després d’escollir el lloc que acollirà una cimera, també s’elegeix un president encarregat de ‘guiar’ el debat d’aquell any. Teòricament, aquesta figura coordina durant un any els diferents grups de treball que surten d’una cimera i prepara el terreny per a les discussions de l’any següent. Durant l’esdeveniment per si mateix, a més, també és l’encarregat de moderar els debats, que es compleixi l’agenda prevista i, sobretot, de pressionar perquè s’aconsegueixi determinat acord.

En el cas de la cimera d’aquest any, els Emirats Àrabs va designar com a president Sultan Ahmed Al Jaber, que també destaca com a directiu de la petrolera estatal dels Emirats. Ja des d’un principi, el seu nomenament va aixecar una polseguera de polèmiques tant entre grups ecologistes com en plataformes científiques, que van denunciar els «conflictes d’interessos escandalosos» que suposava aquesta figura. Al Jaber, per la seva banda, va afirmar que estava compromès amb guiar les negociacions des d’«un enfocament pragmàtic, realista i orientat a la recerca de solucions». Sobretot perquè, segons va declarar ell mateix, «l’acció climàtica representa una enorme oportunitat econòmica». 

Diverses plataformes ecologistes reclamen la dimissió d’Al Jaber pels «escandalosos conflictes d’interès»

A hores de l’inici de la cimera, ha transcendit que, més enllà del discurs oficial, els Emirats Àrabs planeja utilitzar aquesta trobada per <strong>tancar nous acords petrolífers</strong>. La filtració, revelada per la BBC i ‘The Guardian’, ha tornat a causar un gran enrenou en la comunitat internacional. Diverses plataformes com Greenpeace i Amnistia Internacional han demanat que es destitueixi Al Jaber o es reafirmi encara més el compromís d’aquesta cimera amb l’eliminació dels combustibles fòssils que estan desencadenant el caos climàtic.