Residus elèctrics i electrònics

El Parlament Europeu vol que els europeus adoptem una economia circular i usem matèries primeres amb més eficiència i reduïm els residus. La Unió Europea produeix més de 2.500 milions de tones de residus l’any, de tots els tipus. Més de la quarta part (27%) són residus municipals: residus recollits i tractats pels municipis i que són generats principalment per les llars. La quantitat de residus i com es gestionen varia molt entre els països de la UE, però s’observa que el reciclatge ha augmentat, al mateix temps que els abocaments s’han reduït.

Cap a una economia circular

Cada europeu consumeix una mitjana de 14 tones de matèries primeres cada any i genera 5 tones de residus. Aquests, en part, poden reutilitzar-se, reparar-se o reciclar-se. Aquesta és la base de l’economia circular, una idea que promou el Parlament. L’objectiu és deixar enrere el model lineal, que ha imperat al món des de la Revolució Industrial. És hora de trencar el sistema econòmic d’«extreure, produir, usar i llençar». Hem de substituir-ho per una economia circular, que amplia la vida dels productes, per reduir l’ús de matèries primeres i la generació de residus. 

S’ha de passar a un cicle de: matèries primeres, disseny, producció, distribució, consum, ús, reutilització o reparació, recol·lecció i reciclatge, per introduir el material reciclat en la primera fase d’aquest cicle infinit.  

Producció de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics (RAEE)

La producció d’aquests residus continua a l’alça a Europa, però també, a tot el món. L’any 2021 es van generar a tot el món més de 50 milions de tones d’aquests residus, segons el Global E-Waste Monitor. Tan sols el 20% es van reciclar adequadament, i encapçala el rànquing Croàcia, amb un 81%, Espanya al lloc 14 amb un 41% i a la cua Malta amb un 21%. Els països amb millors resultats a Europa, en termes de recol·lecció de deixalles electròniques, són Suïssa, que recull el 74% dels residus generats, Noruega amb el 74%, Suècia amb el 69%, Finlàndia i Irlanda amb el 55% .

La particularitat d’aquests residus és que ens en volem desfer quan deixen d’usar-se. La vida moderna seria una altra cosa sense les rentadores, estufes elèctriques, aspiradores, torradores, telèfons intel·ligents, ordinadors portàtils, impressores, videocàmeres, làmpades fluorescents...

Els aparells elèctrics i electrònics rebutjats contenen materials potencialment perniciosos que contaminen el medi ambient i posen en risc les persones involucrades en el reciclatge del RAEE, alguns d’aquests són el plom, mercuri, cadmi i crom hexà valent, que poden causar importants problemes ambientals i de salut. Al mateix temps també es restringeix l’ús de 6 substàncies orgàniques tals com bifenils polibromats i èters de difenil polibromat, entre aquestes.

Segons l’Agència de Residus de Catalunya, tan sols el 20% dels residus elèctrics i electrònics es reciclen. La majoria acaben en abocadors o es traslladen a altres països en vies de desenvolupament on es genera un gran impacte en el medi ambient.

Països en conflicte o minerals de conflicte

Així mateix, les noves regles sobre els denominats «minerals de conflicte» obliguen els importadors europeus d’estany, wolframi, tàntal i or a comprovar l’origen de les seves importacions. Aquests minerals estan presents en molts dispositius d’alta tecnologia, en els sectors de l’automòbil, aeroespacial, electrònic, de la construcció, la il·luminació, la maquinària industrial i la joieria.

L’obligació d’aplicar la norma (denominada de «diligència deguda») és vigent des de l’1 de gener del 2021 i busca evitar que el comerç de minerals serveixi per finançar conflictes armats i provoqui vulneracions de drets humans, sobretot a l’Àfrica.

Els grans fabricants que utilitzen aquests materials també hauran d’informar sobre les mesures de verificació que adopten per garantir que s’abasteixen de manera responsable.

Els països rics en minerals afectats per conflictes s’enfronten a un cercle viciós en el qual els ingressos pels recursos obtinguts il·legalment alimenten les revoltes armades. La Unió Europea identifica fins a 27 conflictes a l’Àfrica vinculats a l’extracció i comerç de recursos nacionals. El reglament s’aplicarà a totes les zones del món afectades per conflictes, així com a les àrees d’elevat risc, com la República Democràtica del Congo i la regió dels Grans Llacs. 

Gestió dels residus elèctrics i electrònics

Electrorecycling. Existeixen poques empreses a tot l’Estat que reciclin aquests tipus de residus i, en el nostre cas, ens referirem a Electrorecycling, empresa del Bages nascuda al Pont de Vilomara el 2001. Aquesta empresa, té una gran experiència en la logística i tractament dels residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), minimitzant el seu impacte i gestionant de la manera més respectuosa amb el medi ambient. Seguint la normativa actual, Reial Decret 110/2015 i RD 27/2021, des de l’any 2018 es consideren 7 categories dels RAEE que s’han de tractar per valoritzar, reutilitzar i reciclar en diferents percentatges.

* Aquest apartat ha disposat de la valuosa aportació de l’empresa Electrorecycling, ubicada al Pont de Vilomara i Rocafort.

El carregador electrònic comú

La iniciativa surt de la UE el 2020, quan els eurodiputats creuen que s’ha de facilitar la vida dels consumidors i reduir els residus electrònics mitjançant la introducció d’un carregador comú per a tots els dispositius mòbils i no faci falta utilitzar molts cables com actualment, sinó tan sols un.

El carregador USB tipus-C es convertirà en l’únic port de càrrega per a telèfons mòbils, tauletes, llibres electrònics, auriculars, càmeres digitals i ordinadors portàtils (aquests últims s’hi hauran d’adaptar al cap de 40 mesos de l’entrada en vigor de la llei).

La proposta consta de dues parts: l’harmonització dels cables i dels dispositius que permetrà que els carregadors siguin intercanviables en el futur, en definitiva permetrà la càrrega dels dispositius amb qualsevol cable. La segona part és la separació, en el futur; els telèfons i els dispositius electrònics no vindran automàticament amb carregador, el que farà reduir considerablement els residus electrònics, s’haurà de comprar el cable per separat, però la majoria ja el tindran de l’equip anterior i, per tant, això no implicarà grans costos.

L’objectiu és augmentar la reutilització dels carregadors i reduir les tones de RAEEs que es generen actualment. El conjunt carregador (format per un transformador, cable i carcassa de plàstic) s’haurà de catalogar com a fracció de recollida 6 (Equips d’informàtica i telecomunicacions petits), segons les categories RAEE, establint que un 75% com a mínim haurà de ser valoritzat. Tenint en compte que els residus electrònics són el flux de residus de major creixement a la UE, hi ha diverses estimacions sobre la reducció de residus per aquest concepte, donant valors aproximats sobre les 1.000 tones anuals.

Per a quan s’espera el carregador únic a la UE? Una predicció optimista és que les normes entrin en vigor el 2024.

Una experiència pionera: Biometallum

El projecte Biometallum treballa en una tecnologia que permet convertir en matèria primera metalls com el coure, el liti o el cobalt (els dos darrers molt limitats) i donar una segona vida als components dels mòbils, les bateries d’automòbils i altres equips electrònics. 

El treball es desenvolupa a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), impulsat per l’investigador principal, Antonio Dorado Castaño, enginyer químic i doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient. El treball es coneix com a «Biometallum, bioeconomia circular de residus electrònics» i té com a objectiu recuperar metalls en residus electrònics mitjançant l’activitat dels microorganismes. S’ha de tenir en compte que gran quantitat de residus són enviats de forma descontrolada a països en desenvolupament on s’acumulen sense control i afecten la salut de la població i l’entorn natural, segons denuncia les mateixes Nacions Unides.

Actualment, la major part dels residus dels equips elèctrics i electrònics de la Unió Europea es tracten en forns que assoleixen temperatures de 1.200 °C, per arribar a fondre els materials i convertir-los de nou en matèria primera. Es requereix gran quantitat d’energia, reactius agressius i es genera un fort impacte ambiental. La proposta d’aquest projecte és la de substituir els forns per bacteris que es troben a la naturalesa, on l’agent extractor es genera de forma cíclica i contínua per microorganismes, sense consum continu de reactius i a temperatura ambient.

L’activitat natural dels bacteris per sobreviure genera un líquid que permet separar els metalls dels equips electrònics. Els microorganismes creixen en entorns en condicions dràstiques, com els drenatges de les mines metàl·liques de Riotinto (Huelva), i a temperatura ambient, un entorn que facilita la creació d’una mena de «granges de bacteris» que no calen unes condicions controlades com la major part dels estudis científics. «Aquí desenvolupem amb normalitat l’activitat que els permet viure, que genera un líquid amb unes propietats que ens ajuden a separar els metalls de la resta de components que acompanyen un residu», segons la versió del mateix investigador. Un cop s’ha extret el material, es pot treballar com qualsevol altre que no hagi estat tractat prèviament. Si un metall ha passat per aquest procés arriba de nou als bacteris, s’inicia de nou el procediment. «El reciclatge és infinit».

Segons Antonio Dorado, ja han provat que els organismes aïllats són efectius per extreure coure, cobalt i liti; aquests dos darrers són fonamentals per a la fabricació de bateries per als vehicles elèctrics, i d’aquí que algunes companyies del sector de l’automòbil estiguin interessades en els sistemes de recuperar aquests metalls bàsics perquè són recursos finits. Poder reciclar les bateries dels cotxes electrificats és una tecnologia fonamental per potenciar la seva fabricació a escala industrial i complir els preceptes del Reial Decret 110/2015 que obliga els productors d’aparells elèctrics i electrònics a la preparació per a la reutilització una vegada aquests són refusats.

Aquest apartat de Biometallum ha tingut el suport dels investigadors que desenvolupen el projecte i molt especialment del seu director, Dr. Antonio Dorado.