Els ossos polars corren el risc de morir de gana si l'estiu àrtic s'allarga

Els ossos polars són animals del gel marí, però els estius àrtics cada vegada més llargs els obligaran a passar més temps en terra ferma, on és poc probable que puguin adaptar-se a viure durant llargs períodes i fins i tot correran el risc de morir d'inanició.

Un estudi que publica aquest dimarts Nature Communications va seguir a 20 exemplars, amb collarets amb càmeres i GPS, durant tres setmanes, a la regió occidental de la badia d'Hudson (el Canadà), on l'escalfament del clima està afectant probablement els ossos a un ritme més ràpid que en altres regions àrtiques.

Durant el període en terra, quan no hi ha gel marí, les foques polars, de les quals aconsegueixen la major part de la seva energia, estan fora del seu abast.

L'estudi suggereix que "els ossos no tenen estratègies de comportament i energètiques que puguin utilitzar per a evitar la pèrdua de pes durant l'estiu en terra, i aquesta serà major quan passin períodes més llargs en ella", va dir a EFE l'autor principal de la recerca, Anthony Pagano del Centre de Ciències d'Alaska de l'Institut Geològic dels Estats Units.

L'alimentació en terra no és suficient

Encara que aquests animals "mostren una notable plasticitat en el seu comportament, continuen corrent el risc de morir" de fam a causa de la disminució prevista del gel marí àrtic, perquè el treball suggereix que l'aliment que aconsegueixen en terra no els dona l'energia suficient per a resistir més temps abans d'arribar a un estat d'inanició, va destacar.

Recerques prèvies van demostrar que el període sense gel en l'oest de la badia d'Hudson va augmentar en tres setmanes entre 1979 i 2015. Els ossos estan ara en terra una mitjana de 130 dies enfront dels 100 o 110 d'abans.

En funció dels diferents escenaris d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle "és probable" que la permanència fora de mar augmenti entre cinc i deu dies per dècada.

Com els ossos polars es veuen obligats a trepitjar terra abans, es redueix el període en el qual normalment adquireixen la major part de l'energia que necessiten per a sobreviure i l'expectativa és que probablement es veu "augments en la inanició, en particular entre els adolescents i les femelles amb cadells".

Els investigadors van pesar als ossos abans i després del període d'observació, durant tres setmanes entre agost i setembre, a més de mesurar la seva despesa energètica.

Des de tombar-se a sortir a nedar

Els animals van mostrar diverses estratègies per a mantenir les reserves d'energia, que van ser independents de l'edat, el sexe, l'etapa reproductiva (es van incloure femelles embarassades) o els nivells inicials de greix. Malgrat els diversos comportaments, 19 dels 20 animals van perdre "quantitats similars de massa corporal", una mitjana d'un quilogram al dia.

Molts mascles adults simplement es van tombar per a conservar energia, cremant calories a un ritme similar al de la hibernació, però el 70% es va mantenir actiu buscant aliments terrestres, com ara baies, herbes i cadàvers d'ocells. Algunes femelles adultes van dedicar fins al 40% del temps a buscar menjar i encara que els aliments els van donar algun benefici energètic, van haver de gastar més energia per a accedir a ells.

Tres van nedar llargues distàncies, fins a 175 quilòmetres en aigües obertes, on dues van trobar cadàvers de mamífers marins dels quals no van poder alimentar-se mentre nedaven ni portar-los a terra. Només un va engreixar després d'ensopegar amb un mamífer marí mort en terra.

No són ossos bruns

És difícil establir en quant temps podrien morir de fam, perquè depèn de la grandària i la condició corporal, encara que estudis anteriors han estimat que els mascles adults "moririen d'inanició si el dejuni estival augmentés a 180 dies".

I és que els ossos polars són "molt, molt diferents dels marrons", va assenyalar en un comunicat altre dels autors, Charles Robbins de la Universitat Estatal de Washington. Poden superar els tres metres i pesar més de1.500 quilos, enfront dels dos metres i 800 quilos dels seus parents terrestres.

Per a mantenir aquesta gran massa, els ossos polars, que "no són ossos bruns amb abric blanc" -va agregar Robbins-, depenen del greix ric en energia de les foques, que cacen millor en el gel. El pròxim objectiu és usar aquestes dades per a predir els efectes de la pèrdua prevista de gel marí en la reproducció i supervivència de poblacions específiques d'ossos polars en diferents parts de la seva àrea de distribució.