Infiltrats verds a les petrolieres

Obligar les grans petrolieres a descarbonitzar-se, des de dins, com a accionistes de la companyia, i usant els seus mateixos procediments i normes. Així actuen els ‘accionistes verds’ de Follow This, una organització amb seu a Amsterdam (Països Baixos) que està forçant a petrolieres com Shell o Exxon a rebaixar les seves emissions de CO₂ de manera real, i no fictícia, com habitualment fan les grans companyies d’hidrocarburs.

Follow This i altres entitats com aquesta estan adquirint cada vegada més protagonisme per la intel·ligència del seu sistema d’activisme (totalment adaptat al funcionament intern d’una gran corporació petroliera) i pels resultats que està obtenint. No són els típics manifestants que irrompen en una reunió d’accionistes penjant una pancarta o vociferant proclames davant el públic mentre són desallotjats per l’equip de seguretat. Per contra, estan acomodats en els seients dels accionistes, vesteixen roba formal i formen part de l’empresa com els altres. La diferència és que presenten propostes de descarbonització i les defensen en l’assemblea de la companyia perquè sigui votada pels assistents, davant l’estupor dels principals directius, que fan tot el possible per impedir que tals propostes es debatin si més no. En resum, tracten de canviar el sistema des de dins i emprant les seves mateixes armes.

«Creiem que els accionistes poden ser una força per al bé, ja que, en l’última instància, són els que decideixen el rumb d’una empresa», afirma Mark van Baal, fundador de Follow This.

Tot va començar quan una sèrie d’inversors conscienciats amb la necessitat de lluitar contra l’escalfament global va aportar diners en 2016 per a presentar, per primera vegada, una resolució davant la junta d’accionistes de l’empresa Shell, una de les grans contaminadores del planeta. Contrariat per aquesta proposta en la qual es demanava més ambició climàtica a l’empresa, el director executiu de Shell, Ben van Beurden, va fer una crida als accionistes perquè votessin en contra de la resolució. Malgrat això, un 3% va votar a favor i un altre 3% es va abstenir. Les coses van ser millor a l’any següent, el 2017, Follow This va presentar una proposta en la junta perquè Shell alineés els seus objectius d’emissions amb l’Acord de París. Els directius de la companyia van ratllar la petició de «irracional» i van instar a rebutjar-la, però el 6% dels presents van votar a favor, el doble que un any abans. Va ser a partir de llavors quan l’empresa va anunciar un pla de «ambició climàtica» i es va convertir en la primera petroliera del món a fer-lo.

I, no obstant això, en la pràctica no hi havia tal ambició. Així que, el 2018, Follow This va tornar a presentar una nova petició davant Shell. En un acalorat enfrontament verbal entre el fundador d’aquesta organització verda i el director executiu de la petroliera, aquest últim va considerar «innecessari» tractar la proposta. I, no obstant això, nou dels deu majors inversors holandesos no van fer cas dels advertiments de Van Beurden. A la votació, «el 5,5% va votar a favor de la resolució i el 7% es va abstenir, cosa que significa que gairebé el 13% ja no feia costat al consell d’administració de Shell», va assenyalar el fundador de Follow This. Des de llavors, els vots verds en els consells d’accionistes no han fet més que créixer, tant en Shell com en BP, Exxon Mobile o Total, entre altres, rondant el 30% en alguns casos.

Fa poques setmanes, 27 grans inversors (inclòs el major d’Europa, Amundi), que en total gestionen 3,9 bilions d’euros en actius (el 5% de les accions de Shell) han demanat a la petroliera més rapidesa en la descarbonització.

En el seu web ja queda clar que no són agitadors al vell estil: «Som un grup d’accionistes responsables d’empreses de petroli i gas. Fem costat a les grans petrolieres perquè assumeixin el lideratge en la transició energètica cap a un sistema de zero emissions netes». En la mateixa pàgina s’explica com fer-se accionista per a augmentar l’eficàcia d’aquesta ‘infiltració’ verda en les grans empreses d’hidrocarburs. «Obtingui un vot verd a les grans petrolieres: converteixi’s en accionista», declara la publicitat de Follow This.

Durant l’últim any, l’organització ha centrat els seus esforços en cinc grans companyies: Shell, BP, Exxon, TotalEnergies i Chevron, que són algunes de les més grans i amb major impacte en les emissions globals. «Aquestes empreses no han establert objectius significatius [per a la reducció] de les seves emissions d’Abast 3 (aproximadament el 90% de les seves emissions) per a 2030», assenyala l’entitat.

Però Follow This no està sola en aquesta croada contra les emissions causades per la indústria dels combustibles fòssils. Una altra organització d’inversors, Arjuna Capital, «cerca promoure un món més equitatiu i ambientalment responsable a través de les seves inversions». En el cas d’Arjuna, no obstant això, les seves prioritats no se centren només en les emissions a l’atmosfera, sinó que abasten també la inclusió social, la igualtat de la dona o els drets LGTB.

Arjuna és una companyia d’inversió domiciliada a Massachussets (els EUA) i en molts casos actua de manera conjunta amb Follow This. De fet, entre les dues han aconseguit acabar amb la paciència d’Exxon Mobil, que ja ha presentat una denúncia davant aquests inversors verds, als quals acusa de voler torpedinar la seva estratègia comercial.

Un altre grup, aquesta vegada francès: Climate Action 100+, que ja en 2020 reunia més de 500 inversors que representen uns 47.000 milions de dòlars en actius sota gestió, va enviar una carta als líders dels 160 grups més contaminants del planeta –en particular, els gegants petroliers– per a demanar-los que s’alineessin amb l’Acord de París.

Pertot arreu sorgeixen col·lectius d’inversors conscienciats que s’organitzen per a forçar a les seves empreses a respectar els objectius internacionals en matèria de clima. Volen fer cas a les recomanacions dels científics i accelerar la transformació de petrolieres i gasistes en impulsores d’energies renovables. No estan solos en aquesta obstinació: compten amb el suport ni més ni menys que del secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, que considera que aquestes empreses estan «cremant el planeta» des dels anys 70, quan ja sabien els letals efectes de la seva activitat.