Creuers: contaminació per terra, mar i aire

Les imatges de Venècia assetjada per megacreuers van impactar en la consciència de molts, tant que les autoritats italianes van posar damunt de la taula el debat de si un espai tan singular com la ciutat de les góndoles i els canals mereixia sucumbir davant aquesta forma de turisme invasiu. Les seves conseqüències les sofrien les seves aigües, el seu aire, els seus carrers i, per descomptat, els seus habitants. La resposta va ser negativa i en 2021 va entrar en vigor una normativa que va prohibir el pas enfront de la basílica de San Marco d’aquells vaixells que tinguin alguna de les següents condicions: més de 180 metres d’eslora, 35 d’altura, el pes de la qual excedeixi les 25.000 tones o amb emissions de sofre superiors al 0,1%.

Des d’agost d’aquest any, els vaixells carregats de visitants atraquen en el port industrial i la salut de la capital de la regió vèneta, malgrat que continua minada, ha millorat.

Per desgràcia, l’exemple no s’ha escampat i moltes urbs europees continuen sofrint les conseqüències d’una activitat que continua a l’alça. A Espanya, pel volum de trànsit que suporten, és especialment sensible la situació de Barcelona, València i Palma. Malgrat la desfeta que va suposar la pandèmia de coronavirus i que va durar fins ben entrat 2022, el sector creuerista ha sortit a flotació de nou i en l’actualitat presumeix de múscul a cop d’estadístiques. En 2023 ja va aconseguir superar els números de l’últim exercici precovid, per la qual cosa s’espera que enguany s’aconsegueixin xifres històriques. En la passada edició de Fitur, els experts parlaven que en la present campanya es podria depassar la barrera dels 36 milions de passatgers en l’àmbit global. Tota una fita.

El gran perjudicat és, per descomptat, el medi ambient. Mentre les grans navilieres compten els seus guanys per milions, els ecosistemes sofreixen, l’atmosfera suporta tones de gasos d’efecte d’hivernacle i el medi marí s’omple d’escombraries i d’aigua bruta. Els científics demanen posar límits a aquesta activitat mitjançant una ferma legislació internacional que estableixi multes dissuasives que limitin el volum dels abocaments o la pol·lució. Els números donen compte de la urgència de la situació. D’acord amb un estudi realitzat conjuntament per les universitats de Girona i Exeter i l’Institut de Turisme de Croàcia, en un sol dia, un creuer deixa la mateixa empremta de carboni que 12.000 cotxes. Pot generar una tona de residus en només 24 hores. I en una setmana de navegació per l’oceà Àrtic produeix les mateixes emissions de diòxid de carboni que un ciutadà d’Europa en tot un any.

«Són bèsties»

Diversos informes han deixat clar que aquesta manera de fer turisme contribueix a agreujar els efectes del canvi climàtic. «Estimem que a Europa la indústria dels creuers crema unes set milions de tones de CO₂, la qual cosa equivaldria a un país petit. Els vaixells són bèsties, són molt grans, i cadascun consumeix una quantitat de combustible impressionant», afirma Jacob Armstrong, responsable de Transport Marítim de l’oficina de Brussel·les de Transport & Environment (T&E), una organització que té com a fi promoure el transport sostenible (i descarbonitzat) a Europa. Lamenta que ja hi ha exemples de comunitats afectades i, malgrat això, «la indústria no ha posat en marxa cap solució per a reduir les seves emissions». Tampoc els governs s’han atrevit a delimitar aquesta activitat.

Una manera de pal·liar el problema és apostar per combustibles verds. No obstant això, el desig xoca amb la realitat: la tecnologia no està prou desenvolupada i l’alternativa que està damunt de la taula avui dia no és, ni de bon tros, la ideal. «Veiem que hi ha una tendència a l’ús de gas natural liquat, alguna cosa que les navilieres proclamen com un gran avanç en la transició ecològica. Però, bàsicament, està compost per metà, un gas que, igual que el diòxid de carboni, és d’efecte d’hivernacle», denúncia Armstrong.

L’Organització Marítima Internacional (OIM) ‘va empènyer’ a la indústria a adoptar aquesta alternativa quan en 2020 va establir un límit màxim de sofre per vaixell. Encara que, com cada vegada hi ha més vaixells navegant, la quantitat total no sols no ha decrescut, sinó que ha augmentat.

Traçada la petjada de l’aire, toca detenir-se en els efectes que aquests immensos navilis tenen en el mitjà que els serveix de transport: la mar. I és que la legislació internacional els permet tirar per la borda l’aigua bruta que generen sempre que no incompleixin una sèrie de condicions, la majoria relatives a la distància a la costa. D’acord amb un estudi recent de l’Agència Europea de Seguretat Marítima (EMSA), el 77% dels litres que acaben en la mar van ser usats per a netejar els filtres instal·lats en les xemeneies (denominats ‘scrubbers’) amb la finalitat d’evitar que una part de les partícules contaminants acabin en l’atmosfera. Entre elles s’inclouen des de metalls pesants fins a perillosos hidrocarburs aromàtics. En definitiva, d’una forma o una altra, la pol·lució acaba en la naturalesa. Per no parlar de les tones de plàstics i microplàstic que es generen en cada viatge.

Mentre milers de persones naveguen en aquestes ‘ciutats flotants’, les poblacions marines que viuen sota els seus peus sofreixen. Per exemple, s’ha demostrat que el soroll que produeixen els creuers arriba a les profunditats i interfereix en comunicació dels cetacis. Catxalots o rorquals pereixen en xocar amb els seus imponents cascos. Últimament, s’afegeix la contaminació lumínica, amb vaixells ‘adornats’ amb un excés de llum artificial a tota hora.

Llavors, hi ha solució? Sí, però fa falta voluntat. «El canvi climàtic és urgent, estem enfront d’una crisi, i el sector està fent més i més inversions en combustibles fòssils i dedica milions a construir embarcacions cada vegada més grans. És un problema, perquè estaran navegant durant dècades. Les navilieres estan pensant en el seu interès immediat, no en el bé general a llarg termini», critica Armstrong.

La patronal: «Compromís absolut»

Com és lògic, el discurs de la patronal de creuers és diametralment oposat al de les organitzacions ecologistes. Portaveus de la Cruise Lines International Association (CLIA) remarquen que el compromís de la indústria amb el medi ambient és «absolut» i demanen als governs incentivar les inversions per al desenvolupament de combustibles marins sostenibles. Segons els seus càlculs, per a complir amb els objectius de donis carbonització fixada en l’Agenda 2030 i el seu pla d’arribar a les zero emissions en 2050, el primer pas serà disposar de 44.000 tones en 2025. Mentrestant, afirmen que hi ha 55 vaixells en construcció, que se situaran «entre els més avançats i energèticament més eficients de la història». No obstant això, els científics fugen de pegats i recorden que el remei més realista és reduir els trajectes i la grandària dels vaixells.

Des de CLIA subratllen també que els navilis capdavanters són capaços de produir fins al 90% de l’aigua dolça que consumeixen, la qual cosa contribueix a no tensar zones afectades per la sequera, entre elles el vessant mediterrani.

Però no tots els creuers són encara així. Un recent estudi de la Universitat de les Illes Balears estima que cada creuer que atraca en el port de Palma consumeix al voltant de 628.000 litres. Tota una hipoteca per a una zona que troba a faltar més pluja.