El 70% de les espècies de papallones de Catalunya es troben en declivi

"Una rhamni!", se sent. "Apuntada", respon una veu. I els avisos, que sonen com una oració en llatí, continuen: "Dues cleopatra i una bathseba. Icarus, un mascle. Rapae, crocea...". Els noms que es van repetint de manera constant són els cognoms científics de les papallones més habituals als voltants del riu Besòs i el parc natural de la Serralada de Marina, en el terme municipal de Montcada i Reixac.

Juli Mauri, Marc Gallardet i Laura Xicola, tres biòlegs voluntaris del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), s’encarreguen del cens setmanal d’aquest itinerari. El més veterà, Mauri, que fa 25 anys que fa aquests recomptes, constata que els efectes de les últimes pluges són positius: "L’any passat s’observaven menys. Ara la situació ha millorat. Però la tendència general continua sent negativa". Les dades oficials ho certifiquen: un 70% de les espècies que viuen a Catalunya estan en declivi i en 30 anys, l’abundància de papallones s’ha reduït un 40%.

Andreu Ubach, de l’equip de coordinació del CBMS, adverteix de la gravetat d’aquest escenari: "En molts recorreguts, detectem extincions locals de poblacions concretes, tot i que l’espècie continuï present en altres punts de Catalunya. I això és un problema, ja que les papallones són un bioindicador ideal per saber en quin estat es troba un hàbitat".

Millor les oportunistes

Quines són les papallones més perjudicades? Les especialistes, detalla Ubach: "Les que requereixen un paratge molt concret ho tenen cada dia més difícil, com per exemple la formiguera gran, que està relacionada amb les prades alpines". En canvi, les més oportunistes, que s’adapten bé a tota mena d’entorns, no estan patint una pèrdua d’exemplars tan important.

Aquest tipus de lepidòpters són els que es concentren al territori que prospecten Mauri, Gallardet i Xicola. Avancen lentament i mouen el caçapapallones suaument sobre l’herbassar perquè els insectes es deixin veure. Comptabilitzen els exemplars que volen en un radi de 2,5 metres al seu voltant. Només les capturen quan tenen algun dubte sobre l’espècie. De fet, disposen d’una autorització especial per poder fer-ho.

"Una lachesis", crida Gallardet, assenyalant un escac ibèric. "És la primera que localitzem aquest any", diu Mauri. Xicola, que porta només quatre mesos censant i encara s’està formant. "Jo pretenia participar en l’atles de mamífers de Catalunya, però en Marc em va proposar comptar papallones. Ho vaig provar un dia i a l’acabar vaig anar a la llibreria a buscar una guia que avui està plena de notes". Ubach anima tothom a interessar-s’hi: "A la web de CBMS, qualsevol es pot apuntar i aprendre, per després participar en aquest projecte de ciència ciutadana que ja té 30 anys de vida".

"Les papallones d’espais oberts, que són la majoria, ho tenen complicat, perquè cada dia hi ha més bosc i es perden l’agricultura i la ramaderia tradicionals", explica Ubach. En canvi, les de bosc, que són poques, com per exemple la llimonera, tenen un futur una mica més prometedor. No obstant, malgrat tot, en aquest entorn degradat i antropitzat, pròxim a una zona de barraques que ha augmentat l’últim any, diverses papallones resisteixen.

El passeig, amb vuit seccions diferents, ha sigut profitós: a la quadrícula s’han registrat 338 exemplars de 19 espècies. En funció de l’època de l’any, les espècies van canviant. "Intentem sortir sempre a la mateixa hora", afirma Gallardet. També apunten detalls com l’estat de l’insecte. "Aquesta Vanesa cardui ha sigut depredada", exposa Mauri mentre sosté el caçapapallones. La forma de les ales ha perdut la seva geometria a base de mossegades, possiblement d’aus.

Documentar extincions

Un altre factor que s’ha de tenir en compte és la conducta de la papallona: "Si veiem dos mascles lluitant o un individu libant sobre una flor concreta, com aquesta Lycaena phlaeas sobre una calèndula, ho indiquem". Després, les dades que s’han recollit es converteixen en coneixement científic i es poden utilitzar amb l’objectiu de documentar una extinció. "La Satyrium esculi s’observava fàcilment. Hi havia centenars d’exemplars. Però ja fa temps que no la veiem", es lamenta Mauri.

Ubach posa l’exemple de la Zegris eupheme, una d’ales grogues que sol viure en zones de guaret: "Quan tota l’agricultura és intensiva, els espais disponibles per a aquesta espècie desapareixen. Abans estava distribuïda per tota la plana de Lleida. Avui només la trobem a la Ribera d’Ebre".

La coordinació del CBMS crida a prendre mesures urgents per mirar de revertir la degradació dels hàbitats òptims per a les papallones: "No es tracta de salvar-les a elles. Aquests animals evidencien els canvis, sovint negatius, de diversos espais naturals. Si frenem la pèrdua d’abundància, significarà que la resta de la biodiversitat també millora, o com a mínim, deixa de desaparèixer a tanta velocitat".