«Tot és moda, Balenciaga o Zara»

La filla de l’expresident del PNB Xabier Arzalluz no va seguir els seus passos i es va convertir en la principal experta en Balenciaga (seva és la bíblia La forja del maestro). Miren Arzalluz (Bilbao, 1978) es va llicenciar en Història per la Universitat de Deusto, i es va especialitzar en Política a la London School of Economics, i en Art i Moda al Courtauld Institute of Art. Durant set anys es va encarregar de la col·lecció de la Fundació Cristóbal Balenciaga, i durant un altre any es va dedicar a la divulgació de la cultura basca al capdavant de l’Institut Etxepare.

Des del 2018, el seu despatx està al Palais Galliera, seu del Museu de la Moda de París, institució de referència a nivell mundial. Ella, la «primera estrangera» que hi governa, gestiona una col·lecció permanent gairebé infinita, amb 200.000 peces que van des del segle XVIII fins als nostres dies, i ha sigut la clau perquè els directors de la sèrie Cristóbal Balenciaga, de Disney+, tinguessin accés als arxius i peces del modista. Per tot això, i per les seves exposicions sobre Gabrielle Chanel o Azzedie Alaïa, és l’última guardonada amb el premi Felicidad Duce de LCI Barcelona que abans van recollir Teresa Helbig o Jean-Paul Gaultier.

Com va ser el seu aterratge al Galliera?

Meravellós i difícil. Com a historiadora de la moda, dirigir el Galliera és un somni fet realitat, però amb les dificultats que té treballar en un context institucional i cultural que coneixes menys. Començant per l’idioma, que vaig haver d’aprendre a marxes forçades. Hi vaig arribar sense saber francès.

En aquests anys ha afrontat obres, duplicat l’espai, creat una exposició permanent i muntat retrospectives com les de Chanel, un símbol nacional, i de la moda mundial, a la qual França mai li havia dedicat un homenatge així.

En realitat, el projecte ja estava definit i a mi em van donar la responsabilitat de desenvolupar-lo, per portar el museu a la següent etapa, que és en la que treballem ara. I de la qual estic més orgullosa, perquè hem ampliat la lectura sobre la moda com a fenomen cultural a través d’una programació molt diversa que està atraient un públic molt divers. I he pogut veure la influència de l’última exposició del Galliera, de la qual vaig tenir l’honor de fer una visita amb John Galliano, a la col·lecció que aquest ha presentat per a la Maison Margiela en l’última Setmana de la Moda de París. Aquí és on ens sentim útils.

La col·lecció del museu la formen més de 200.000 peces, amb joies com la cotilla de Maria Antonieta. Què se sent al tocar una peça tan icònica?

Com a historiadora sempre m’emociono amb peces així. En el cas de la cotilla de Maria Antonieta, és com viatjar en el temps, et trasllada a una època i a uns esdeveniments, en el seu cas, tràgics.

La seguretat que han de tenir per protegir aquestes joies deu ser brutal.

Els magatzems no estan al museu, sinó en un altre edifici, que no diem on és, però estan a París.

El seu contracte expirava en cinc anys, després es veu al Met?

Vaig fer un mandat per aquell temps, però l’acabo de renovar. I sí, seria meravellós anar a Nova York, però ara tinc un projecte a desenvolupar aquí.

París continua sent el centre de la moda?

Sí. Hi ha altres capitals com Londres, París, Nova York, Milà, i a Àsia n’estan sorgint d’altres, però tothom continua volent presentar aquí les seves col·leccions, perquè això els dona una altra dimensió.

Parlant del mestre, en què ha consistit la seva col·laboració amb els directors de la sèrie ‘Cristóbal Balenciaga’?

Com a assessora històrica. Els he ofert el meu coneixement sobre el personatge i la seva obra. Però estem en el terreny de la interpretació, perquè Balenciaga va ser un home molt discret, que va parlar molt poc i que coneixem poc en la intimitat.

També ha ajudat en la selecció del vestuari?

A Bina Daigeler [dissenyadora de vestuari] no li vaig haver d’explicar qui era Cristóbal Balenciaga, però, juntament amb el responsable de l’arxiu Balenciaga, hem suggerit quines van ser les seves peces icòniques, i li hem donat accés a les col·leccions, perquè veiés la construcció, els patrons i els teixits.

El resultat és magnífic.

Per molt que sigui magnífic no esperem que un disseny de vestuari reprodueixi l’alta costura dels anys 50 i 60. És impossible reproduir exactament el que va fer Balenciaga.

Com ha vist Alberto San Juan?

Ha fet un treball superb. El primer cop que el vaig veure al rodatge vaig quedar impactada.

Malgrat la seva importància, creu que el modista és avui un gran desconegut per al gran públic?

Crec que no, però la sèrie servirà perquè molta gent més jove el conegui.

La marca actual que capitaneja Demna Gvasalia conserva alguna cosa del Balenciaga original?

Conec Demna i sé que té un gran coneixement del treball de Balenciaga, enorme respecte i admiració, i comparteixen qüestions fonamentals, com el desig de reinventar la silueta i la relació entre el cos i el vestit, el qüestionar i reinventar els volums, aquesta experimentació contínua amb els teixits i els materials.

Però, és igual de moda Balenciaga que Zara?

Tot és moda. La moda és una paraula molt gran. Som una indústria, una marca, una tendència, nosaltres mateixos com ens expressem a través seu... Zara és moda? Per descomptat, una altra cosa és l’art i la creació de moda. La creativitat no forma part de Zara, tampoc és el seu objectiu.

Com veu el sector, quines assignatures pendents té?

Ser conscient que té una responsabilitat respecte al que passa al món, i que la gent li exigeix que no sigui una cosa bonica i que ens faci somiar, sinó que sigui responsable amb les grans qüestions a què ens enfrontem, com la sostenibilitat, la diversitat...