Quiosc

Regió7

El Moianès té un dels quatre llops salvatges establerts a Catalunya

Els Agents Rurals apunten que l’individu fa un any que viu a la comarca El col·lectiu ramader reclama accions per protegir els ramats dels atacs

Mur, Lampreave, Padrisa i Casanovas, durant la sessió informativa celebrada divendres | LAURA SERRAT

Un exemplar de llop salvatge d’origen italià s’ha establert al Moianès des de fa un any. Es tracta d’un mascle que els Agents Rurals han detectat a través de l’anàlisi del pèl, excrements i altres rastres que l’exemplar ha deixat a la comarca, on fa una dècada ja se’n va detectar un altre que va acabar desapareixent. El retorn del llop ha generat preocupació entre els ramaders de la zona, que, en alguns casos, ja han hagut de lamentar pèrdues en el seu bestiar pels atacs de l’animal. En aquest sentit, demanen suport a l’administració per promoure mesures per salvaguardar els seus ramats.

El sector es va poder expressar divendres passat en una xerrada sobre la presència del llop al Moianès, celebrada a l’auditori Sant Josep de Moià, que va generar molta expectació entre els veïns. L’acte va convocar representants institucionals, experts i ramaders, que van debatre sobre les possibilitats de coexistència entre l’espècie i la ramaderia al davant d’un centenar de veïns que van acudir a la convocatòria. L’inspector en cap dels Agents Rurals, Antoni Mur, va obrir la sessió exposant que en els últims vint anys de seguiment de l’espècie s’han detectat divuit exemplars a Catalunya. «Actualment hi ha quatre individus aïllats a diferents punts del país, com el Moianès, on viuen en solitari», destacava Mur.

En aquesta línia, el coordinador del programa de seguiment del llop a Catalunya, Gabriel Lampreave, constatava que a Catalunya «no existeix una població de llops, però aquests s’estan reintroduint de forma natural». El seu origen, apuntava, prové de les llopades que des d’Itàlia es van desplaçar els anys noranta fins als Alps francesos, on han establert una comunitat. «Des d’aquest punt s’estan expandint cap al sud, recorrent molts quilòmetres fins arribar a emplaçaments com el Moianès», detallava. En aquest punt, afegia que «són animals molt adaptatius respecte a les condicions del medi, un fet que provoca que no sempre s’estableixin en entorns alpins i puguin viure en entorns més boscosos com el Moianès, on s’alimenten a base de cabirols, isards i, per desgràcia, també dels ramats».

Des que el llop s’ha establert a la comarca, ja s’han produït alguns atacs a les explotacions ramaderes de la zona. Un dels afectats és Andreu Padrisa, que ha perdut setze de les seves cabres de llet en l’últim any. El ramader explicava, durant la xerrada informativa, que quan va patir el primer atac va pensar que les dues cabres que faltaven s’havien perdut, «però en veure que anaven desapareixent les més joves ja vaig pensar en el llop». Des d’aleshores, ha hagut de canviar la seva forma de treballar i tancar els animals a la nit, «una pràctica que no havia fet mai, però que em veig obligat a fer per protegir-les». El fet de mantenir els animals tancats durant les hores de son li ha provocat un canvi de dinàmica en les pastures que afecta la producció de llet. Així reclamava a l’administració ajudes per sufragar les pèrdues, «no només en el bestiar, sinó també en la producció».

Per la seva part, el cap de servei de fauna i flora del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ricard Casanovas, destacava que «s’està elaborant un pla de prevenció del llop a Catalunya, en el qual es tindran en compte aspectes com la indemnització dels pagesos que pateixen pèrdues».

De cara als pròxims anys, en què es preveu un augment de la població del llop Catalunya, per l’expansió de l’espècie des dels Alps francesos, insistia en la necessitat de fomentar la coexistència de la ramaderia i l’espècie a partir de mesures preventives. «El Departament està estudiant la possibilitat de posar a disposició dels ramaders vies de subvenció per finançar el material per a la construcció de tancats o l’adquisició de gossos de protecció».

Després dels parlaments dels participants a la sessió informativa, hi va haver un torn de paraula per al públic, en què el col·lectiu de ramaders va aprofitar per reclamar la necessitat d’accelerar les accions per ajudar la ramaderia a combatre els possibles atacs del llop. Si bé es van mostrar oberts a conviure amb una espècie protegida a Catalunya, també van posar de manifest el desgast emocional que genera el fet de pensar que el ramat està en perill. De fet, Lampreave lamentava que l’atac del llop pot suposar «un trasbals psicològic important per a un sector que ja ha de fer front a altres problemes». En aquest sentit, considerava que davant la reintroducció del llop «el suport de l’administració ha de ser absolut per evitar la clausura d’explotacions».

Compartir l'article

stats