Castellterçol recorda la llavor de l'objecció de consciència política a Espanya, originada al poble

L'objecció de consciència per raons no religioses a Espanya no va ser efectiva fins al període final de la dictadura franquista. El primer en ser-ho va ser Pepe Beúnza, però la seva iniciativa es va començar a germinar durant la celebració d'uns campaments d'estiu al terme de Castellterçol. Aquests campaments van ser el primer espai de trobada a Catalunya del moviment de la no-violència i l'acció de Beúnza, va acabar convertint-se amb els anys amb el primer pas per acabar amb la obligatorietat del servei militar.

Per recordar la relació de Castellterçol i aquests campaments amb el moviment de la no-violència estatal, ahir el municipi moianès va acollir una jornada centrada en explicar els inicis de l'objecció de consciència amb la presència de protagonistes com el mateix Beúnza o Marta Casas, així com historiadors especialitzats en el tema. De fet, la jornada també va incloure visites guiades i una rua a càrrec de l'artista fundador de la Fura dels Baus, Marcel·lí Antúnez juntament amb la participació d'entitats culturals de Castellterçol.

Els campaments de Castellterçol es van celebrar els estius del 1967 al 1971 a la zona de Sant Julià d'Úixols. Estaven organitzades per l'associació Amics de l'Arca, un grup creat a Catalunya sota el paraigües de la Comunitat de l'Arca, un grup fundat després de la II Guerra Mundial a França pel filòsof Lanza del Vasto, deixeble directe de Mahatma Gandhi i impulsor del moviment de la no-violència. Aquests campaments estaven situats al costat de l'ermita, situada a 900 metres d'alçada i una mica apartada del poble. No tenien ni llum ni aigua i vivien d'una forma molt austera.

Pepe Beúnza: «Les conquestes que no es defensen, sempre s’acaben perdent»

Marta Casas va ser una de les membres d'Amics de l'Arca i de l'equip organitzador dels campaments. Casas va explicar ahir com es vivia en aquestes trobades així com algunes anècdotes de l'època. La idea de fer aquests campaments va néixer per iniciativa dels Amics de l'Arca, que volien imitar una pràctica que ja es feia a França. Després de consultar-ho amb Lanza del Vasto, es va donar llum verda a fer aquest campament a Castellterçol. Es va fer allà perquè es tenia contactes amb l'església que ho va permetre. D'aquesta manera també es va aprofitar per arreglar l'ermita.

"Era difícil viure al campament sense aigua, ni llum, ni res", va explicar Casas sobre el dia a dia al campament. Les dones dormien en una masia que hi havia a prop mentre que els nois ho feien en tendes de campanya o fent bivac. Pel que feia al menjar, durant tota la setmana cuinaven amb llenya i seguien una dieta exclusivament vegetariana. L'aigua l'havien d'anar a buscar cada matí al poble. Pel que fa a les activitats, en feien vàries. Meditacions i oracions a primera hora del matí, ioga, treballs manuals i preparatius per la festa que celebraven l'últim dia i que era un dels moments més esperats. Les reunions sobre el moviment de la no-violència les solien fer a les nits, per esquivar la presència de la Guàrdia Civil. "Es va poder parlar amb ells i es va arribar a l'acord que pujarien un o dos agents de paisà. A les 9 de la nit marxaven i a partir d'aquí podíem fer les reunions mes compromeses. El penúltim dia venien amb l'ordre de desallotjar, però ens donaven 24 hores i això ja ens anava bé perquè era el dia que teníem previst marxar", va explicar Casas, que va dir que aconseguien fer aquestes coses en plena dictadura a través de la imaginació i de les ganes de fer coses.

Pepe Beúnza no va ser present en el primer campament, però sí a les dues següents. Va ser en un d'aquests estius quan li va germinar la idea de de ser objector de consciència, inspirat en altres persones que ho havien estat a altre països com França o Bèlgica. «Vaig venir de València i em vaig trobar una gent fantàstica que em va rebre amb una hospitalitat extraordinària», va dir Beúnza sobre la seva arribada al campament. 

A finals del 1970 va decidir que a principis de l’any següent duria a terme l’acció. Abans, però, ell i els companys d’Amics de l’Arca i del campament de Castellterçol van iniciar una campanya a nivell internacional per dotar de valor l’objecció de consciència de Beúnza. Després d’una marxa des del nord al sud d’Europa, va entrar a Espanya acompanyat d’unes 400 persones, es va presentar a la convocatòria pel servei militar i va dir que no hi assistiria, convertint-se això en el primer objector de consciència per motius polítics a Espanya. Automàticament va anar a la garjola i va passar uns mesos a una presó de polítics de Jaén. Va sortir i es va tornar a negar a fer la ‘mili’ mentre duia a terme activitats de servei civil a València. Va tornar a ser detingut, després de fer soroll a través de mitjans de comunicació nacionals, i va ser condemnat per desertor. Finalment va fer servei militar al Sahara, però a un destí en què els soldats no utilitzaven armes per la mateixa seguretat dels caps militars.

Beúnza va obrir al camí a l'objecció de consciència per motius polítics a Espanya, ja que molts testimonis de Jehovà ja havien estat empresonats per motius religiosos. L'empresonament de Beúnza va comportar mobilitzacions a nivell europeu. A Espanya, el van seguir altres objectors de consciència tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, com el cas dels objectors de Can Serra i també va inspirar el moviment dels insubmissos que va acabar derivant amb l'eliminació de l'obligatorietat del servei militar a Espanya l'any 2001 i amb l'alliberament l'any 2002 dels últims empresonats per insubmissió a Espanya. En aquest sentit, Beúnza va voler recordar que "no hi ha conquestes socials que durin per sempre, el que no es lluita, es perd".

La jornada també va comptar amb la ponència de l'historiador Carlos Ángel Ordás García, que ha tractat l'evolució del pacifisme i la no-violència i la seva relació amb Castellterçol. L'historiador va explicar com va afectar la dictadura al pacifisme a Espanya. De fet, el primer objector de consciència a Espanya va aparèixer a la dècada dels 70 quan a països com França o Itàlia ja havien aparegut a la dècada dels 40, després de la II Guerra Mundial. També va destacar els campaments de Castellterçol com la primera oportunitat de tenir un espai de reunió. I és que la qüestió és què hagués passat amb el servei militar si un grup de gent no hagués decidit reunir-se a Castellterçol per compartir els seus pensaments sobre la no-violència.

Durant el matí també hi va haver conferències a càrrec de Maria Comín, Ramon Puig i també entrevistes a diferents representants de moviments de no-violència així com una visita guiada a la tarda a l’espai Franch a càrrec de Jordi Font, director del Memorial Democràtic. 

Ubasart: «Si som un referent en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres»

La Consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart, va participar també en la jornada i va fer un parlament abans del desenvolupament de les ponències. La Consellera va destacar el paper dels campaments de Castellterçol en l’evolució de la cultura de la pau a Catalunya. «Si avui en dia som un referent internacional en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres», va dir Ubasart sobre alguns dels presents en la jornada celebrada ahir. 

La consellera també va apuntar que la tasca dels campaments de Castellterçol «ha estat una llavor que serveix d’inspiració a totes les mobilitzacions i accions de desobediència cívica i pacífica que, des d’aleshores ençà, continuen lluitant».

En aquest sentit, va fer un paral·lelisme amb la situació actual i va assegurar que, «davant la xacra d’una guerra que no s’acaba mai i l’ascens de l’onada reaccionària global, la llavor que vau plantar a Castellterçol és més necessària que mai, i ha d’esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura», i va afegir que l’acte d’ahir no només era «un acte de record, sinó també de reivindicació».

Ubasart va participar en la matinal de la jornada a una sala principal del Centre Espai Escènic de Castellterçol que va quedar pràcticament plena. Entre els presents, de fet, també hi havia algun representant dels objectors de Can Serra, la primera acció conjunta d’objecció de consciència política a Espanya.

Subscriu-te per seguir llegint