El govern de Moià estima un estalvi de 700.000 euros anuals en energia per la planta de biogàs

L’Ajuntament de Moià calcula que la planta de biogàs que vol construir i posar en marxa al llarg d’aquest mandat permetrà assolir un estalvi de 700.000 euros anuals en la factura energètica municipal, ja que, segons ha detallat, la instal·lació produirà una quantitat d’energia -uns 8,5 milions de kW/h a l'any- que servirà per alimentar l'enllumenat públic, l'empresa pública d'aigües i els diferents equipaments municipals. La previsió és que el 80% d'aquesta energia la consumeixi l'Ajuntament i la resta encara pugui arribar a la població a través de la creació d'una comunitat energètica local.

L’alcalde moianès, Dionís Guiteras, ha detallat que el municipi produeix anualment 29.500 tones de residus orgànics sumant la fracció orgànica que generen els mateixos veïns, els purins de les granges del poble, les restes de les indústries agroalimentàries i els fangs provinents de les depuradores. En aquest sentit, defensa que la planta de biogàs que promouen, i que té concedits ajuts europeus, «ens dona l'oportunitat de convertir tot això en energia neta, pública i per a tothom». A més, sosté que un dels punts forts de la planta és que «permetrà depurar i recuperar cada dia entre 20.000 i 30.000 litres d'aigua que serviran per a rec d'equipaments públics, per a la neteja viària i, fins i tot, per a retornar-los a la riera», després de tractar-la a la depuradora que hi ha a tocar.

El projecte de la planta ha rebut una subvenció dels fons Next Generation de 3,3 milions d’euros dels 6,4 que es preveu que costarà. Aquesta subvenció implica que la planta hauria d'estar construïda abans del 2026.

Com ja va explicar Regió7, aquest és un projecte que ha despertat recels d’entitats ecologistes i d’alguns veïns. Així, la plataforma Moianès pel Decreixement posa el focus en les xifres dels residus orgànics que rebrà la planta. El col·lectiu assegura que s'ha informat de la quantitat de restes provinents de la fracció orgànica (de les deixalles domèstiques), que situa en 506 tones, mentre que els fangs de les depuradores en sumarien 911. Amb aquestes dades, el que exposa aquest col·lectiu és que «estem parlant d'una quantitat que no arriba a les 1.500 tones. Fins a les 30.000 que ens van dir ens fa patir molt que tot això siguin purins de granges de porcs i restes orgàniques de l'escorxador», ha apuntat Pilar Clapés. «Llavors, la producció d'electricitat de la planta de biogàs estaria estretament vinculada a la indústria del porcí i això ens preocupa», ha subratllat.

Una altra de les preocupacions és que la descàrrega de la matèria orgànica, els purins i els fangs de la depuradora puguin originar pudors. «Tots aquests moviments no seran sense olors», afirma Clapés, que hi afegeix que la producció de biogàs per produir electricitat «s'haurà de fer amb motors i això farà fum, sinó que ens ho expliquin». També en qüestionen la ubicació, al sud de Moià, perquè consideren que «amb la marinada faria arribar les pudors i els fums al poble».

Per la seva banda, l'alcalde nega que la planta signifiqui un augment de fums o pudors. «El que cal és gestionar-la bé», ha dit Dionís Guiteras, que ha posat en relleu que «si els purins o la fracció orgànica estan a l'aire lliure, perden la seva capacitat de fermentació», defensant així l'estanquitat del procés. «Entenc perfectament les pors i les mesures de precaució que la gent pugui tenir, però es tracta de gestionar aquells residus que generem al poble i que ja estan al voltant del poble. I els camions de purins, en comptes d'escampar-los als camps podran portar-los a un centre de tractament», hi ha afegit.

Un projecte privat en perill

Lluís Rodríguez forma part de la plataforma Moianès pel Decreixement i, a més, és un dels afectats directes per l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs. És un dels propietaris del Castellnou de la Plana, un castell medieval amb molí doble del segle XIV declarat Bé Cultural d'Interès Nacional situat al sud de Moià, al costat de la riera de Castellnou.

Amb l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs als terrenys de davant del castell, Rodríguez denuncia que es vulnera el dret a defensar el patrimoni cultural, arquitectònic i paisatgístic que representa el castell i el seu entorn. «La plana del castell és on volen col·locar tot aquest macroprojecte. Ens fa molt mal perquè l'entorn quedarà totalment malmès», ha criticat.

La idea inicial de la família era convertir el castell en turisme rural, «però qui voldrà venir aquí a passar uns dies de lleure i tranquil·litat amb tot això al davant?». «El projecte en l'àmbit visual, paisatgístic, arquitectònic i urbanístic és un desastre i l'impacte seria brutal», ha afegit Lluís Rodríguez. «A la banda sud veuríem la planta de biogàs i al nord l'escorxador. Al mig queda un terreny bastant important que, amb el temps, no sabem quan, però acabaran omplint també per compactar el macropolígon», sosté. Per tot plegat, la família s'està repensant la inversió que pretenia fer. «No té sentit invertir en un lloc que quedarà totalment destrossat», hi ha afegit. A més, Rodríguez ha assegurat que la zona on es vol construir la planta i ampliar l'escorxador és zona protegida pel Pla territorial parcial de les Comarques Centrals i també té protecció a escala cultural que hauria de servir per posar traves perquè el projecte pugui tirar endavant.

El primer pas per tirar endavant l'operació ja s'ha fet i és la llum verda de la Comissió d'Urbanisme per a realitzar una modificació puntual del planejament en relació amb el polígon del Prat. El proper pas serà l'aprovació inicial de la modificació i la preceptiva exposició pública del projecte. Finalment, l'aprovació definitiva haurà de passar pel ple. Paral·lelament, s'haurà de tramitar la redacció del projecte de la planta de biogàs perquè s'obri el concurs públic per a la seva construcció.