Per què pots donar positiu en el test d'alcoholèmia sense haver begut alcohol

El 2019, un home de 40 anys de la ciutat de Bruges, a Bèlgica, va ser multat i condemnat per conduir sota els efectes de l'alcohol. Tres anys després van tornar a multar-lo per donar positiu en el test d'alcoholèmia en dos accidents de trànsit. Ell sempre va negar que hagués begut alcohol, tot i que les proves donaven positiu i reflectien un nivell d'alcohol en sang compatible amb entre 8 i 14 copes. Aparentment, res a discutir.No obstant això, ell estava segur de no haver provat l'alcohol, i no es va rendir fins a aconseguir que tres metges independents demostressin al jutge que patia una síndrome molt rara: la síndrome de l'autocerveseria (Auto-Brewery Syndrome, ABS, en anglès). Segons els especialistes, el seu cos és capaç de produir alcohol de manera massiva en fermentar els sucres que ingereix en el menjar.

La síndrome de l'autocerveseria

Potser sorprèn saber que, com a part de la digestió normal, solem produir de manera habitual etanol endogen. De fet, en una persona sana sempre hi ha una petitíssima quantitat d'alcohol produïda per la fermentació dels bacteris i llevats de la microbiota intestinal. No obstant això, quan proliferen determinats llevats o bacteris en l'intestí poden produir-se nivells extrems d'alcohol en sang. És el que es denomina síndrome de fermentació intestinal o síndrome de l'autocerveseria.

Els pacients amb aquesta síndrome presenten signes i símptomes d'intoxicació per alcohol, sovint relacionats amb una dieta rica en sucres i carbohidrats i l'ús d'antibiòtics que poden alterar l'ecosistema intestinal.És més freqüent en pacients amb altres malalties com la diabetis, obesitat, malaltia de Crohn, síndrome de l'intestí curt, obstrucció intestinal o sobrecreixement bacterià de l'intestí prim. Però també pot passar en persones completament sanes.

Molt rarament es diagnostica, i probablement està infradiagnosticat. S'han identificat casos encara més rars relacionats amb l'activitat microbiana en la cavitat bucal i en la bufeta urinària.

Una alteració de la microbiota intestinal (disbiosis) pot permetre que aquestes soques fermentadores colonitzin en excés. Una dieta rica en carbohidrats i aliments refinats afavoreix la fermentació i la producció interna d'alcohol, que és absorbit a l'intestí prim, després passa a la sang i finalment produeix els efectes d'una intoxicació sense consum d'alcohol.

La producció d'etanol endogen també s'ha relacionat amb un polimorfisme genètic particular que resulta en una activitat reduïda dels enzims involucrats en el metabolisme hepàtic de l'etanol.

Antibiòtics, antifúngics i pocs carbohidrats

El tractament sol consistir en una combinació de diverses mesures. D'una banda, es pot prescriure un cicle o més d'antibiòtics o antifúngics. Habitualment es recomana modificar la dieta amb un alt contingut de proteïnes i un baix contingut de carbohidrats, fins que els símptomes desapareguin. El sucre es fermenta i es converteix en alcohol, i una dieta que elimini els sucres disminuirà l'alcohol fermentat en el tracte gastrointestinal.

A més, es poden recomanar suplements amb determinats probiòtics que ajudin a equilibrar la microbiota intestinal, tot i que per a això encara no hi ha un protocol concret i consensuat.

La possibilitat de la síndrome d'autocerveseria ha de valorar-se en qualsevol pacient que presenti un nivell elevat d'alcohol en sang i negui insistentment la ingestió d'alcohol. Però, compte, perquè abans cal descartar possibles trastorns psiquiàtrics i el consum encobert d'alcohol.

L'autor d'aquest article és Ignacio López-Goñi, membre de la SEM (Societat Espanyola de Microbiologia) i Catedràtic de Microbiologia, Universitat de Navarra. Article publicat originalment a The Conversation.