S’ha acabat. S’ha acabat l’època, convulsa època, de Luis Enrique al capdavant de la selecció espanyola. Ha acabat en la desastrosa tanda de penals contra el Marroc (tres llançaments, zero gols) que va enviar el seu equip a casa. Ha acabat a Doha l’era del tècnic asturià perquè la federació espanyola de futbol (FEF) ha entès, segons ha indicat en un comunicat, la «necessitat d’arrencar un nou projecte» sense ell a la banqueta. L'escollit per substituir-lo és Luis de la Fuente, actual seleccionador de la sub-21.

Se’n va l’entrenador que ha aconseguit sembrar la llavor d’una jove i prometedora Espanya (semifinalista de l’Eurocopa passada, subcampiona de la Nations League i classificada per a la pròxima cita dels quatre millors equips d’Europa), de qui el fracàs del Mundial (eliminada en vuitens de final en la tanda de penals) ha precipitat la sortida.

L’informe de Molina

La decisió ha sigut adoptada per Luis Rubiales, president de la federació, després d’estudiar l’informe elaborat per José Francisco Molina, el director esportiu. «S’ha traslladat al president un informe en el qual es determina que s’ha d’iniciar un nou projecte per a la selecció espanyola de futbol». Un projecte que ja no compta amb Luis Enrique.

L’asturià ha estat quatre anys en la selecció dividit en dues etapes, tràgicament interrompudes per la mort de Xana, la seva filla. En aquest procés, l’asturià ha defensat amb vehemència les seves idees transformat en un transgressor (n’hi ha prou amb veure la seva sessió gairebé diària de ‘streamer’ en ple torneig), que ha tingut la capacitat de connectar el públic, especialment jove, amb la seva selecció.

Projecte inacabat

Va avançar la regeneració del grup (Espanya va ser la tercera selecció més jove de Qatar-2022), conscient de la necessitat de trencar amb les velles jerarquies, simbolitzades en la figura de Sergio Ramos, per iniciar un nou projecte. Un projecte inacabat al qual que ha dotat d’identitat pròpia, tot i que s’hagi estavellat a Doha quan ha anat de més (l’il·lusionant 7-0 a Costa Rica) a menys (l’1-1 contra Alemanya) encaixant la seva primera derrota amb el Japó (1-2), pròleg de la seva caiguda als vuitens davant el Marroc (0-0, 3-0), que posava el punt final a la seva aventura.

Luis Enrique va arribar fa quatre anys per recollir una selecció que era un desastre. Dins i fora del camp. Dins perquè queia eliminada en vuitens de final contra Rússia, també en els penals, i fora perquè Julen Lopetegui, el seleccionador que havia de dirigir aquell Mundial, es va comprometre amb el Madrid hores abans de començar el torneig. Fins i tot ho va comunicar el club blanc, un canvi que va provocar el seu acomiadament immediat i que va obligar Luis Rubiales, president de la FEF, a escollir precipitadament Fernando Hierro com a nou seleccionador. Era director esportiu i va passar a asseure’s a la banqueta. Tot en 48 hores.

Nous talents

Amb Luis Enrique, el poder en la federació va canviar de lloc. Va recaure en la seva figura, va absorbir la immensa pressió que desprèn el càrrec i es va enfrontar a tot aquell que se li va posar per davant obrint la porta a joves talents (Pedri, Gavi i Ansu, entre d’altres) que han de liderar la nova Espanya sense que li importés que estava tocant el Sant Greal d’Espanya.

Estava desposseint el Madrid, i per descomptat el madridisme, de tota influència en el cor espanyol. Se’n va perquè la federació ha decidit que no pot liderar el nou projecte. Va poder renovar en època de bonança, però no va voler comprometre el seu futur en cap document. Acabava el contracte just després del Mundial, on estava convençut que podria arribar a l’objectiu de «jugar els set partits» i colar-se a la final. S’ha quedat a vuitens i allà a Qatar s’ha liquidat la seva era.