Parar la taula de Nadal: guia per encertar-la

El millor marisc -incloses les gambes de Palamós-, uns canapès meravellosament presentats, un filet Wellington per llepar-se els dits, cervesa artesana feta al Bages... donar-ho tot a la cuina per Nadal està molt bé, però la taula ha d’estar a l’altura. De res serveix que tot sigui boníssim si l’espai on se servirà no llueix. Per això, hem parlat amb Gemma González, organitzadora d’esdeveniments, experta en protocol i gastronomia i docent de diferents centres formatius. Ella ens explica els secrets perquè els nostres dinars i sopars d’aquestes festes brillin.

Per decorar la taula, millor elements naturals i seguir la màxima del menys és més. Gemma González explica que «la taula ha de lluir amb les millors gales en la celebració més important de l’any», així que aconsella desterrar elements artificials i ornaments de plàstic. «Els materials naturals com el grèvol, la fruita seca, una pinya o una cinta de lli llueixen molt més i queden millor. També es pot aprofitar per treure algun canelobre platejat o daurat, però hem de fugir, en general, de tot el que sigui sintètic».

Prou il·luminació... i sense aroma

«L’estança ha de tenir una il·luminació tènue, tot i que ha de ser més intensa a taula perquè tothom pugui veure el que està sopant. En aquest sentit, les espelmes juguen un paper important. Això sí, mai han de ser aromàtiques, perquè l’olor no es barregi amb la del menjar», explica aquesta experta en protocol.

Les estovalles, una peça essencial

Gomzález recomana fer servir sempre «unes bones estovalles. Tot i que ara està de moda utilitzar-ne d’individuals i posar el plat directament a taula, per Nadal mai ho recomanaria. Millor de lli o cotó gruixut, que estiguin molt ben planxades, que tinguin prou llargada perquè tapin tota la taula i tinguin una bona caiguda. A més, sempre s’ha de col·locar sota un moletó gruixut perquè tot resulti més còmode per als convidats i esmorteir el soroll que hi pugui haver al moure les copes i els coberts».

El moment de treure la millor vaixella i joc de coberts que tinguem

Com que Nadal només és un cop l’any, la Gemma anima a posar la taula «la millor vaixella i joc de coberts possible», rescatant la que va ser un regal de noces o va pertànyer als avis, perquè «és molt bonic comptar en aquestes dates amb elements amb què hi hagi un vincle sentimental». Això sí, només s’ha de disposar sobre la taula els elements que s’hagin d’utilitzar. Dit d’una altra manera, si no hi ha formatge, els ganivets específics per tallar-lo, tot i que quedin molt macos sobre les estovalles, sobren.

Amb el marisc, bols amb aigua i llimona en lloc de tovallons de paper

Si hi ha marisc sobre la taula i hi ha previsió que es puguin necessitar els dits per pelar una gamba o similar, és preferible disposar uns bols petits amb aigua i llimona que permetin els convidats netejar-se les mans. «Els tovallons de paper mai han de formar part dels dinars i sopars nadalencs. Els tovallons sempre han de ser de roba. En cas que es taquin molt, es canvien per unes altres i ja està», suggereix la Gemma.

Millor deixar fora els estris que puguin deixar en evidència qui no els sap utilitzar

La missió de l’amfitrió és aconseguir que tothom es trobi còmode a taula. Per això, si creiem que algú pot passar-ho malament amb les pinces del marisc per no saber fer-les servir, millor actuar amb naturalitat i deixar-les de banda. «En aquest sentit, és millor actuar com ho estigui fent aquesta persona, fent servir les mans tot i que no sigui el més correcte».

Fer el dinar o sopar en format còctel és una opció

Amb l’arribada de familiars vinguts d’aquí i d'allà, de vegades correm el risc que el menjador es converteixi en el camarot dels germans Marx. Solució? González proposa «optar per un format de còctel abans que tenir els convidats massa anxovats a taula. La separació mínima entre un convidat i l’altre ha de ser de, almenys, 60 centímetres. Si no la podem garantir, potser és preferible que el dinar o sopar sigui més informal».

Com més membres de la família participin en la preparació de la taula, millor

Gemma González explica que «és molt bonic fer participar tothom en la preparació del dinar o sopar: «Els nens poden fer targetes escrivint els noms de tothom qui hagi de seure a taula perquè s’ubiquin a l’arribar. L’avi pot netejar els coberts de plata un diumenge, l’àvia pot rescatar algun element de parament antic com un gerro perquè l’omplim de flors...».

Les persones més grans, sempre a la dreta de l’amfitrió. I que proposin el brindis!

«Els bons amfitrions hauríem de fer seure sempre a la nostra dreta les persones més grans, per donar-los conversa i procurar que disfrutin de la vetllada com els altres», diu la Gemma, que afegeix que «se’ls poden donar petits moments de protagonisme, com animar-los que diguin unes paraules durant el brindis».

En temps de covid-19, grip i bronquiolitis, s’ha de cuidar la ventilació

L'experta no oblida que estem en temps de virus, i per això recomana tenir correctament ventilada la casa abans de l’arribada dels convidats i «mantenir una bona circulació de l’aire durant tota la vetllada, tot i que s’hagin de moure fins i tot peces del mobiliari per evitar corrents directes». Tot pensat perquè res falli als dinars i sopars més especials de l’any.