Javier Gutiérrez i Adriana Ugarte encapçalen el repartiment de 'Lobo Feroz', del nou thriller de Gustavo Hernández

La trama se situa en una comunitat traumatitzada per les successives morts de diverses nenes

Antonio Dechent i Luna Fulgencio | FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

Antonio Dechent i Luna Fulgencio | FOTOGRAFIA PROMOCIONAL / PeP Prieto. mANRESA

Ja fa temps que el thriller espanyol viu un gran moment de forma comercial, ja sigui perquè alguns notables cineastes en fan la seva personal revisió o perquè hi ha qui es dedica a actualitzar les velles històries del gènere. Això últim és el que fa Gustavo Hernández a Lobo feroz, la clàssica crònica negra que explora, a més d’un cas criminal molt pertorbador, els dubtes morals que poden aparèixer davant la captura d’un assassí. Una atrocitat justifica tractar el seu autor amb la mateixa inclemència? És legítim actuar amb ànim de revenja com a alternativa a les disfuncions del sistema judicial? Quin preu paguem socialment quan ens posem a l’alçada de les actituds d’un criminal? Preguntes, totes, que també articulen clàssics moderns del gènere com Prisioneros i que aquí juga també a posar al dia el thriller rural que tan bon resultat està donant a les taquilles.

L’acció de Lobo feroz se situa en una comunitat traumatitzada per les successives morts de diverses nenes. Un policia que ja fa temps que ha perdut la brúixola moral i la mare d’una de les víctimes s’han conjurat per capturar l’assassí i poder tancar les ferides de tots els implicats. Quan creuen haver trobat el culpable s’adonen que no n’hi ha prou amb detenir-lo: necessiten una confessió per poder portar-lo al jutjat amb totes les garanties que pagarà pels seus crims. El problema és com fer-ho sense traspassar línies vermelles i, el més important, sense acabar comportant-se com el monstre. Mentrestant, una policia molt metòdica, conscient que els protagonistes estan determinats a resoldre els crims amb mètodes molt dubtosos, farà els impossibles per avançar-se a ells i assegurar-se que no cometen un error irreversible que podria deixar l’assassí en llibertat.

Hernández, autor de títols com La casa muda o No domirás, demostra conèixer molt bé els mecanismes del gènere i treu molt profit d’un bon repartiment format per Javier Gutiérrez (sens dubte un dels millors actors del cinema espanyol actual, com ha demostrat a La isla mínima, Plan de fuga o la recent Modelo 77), Adriana Ugarte, Rubén Ochandiano, Antonio Dechent, Fernando Tejero, Manuel Vega, Luna Fulgencio, Elena Martínez, José Chaves, María Alfonsa Rosso i Juana Acosta.