El parc de la Séquia és la institució que gestiona els espais i equipaments vinculats a la Séquia de Manresa i fa divulgació sobre la importància de l’aigua per al desenvolupament humà.

El componen espais i equipaments que tenen una vinculació directa amb el canal medieval i el paper que ha jugat l’aigua que transporta per al desenvolupament econòmic, social i cultural del territori.

La Séquia de Manresa és un element essencial per entendre la història social i econòmica del Bages.

Des del segle XIV quan es va construir fins a l’actualitat, ha mantingut la seva funció de regar els cultius de Manresa, a més de moure els telers de la puixant indústria tèxtil del segle XIX, i ha col·laborat en la prosperitat de la ciutat.

Recórrer la Séquia és rememorar 700 anys de la història de la comarca del Bages i amb les propostes de Camins de la Séquia es pot fer a peu, sense preocupacions i en llibertat. La Séquia és un espai únic a Catalunya. En els 26 quilòmetres de recorregut, el paisatge és molt variat, passant per un mosaic de camps i boscos.

Situat al parc de l’Agulla de Manresa, InfoSéquia és un centre d’interpretació de la Séquia que també serveix com a punt d’informació per a visitants. Aquí es poden conèixer els valors històrics, patrimonials i mediambientals de la Séquia i del territori que recorre. El parc de l’Agulla és el més gran del Bages i un lloc d’esbarjo per excel·lència.

El Centre de l’Aigua de Can Font és un espai d’interpretació, experimental i divulgatiu. És el punt neuràlgic i la seu del parc de la Séquia.

Consta d’una zona expositiva, aules, laboratoris, maquetes i eines per experimentar.

El monumental edifici dels Dipòsits Vells acull el Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa, amb mostres permanents vinculades a l’aigua i el progrés de la ciutat i espais polivalents i versàtils que acullen alguns dels grans esdeveniments de la Catalunya Central.

Finalment, la casa de la Culla era una de les masies més importants dels voltants de Manresa, en una finca que ara ha quedat envoltada per la ciutat, però que ha mantingut la seva estructura medieval i els seus horts a fi de constituir un veritable espai d’educació ambiental.