Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Si hi ha un lloc privilegiat a Manresa per disfrutar d’unes bones vistes de la ciutat és, sens dubte, la torre de Santa Caterina, situada en el turó amb el mateix nom. Aquest antic fortí de defensa construït el segle XIX, fa molts anys que presentava un aspecte abandonat. Situat en l’últim tram del Camí Ignasià, es tracta de la porta d’entrada dels pelegrins a la ciutat que durant onze mesos va allotjar sant Ignasi de Loiola.

Recentment, després de la restauració de la torre i de la construcció a l’interior d’una escala de cargol que permet arribar a una estructura superior des d’on disfrutar encara més de les vistes panoràmiques, l’ajuntament obre el mirador cada dissabte, diumenge i dies festius, de 10 del matí a 7 de la tarda (i fins a les 5 en horari de tardor i hivern). D’altra banda, cada primer diumenge de mes entre l’abril i el juliol, membres del Centre d’Estudis del Bages fan visites guiades per explicar la història de la torre i del seu entorn i, així mateix, de les obres realitzades. Les visites tenen lloc de 10 del matí a 12 del migdia i no és necessari inscriure-s’hi.

La torre de Santa Caterina, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, va ser construïda durant la primera guerra carlina, l’any 1839. Gràcies a la seva situació geogràfica, en un espai elevat, just en el costat del riu oposat que acull la ciutat, s’ha convertit en una de la principals referències visuals de Manresa.

Les obres es van iniciar el juliol de l’any passat i van finalitzar el mes de gener d’aquest any. El 10 de febrer, 250 persones van participar en les visites ciutadanes organitzades a fi de donar a conèixer les millores en la petita infraestructura.

A uns 200 metres de la torre es troba un jaciment arqueològic a l’aire lliure, l’únic a Manresa fins al moment, envoltat per una tanca per motius de seguretat, que guarda vestigis del passat de la capital de la comarca del Bages, situada a poc més de 60 quilòmetres de Barcelona. Les excavacions, realitzades fa tres anys, van servir per fer aflorar restes de l’antic monestir de Sant Cristòfol del segle XII, l’església de Santa Caterina, posterior al monestir, i d’una masia annexa, del segle XVI. També es van trobar restes romanes (segles I-II). En concret, fragments de ceràmica i un forn d’obra que, en aquest cas, es va tapar.