Tres paraules

Fa anys que, amb el canvi d'any, escullo 3 paraules perquè m'acompanyin durant l'any que entra. Tres paraules motivadores. Sí, ja s'ho han ensumat, ho vaig prendre o aprendre d'algun motivador motivat. El cas és que, si no funcionen, em fan companyia, les paraules. I és de franc. Uns dies abans del canvi m'aturo, em miro, m'ensumo, em projecto i procuro trobar tres paraules amb les quals m'hi senti bé. Còmode. També una mica incòmode, si pot ser, perquè són paraules que t'han de dur a algun lloc, si pot ser. És un bon exercici. Un cop pensades, filtrades, dormides, emprovades i finament triades, me les quedo, me les guardo i les duc amb mi. Tot l'any. Això fa que ara mateix, després d'uns quants anys de fer-ho, tinc una bonica col·lecció de paraules. Tres per any. Si els dic que fa 7 anys que ho faig, doncs vint-i-una. Una petita col·lecció. La gràcia no és haver-les triades sinó el procés de triar-les, i és mentre ho fas que et veus a tu com estàs. Qui ets o qui et creus que ets o què vols fer o què creus que vols fer. És apassionant perquè, mira que n'hi ha de paraules, però quan et proposes triar-ne tres per a tu, per a tot l'any, la cosa es complica i s'enriqueix. M'agrada fer-ho i no em fa res confessar que cada any em costa triar-les. Em costa perquè no vull equivocar-me. Perquè vull ser sincer. Vull escollir aquelles que més parlen de mi, del que soc i, sobretot, del que vull ser. I és una sort que siguin tres i no només una. I és un problema que hagin de ser tres i no només una. Un cop posades, les duc a prop i les consulto durant l'any per saber si segueixo amb elles o si m'he perdut o si m'han perdut elles a mi. O si vaig triar malament. De tant en tant, en dies de pluja, agafo tota la col·lecció de paraules d'allà on les tinc totes ben desades i me les miro i em veig a mi mentre avanço damunt d'elles per veure si m'hi reconec en la travessia, per comprovar si van fer l'efecte que buscava o si jo vaig estar a l'altura de les paraules far de cada any. Les 3 paraules. Els escric això, el dia 31, mentre m'he pres la meva darrera estona del 2020 per triar les meves noves 3 paraules per al 2021, i saben... No m'havia passat mai... estic... temptat de repetir les del 2020. No m'havia passat mai perquè un any com el que ja hem deixat no l'havíem tingut mai. Estic entre donar una segona oportunitat a les 3 paraules que vaig escollir per al 2020 i que la pandèmia ha capat molt o bastant, o girar full i escollir-ne 3 de noves seguint el ritual i admetent que el 2020 l'he gestionat acompassat amb les paraules que havia triat. Les 2 opcions tenen força i sentit i el millor de tot és que encara no ho tinc clar. Tot i que, per dins, estic segur que una part de mi ja sap quina serà la tria. Llàstima que se m'acabi l'article i no els pugui explicar el final, que, al capdavall, serà el principi. Les meves 3 paraules i jo els desitgem un bon any.