Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat que passarà a la història sobretot per ser l'alcalde dels Jocs de Barcelona, va complir ahir 80 anys. Afectat d'alzheimer, ahir es convidava des d'alguns espais a fer-ne memòria. No en glossaré pas la figura política. Com que del que es tracta és de records, de memòria, diré que, deixant de banda ideals i gestió, sentir el nom de Maragall em porta la imatge d'un polític de raça, amb la càrrega positiva i negativa que puguin tenir aquests termes enllaçats. Seny i rauxa en estat pur. I en recordaré un episodi. «Maragall sembra vots en terra cremada» és com vaig titular la crònica que vaig publicar a Regió7 el 4 de març del 1999. Maragall, que llavors feia campanya de primàries per ser candidat socialista a les eleccions al Parlament, va carregar un munt de periodistes en un autobús de dos pisos i ens va passejar per terres del Bages i el Solsonès afectades pels greus incendis del 98 per mostrar-ne la devastació i parlar de gestió forestal. Fins que l'enorme vehicle va encallar en un revolt tancat d'una pista forestal, obstruït per una pila de troncs tallats. Jo tenia pressa i a ell li anava la marxa. Dit i fet, agafant un per cada cap (ell, vestit amb americana) vam anar retirant troncs davant la mirada passiva de la resta. Fins a deixar lliure el pas al mastondòntic vehicle, i a la seva revirada carrera política.
