Té mèrit, l'emèrit. Realitza proeses que són fora de l'abast de la majoria. Qualsevol és capaç de ser detingut per trossejar contractes de desprestigi (oi, Bartu?), però pocs arrepleguen 4,4 milions d'euros amb unes quantes trucades als amics i a un cosí llunyà, i tan tranquils. Jo tinc algun cosí llunyà, però no és d'Orleans sinó del Maresme i té prou feina amb els seus tràfecs. L'emèrit, en canvi, despenja el telèfon i li plouen els diners com si hagués encertat la Bonoloto. Amb aquesta habilitat, seria tot un gest que renunciés al personal que s'ha endut a ca l'emir d'allà però que paguem els contribuents d'aquí.
Es veu que els diners no els hi han donat sinó prestat, ni que sigui a mai anys vista, perquè si fossin donacions tributarien a Hisenda. Ves amb compte amb el que et donin. La cafetera que et va regalar el banc quan els bancs regalaven coses era un pagament en espècie, i tributava. Si el teu cosí francès et regala viatges en avió privat, és un pagament en espècie, i tributa. A l'Estat espanyol no és gens fàcil trobar activitats lliures de gravamen. Cal admetre que els funcionaris dedicats a la identificació de materials susceptibles d'esprémer es guanyen el sou.
El cosí francès podria declarar que els viatges de l'emèrit en jet privat no els finançava a tall de pagament en espècie sinó com a préstec, però si la justícia decideix que és mentida els podria empaitar tots dos. Deixar diners sabent que mai te'ls tornaran aixeca sospites, excepte si és l'Estat qui aboca els milions en un sac foradat per raons de presumpte interès general, com ara en el rescat de la banca. Va dedicar 24.000 milions a salvar Bankia i quan en surti del tot n'haurà recuperat una mínima part. Per aquest donatiu disfressat d'inversió Hisenda no cobra sinó que paga. Provin de fer el mateix entre particulars i a petita escala, i ja s'ho trobaran. Joan Carles està amortitzat i l'utilitzen per entretenir-nos i avisar-nos: en algun lloc hi ha una carpeta amb tots els nostres antecedents penals, civils i fiscals.
