És revelador tornar a veure la tercera entrega de la pel·lícula Rambo, on el protagonista, un extraordinari militar bregat en guerres interpretat per Sylvester Stallone, va a l’Afganistan a mitjan anys 80, quan la Unió Soviètica hi va enviar les tropes perquè el partit marxista del país aconseguís el poder de l’Estat. És sorprenent l’ús del cinema per definir qui són els bons i els dolents i com es pot capgirar la truita amb el temps. Rambo s’uneix a la lluita dels talibans, una tropa que entraria a formar part del conglomerat d’Al-Qaeda, l’organització terrorista liderada pel saudita Ossama bin Laden, i són definits al film com un poble que estima les tradicions i que anhela la llibertat. El personatge de ficció s’enfronta a les tropes russes i guanya. Era com un auguri del que passaria a la vida real perquè els talibans, amb el suport dels Estats Units, van vèncer els russos –quan la Unió Soviètica s’ensorrava– i comença el regne del terror en un país que, llavors, dona cabuda a idees fonamentalistes i personatges com Bin Laden, que va finançar accions terroristes, entre les quals l’11-S de fa vint anys. La història que continua és coneguda. La ferida col·lectiva que crea l’atac du als Estats Units, i a una coalició de països afins, a envair l’Afganistan per caçar els talibans i portar l’ordre al país. Ara ens esverem per l’avenç dels radicals de nou, amb la marxa de les tropes americanes, però el que està succeint ja estava calculat. El febrer de l’any passat els Estats Units i els talibans van signar un acord pel qual aquests últims es comprometien a no donar cabuda, en territori afganès, a grups terroristes amb la intenció d’atacar altres països i asseguraven no estar alienats amb Al-Qaeda, organització molt debilitada. Per conèixer millor el que hi succeeix cal estudiar bé el poble paixtu i el paper que hi juga a la zona. La majoria dels talibans són d’aquesta ètnia, la mateixa que el gran gruix de la població de la frontera nord-oest del Pakistan i, de fet, no se senten de dues comunitats diferents, malgrat estiguin separats per una frontera. El govern pakistanès serà una peça clau per complir els acords. Sembla que s’hagin fet passos enrere i torni la barbàrie. Personatges com la Malala Yousafzai, l’activista pels drets de les nenes que es va haver d’exiliar després d’un atac terrorista, o la jove cantant de rap Sonita Alizadeh, que va fugir del seu país perquè li anaven a concertar un matrimoni forçat i volia complir el somni de dedicar-se a la música –professió impossible per a una dona a l’Afganistan– ho tenen més difícil per tornar a trepitjar casa seva.