Un home de 52 anys deixa la seva feina per iniciar una relació amb una dona. Això difícilment generaria titulars. Però si resulta que és el bisbe de Solsona i que li quedaven més de 20 anys al capdavant de la diòcesi, la cosa canvia. Els motius de la seva renúncia no els ha donat a conèixer en cap moment, però s’ha pogut confirmar que ara es troba vivint una relació en parella amb una escriptora i psicòloga bagenca que, per donar encara més joc al tema, ha escrit novel·les eròtiques on hi ha relació amb l’infern i Satanàs. La situació és del tot cridanera, però agafant la frase amb què he començat aquesta reflexió, per què Novell ha decidit actuar amb tant secretisme si el motiu que l’ha portat a fer aquest canvi radical és tan inofensiu com l’amor? Ara bé, només ha deixat el càrrec per amor? O bé és un dels seus canvis de pensament que ha anat demostrant al llarg de la seva trajectòria a la diòcesi solsonina? I és que Novell no ha fet gala d’un comportament gaire equilibrat durant els seus anys al bisbat. Un exemple, durant els seus inicis no va deixar tocar les campanes durant la Diada de Catalunya mentre que, uns anys després i en plena efervescència del moviment independentista, va decidir votar pel referèndum de l’1 d’octubre i va visitar en diverses ocasions als polítics presos.
Ser fidel a una religió, sigui la que sigui, implica sacrifici. Però en ple segle XXI no puc arribar a entendre perquè un capellà no pot tenir l’oportunitat de formar una família. De fet, la supressió del celibat és un corrent ja introduït dins del cristianisme per ser un dels motius pels quals a l’Església li costa trobar cada cop més fidels que vulguin fer el pas de formar-se com a capellans donant la seva vida a Crist i perdent la possibilitat de deixar descendència. Quan es va fer pública la renúncia, van començar a sorgir les possibles raons que haurien originat la decisió. Es va plantejar que el Papa l’havia fet fora pel seu posicionament en el moviment independentista, per les bajanades que deia sobre a la comunitat LGTBIQ+, pel fet de qualificar l’avortament com al «genocidi més greu de la humanitat» o, el que em sembla més greu, per donar suport a teràpies per reconvertir homosexuals. Però sembla que no és res més enllà de la realitat, s’ha enamorat. Entendria que l’Església hagués volgut mantenir en secret els motius si hagués sigut per una de les polèmiques anteriors, però voler formar una família hauria de ser una decisió normal i respectable. Per això em pregunto si realment val la pena passar la teva vida en soledat, més enllà dels teus fidels i els teus «companys de feina», i no poder compartir-la amb una família, únicament i exclusivament, per l’amor de Déu.
