No cal ser un gran mitòman per acabat contagiat de l’eferverscència de la gent quan espera en un estat d’excitació veure i sobretot fotografiar o gravar una estrella de cine. La visita de Liam Neeson a Manresa, dijous, va congregar desenes de persones que volien tornar a casa acomplint la missió: «Jo hi era quan Liam Neeson va venir a Manresa. Jo hi era i el vaig veure. Aquí en tinc la prova». I puc jurar que de proves abocades a les xarxes n’hi havia tantes com persones mirant fixament la porta del restaurant Miami. I encara que soni provincià, no és usual veure un actor de Hollywood trepitjant els carrers de Manresa per rodar escenes d’una pel·lícula que tindrà distribució arreu del planeta. I és totalment normal que aquest popular rostre que hem vist durant anys al cinema, amb qui hem plorat a llàgrima viva al sofà de casa durant alguna de les múltiples emissions de La llista de Schindler, provoqui en molta gent les ganes de palplantar-se darrere una tanca i matar el temps amb paciència per emportar-se un record que trenca la rutina del dia a dia.
Dijous, darrere la tanca s’aplegaven jubilats disposats a canviar les obres per veure una pel·lícula diferent al centre de Manresa; mares amb els seus fills renegant de mala manera quan una furgoneta del rodatge els tapava la vista; companyes de feina que passaven les hores intercanviant confidències -«aquell és el seu cotxe?. M’han dit que ha dormit a l’Anònima»– amb el personal que delimitava el perímetre de rodatge; matrimonis que havien portat els nets a l’escola i havien aprofitat l’avinentesa per fotografiar Los Angeles 1939; estudiants de teatre que bromejaven sobre els anys d’aprenentatge per rodar quinze vegades algú entrant per una porta; despistats que demanaven exactament qui coi era aquest «Nisson» que havia muntat aquest tinglado; cinèfils que se sabien del dret i del revés la filmografia del Neeson de veritat, que van reconèixer ràpidament sota la gorra i l’aspecte de homeless el director Neil Jordan i que se sabien de memòria el nom de l’home tranquil, personificat en Colm Meaney i les seves pipades a la cigarreta; mares aparcant el cotxet de la filla per intercanviar el número de telèfon amb un desconegut per una foto robada; espavilats que van confondre el doble amb l’original i fins i tot van veure Ryan Reynolds en la finestra del pis superior del Miami. I continuaria... Però no cal. No cal ser un gran mitòman per contagiar-se de l’efervescència de la gent i dir, també, que «jo hi era quan Liam Neeson va venir a Manresa. Jo hi era i el vaig veure». En tinc proves.
