Avui fa exactament 25 anys, una infermera manresana i tres cooperants més eren salvatgement assassinats per militars del Front Patriòtic Ruandès, el grup tutsi que acabava de recuperar el poder a Ruanda després d’una guerra ètnica d’una crueltat inabastable. Des de llavors, tots els intents d’aclarir el crim i de fer justícia han xocat contra una trama d’incompetències i interessos d’estat. La tragèdia de Flors Sirera continua impune no pas perquè no hagi estat possible perseguir-ne els culpables directes i indirectes, sinó perquè la trama d’interessos que rodeja el control dels recursos minerals africans porta a protegir els que haurien de ser perseguits. Estats Units i Gran Bretanya han impedit de forma explícita amb violacions barroeres de les seves obligacions legals la persecució de sospitosos. El govern del PP va mirar cap a una altra banda de forma descarada, segons ha aparegut documentat en filtracions de Wikileaks, i a més va impedir via BOE que els jutges espanyols poguessin impulsar la investigació. Flors Sirera ens va il·luminar amb el seu exemple, i el seu sacrifici il·lustra, des de fa 25 anys, que el món és un femer que necessita tenir, per fi, governs dignes.
