Les escoles han estat un dels èxits de la gestió pública de la pandèmia a Catalunya. La decisió de reobrir-les quan hi havia moltíssima incertesa sobre què passaria si els alumnes tornaven a les aules va ser un encert clar de la Generalitat, i aquest encert s’ha traduït en molts mesos de normalitat. Les escoles han resultat ser molt resistents al contagi, gràcies a les característiques naturals dels alumnes i a la política de mascareta i ventilació. Tanmateix, l’òmicron ha fet caure el mur protector darrere del qual les escoles procuraven mantenir un oasi de vida relativament normal. La irrupció de la nova variant ha generat un veritable desgavell a les aules, on la proliferació de casos genera un trastorn majúscul. En termes relatius, els casos i els confinaments encara són pocs, però el trasbals ja és general, i la vivència d’alumnes i famílies és d’una enorme confusió i de temor per com afectarà tot això el nivell acadèmic dels alumnes. Amb tot, l’escola continua en marxa. L’esforç dels professors ho garanteix. La gran majoria estan tenint un comportament abnegat i esforçat que permet anar superant aquesta enorme cursa d’obstacles. L’escola, més que mai, són ells.
