No solem emprar el verb d’arrel llatina arrive quan arribem tard o abans d’hora o puntualment, sinó el verb be; en són exemples Sorry I’m late; Oh no, they’re here early! i La Bel is always right on time (Sento arribar tard; Oh no, arriben abans d’hora! i La Bel sempre arriba ben puntualment). A més, si anem amb retard, en català diem Faig tard, i en anglès, I’m running late. Recordem que, en molts casos, quan el català té l’opció de fer servir la forma contínua, l’anglès en té l’obligació: ex.: Sempre penso en tu = Sempre estic pensant en tu; doncs, I’m always thinking of you. En canvi, Sempre penso en tu quan toquen «Boig per tu» no es pot expressar en continu (no «Sempre estic pensat en tu quan toquen...»); així cal dir I always think of you... Una altra cosa a tenir present és que el verb pensar (think thought thought) sovint expressa intencions: No penso ajudar-los = I don’t intend to help them; Penso cantar-li les quaranta = I mean to give him hell! Per acabar, Estic decidit a fer-ho = I’m determined to do it!
