Durant l’estiu alguns mitjans de comunicació han de recórrer al que en l’argot periodístic es coneix com a «serps d’estiu». Enguany, però, no és necessari ja que el dia a dia està farcit de notícies: la cruel guerra a Ucraïna, la inflació i la carestia de la vida, el serial Villarejo per fascicles, la taula coixa del diàleg, la sequera i el canvi climàtic, el culebrot Borràs, etc.
A tot això cal afegir-hi els acudits que alguns polítics ens expliquen. El passat 23 de juliol va celebrar-se el Comitè Federal del PSOE i va aprovar-se alguns canvis de cadira a l’Executiva. En Miquel Iceta s’hi va reincorporar ara com a nou secretari de la Memòria Democràtica i Laïcitat. Una vegada nomenat per al flamant càrrec vaig escoltar les seves primeres paraules que van emocionar-me: «Siempre digo que renovar merece la pena». Òndia! el ministre Iceta «dixit». Amb el seu «currículum» s’ha de tenir una mica de galtes per parlar de renovació. Ben mirat, però, sí que li agrada renovar-se saltant de cadira en cadira.
El polític Miquel Iceta i Llorens va iniciar dues carreres universitàries, ciències químiques i econòmiques, i no va acabar-ne cap. Després de repetir curs unes quantes vegades va decidir dedicar-se professionalment a la política. Aquest frustrat químic i economista ja fa 35 anys que no coneix cap altre ofici des que va entrar de regidor a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat. El 17 d’agost farà 62 anys, a les portes de la jubilació i amb una sucosa pensió. Polític camaleònic, notable llepaire, excel·lent grimpador, ara també humorista.
Parlant d’humoristes, el flamant nou president del Partit Popular en Alberto Núñez Feijóo també li agrada explicar acudits. El gallec, llicenciat en Dret, és un any més jove que el català Iceta però també té un ampli «currículum» de càrrecs polítics. Fa uns dies va tenir l’ocurrència d’anunciar que si aconsegueix governar legislarà perquè l’espanyol no sigui una llengua estrangera a Catalunya.
Per cert, el gallec quan va accedir al nou càrrec va remarcar que les desqualificacions no anaven amb el seu caràcter. De moment en les seves intervencions sí que ha confirmat que a l’hora de menysprear a l’adversari polític és més subtil que altres col·legues seus més barroers. El passat 26 de juliol a la reunió del comitè executiu del seu partit va fer una repassada al govern socialista amb uns quants refinats adjectius: superbiós, dèbil, sectari, irresponsable, frívol...
El següent acudit si l’hagués explicat l’enyorat Gila ens hauria provocat una bona rialla però explicat per la Ministra de Defensa del Govern Espanyol, Margarita Robles, més aviat resulta patètic. Espanya no enviarà a Ucraïna els carros de combat que havia promès perquè el seu deplorable estat de manteniment els fa inservibles i més que una ajuda podrien convertir-se en un greu perill per a les pròpies tropes ucraïneses. Els mitjans de comunicació internacionals s’han fet ressò de la notícia –entre ells el diari rus Pravda– i evidentment la riota que ha provocat ha estat universal.
