Regió7

Regió7

gemma camps

Gemma Camps

Redactora

El retornat frontal florentí

Q ui va fer el dibuix preparatiu del frontal florentí (s. XIV)? Va ser Giotto, considerat el pare del Renaixement a Itàlia? El manresà Ramon de Saera, que el va deixar en herència a la Seu, el va encarregar des de zero o en va comprar un que el brodador florentí Geri Lapi, autor de la peça, ja tenia fet? Són preguntes que, ara per ara, no tenen resposta. Tal com va comentar una de les restauradores del frontal que des de divendres de la setmana passada es pot admirar en una capella de la Seu, per trobar-les caldria anar a Florència i començar a remenar arxius. Potser l’estudi encarregat per la Seu i els Amics de la Seu a la historiadora de l’art Francesca Español, que el dia 21 en parlarà a Manresa, serà el desllorigador. Abans de l’acte d’inauguració de fa uns dies, els mitjans que van voler –pocs, només dos– van poder assistir a les explicacions de com s’havia fet tot el procés de restauració del frontal i l’adequació de la capella on ha quedat ubicat. De la primera part se’n va encarregar Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que va definir com «un privilegi» haver-se’n pogut cuidar. Va explicar que la restauració es va fer amb tres objectius molt clars: evitar la pèrdua d’informació, consolidar la que hi ha i fer-ho amb intervencions el mínim d’invasives. Quan se’l van endur a Valldoreix ho van fer amb l’armari del Museu de la Seu on estava penjat inclòs. Per tant, no va ser fins que van ser a lloc que van veure les dimensions de la tragèdia mitjançant un examen exhaustiu amb tots els mitjans a l’abast. Es van fer fotos amb llum rasant, ultraviolada, amb llum transmesa, radiografies... Fins i tot l’àrea d’Investigació i Formació de l’Institut de Patrimoni Cultura d’Espanya ha participat en les anàlisis científiques. Mestre va esmentar que cada vegada que el frontal sortia de la Seu per exposar-lo en algun lloc «era traumàtic». Fruit d’això, són la infinitat de forats per clavar la peça que hi ha a la tela. Posteriorment, en l’acte institucional d’inauguració, la historiadora de l’art manresana Anna Orriols va posar en context els assistents pel que fa a la importància de la peça, un dels dos únics exemplars sencers que hi ha a tot el món de brodat florentí. «Una obra exquisida, amb una pintura preparatòria perfecta» fins al punt que hi ha la sospita que en un moment donat van enretirar els fils malmesos a l’escena central de Jesucrist amb els dos lladres perquè quedés més a la vista. Manresa pot lluir, per fi, en condicions una peça pràcticament única a tot el món. Cal gaudir-la, presumir-ne i aprofitar-ho com a ciutat.

Compartir l'article

stats