Un club petit que ha de competir amb pocs recursos contra clubs grans amb pressupostos enormes ha de fer cada any apostes que, en tant que apostes, no són segures. Aquesta és la mecànica amb la qual funciona el Baxi Manresa des de sempre: fitxa jugadors que s’intueix que estan a punt d’esclatar i als quals s’ajudarà a fer-ho, o repesca veterans que encara poden donar un darrer servei. La visió i l’encert amb què sigui capaç de fer-ho determinarà l’èxit de la temporada. L’any passat, els jugadors clau van estar per sobre l’esperat; enguany, la majoria han estat fallits. I amb una plantilla curta, dues o tres patinades fan que tot l’equip s’enfonsi. Enguany, el carro va pel pedregar. El nou president, Jordi Serracanta, s’ha trobat amb una emergència només arribar. Afortunadament, la directiva ha tret el nervi i ha sortit a comprar per reconstruir l’equip coincidint amb la pausa de la competició. Altrament, l’abisme del descens es veia en l’horitzó just després d’un dels millors anys de la història, i el descens sabem que és un negoci pèssim; millor gastar ara i intentar corregir la trajectòria abans no sigui massa tard. Tenir un gran tècnic, ara, hauria de marcar la diferència.
