L’estelada baixa de la figuera i s’enfila al tanc. A un tanc imaginari, és clar. La majoria absoluta dels votants independentistes està a favor que la futura república catalana compti amb unes «forces de defensa equiparables a les d’altres països europeus semblants», segons una enquesta que descobreixo gràcies a Quico Sallés. Els votants de Junts (64%) i ERC (54%) són els més partidaris, mentre que els de Ciutadans, Vox i el PP són els més reticents, per la bona raó (suposo) que preferirien una república incapaç de defensar-se davant d’una hipotètica ofensiva espanyola. No fa pas tant que el missatge més o menys oficial del sobiranisme s’arrenglerava amb el pacifisme, i qui reclamava la preparació de les forces armades del futur Estat rebia acusacions de militarista, bel·licista, atlantista i còmplice objectiu del tràfic d’armes. Llavors va arribar l’1 d’Octubre, i no em refereixo al que va organitzar el Govern i va culminar la gent, sinó al que va organitzar el ministeri de l’Interior amb l’enviament de milers de guàrdies de la porra animats per cert patriotisme espanyol amb el crit d’«a por ellos». Si aquesta era la resposta a una tranquil·la consulta, què passaria si realment es posava en marxa la secessió? Puigdemont deuria tenir present la probable resposta en cadascun dels seus moments de dubte, sobretot quan va decidir no abaixar la rojigualda de Palau i marxar sense implementar la DUI. Però si els dirigents del moviment arribessin a la conclusió que sense unes forces armades pròpies no es podrà defensar la república contra aquells que la voldran impedir, però al mateix temps són conscients que cal disposar d’una república per posar en marxa les forces armades, llavors també s’adonaran que aquest peix es mossega la cua en un bucle sense sortida. I que la simple preparació teòrica dels exèrcits de l’endemà pot donar peu a un procés judicial pel delicte de conspiració per a la rebel·lió. Hauran de buscar altres camins.
