Bilingüisme, diu?

Xavier Domènech

Xavier Domènech

De vegades convé recordar fets elementals per no perdre la visió llarga, aquella que té en compte d’on venim, on som i on anem. És un fet elemental que a Catalunya s’hi pot viure sense saber ni un borrall de català sempre que es domini el castellà. I també ho és que la situació contrària no es dona. Fins i tot al poble més nostrat de la comarca més nostrada els més militants per la llengua acceptaran canviar-la davant d’un «es que acabo de llegar». I aquest acabar d’arribar pot allargar-se anys i anys. Sense l’estímul de la veritable necessitat, la tendència a estalviar energies mentals dissuadeix l’esforç de l’aprenentatge integrador. Convé no perdre de vista aquesta realitat bàsica, que contrasta amb la dificultat per viure plenament en català. D’entrada, perquè cada dos per tres ens trobarem amb persones que, realment, no l’entenen, i amb altres que no el volen entendre. I tot seguit perquè mantenir la pròpia llengua en una conversa bilingüe suposa un esforç suplementari que topa amb la ja esmentada predisposició a la mandra del pensament. La realitat és que els catalanoparlants som bilingües, però entre els parlants de castellà abunden els que només s’expressen en un idioma tot i entendre’ls tots dos. Comprenen tant bé el català que no els costaria gaire provar de parlar-lo, però no tenen cap motiu per fer-ho. Argumenten, i en general són sincers, que no s’hi senten còmodes i cometen molts errors; per això defugen la pràctica que els dotaria tant de la comoditat com de la perfecció que els manca. En canvi nosaltres ens sentim com peixos a l’aigua parlant en castellà, no ens costa i no ens fa por. El desequilibri és evident, i les dades sociolingüístiques el converteixen en dramàticament amenaçador. Quan en una societat es detecta un desequilibri en un terreny que es voldria equilibrat, els poders públics tenen l’obligació d’emprendre accions correctores, i d’intensificar-les si cal. I ara cal. A veure si les cent mesures anunciades pel president Aragonès serveixen d’alguna cosa.

Subscriu-te per seguir llegint